Què és un tabalot? Com el definiríeu? Podríem dir que és una persona esvalotada, que no s'atura a pensar abans d'actuar, i que sol parlar fort i amb vehemència.

La paraula tabalot, com el verb atabalar, ve de tabal, o sigui 'timbal', perquè els tabalots solen ser sorollosos. Són impulsius però cauen bé, perquè, encara que ens atabalin, no tenen malícia! Per això decidim protegir-los.

Fa un parell de setmanes dèiem que llepafils pot tenir l'origen en la indústria tèxtil; us en recordeu? Doncs esfilagarsar, també. Tot ve de fil i té a veure amb el negoci de vetesifils!

Quan una peça de roba s'esfilagarsa, vol dir que els fils que formen el teixit es trenquen i se separen en algun punt, i allò es transforma en tot de fils que pengen. O sigui que ho hem de recosir, sargir o posar-hi un pedaç.

Amb la tercera paraula sí que tenim mala peça al teler! Un petricó és la quarta part d'un porró. Arrodonint, un quart de litre. En un món en què el porró es fa servir poc, una unitat de mesura no universal com és el petricó ho té difícil.

Tradicionalment, el petricó servia per mesurar quantitats petites de líquids com ara vi i oli, o sigui que potser algun productor d'oli i vinagre podria aprofitar la paraula. Podria distribuir el producte en ampolletes d'un quart de litre, com les que serveixen de setrills als restaurants. A l'etiqueta hi diria: El petricó d'oli (o El petricó de vinagre). Podria ser un èxit o no?

Si teniu ocasió de fer servir alguna d'aquestes tres paraules, tabalot, llepafils o petricó, no la canvieu per cap altra. Així la fareu viure!