FP versus Batxillerat

"Com és que tries FP? Que no t'agrada estudiar?"

"Homeeee... si pot, que no s'ho pensi i que faci Batxillerat!"

"A casa, el Batxillerat i la selectivitat ni es discuteixen. Després ja es veurà què fa, però això ho ha d'acabar."

"A 4t farem tres grups-classe: un per als que tenen més dificultats i aniran a Formació Professional, i els altres dos per als que vulguin fer Batxillerat."

Són quatre frases agafades al vol de les moltes que he sentit en relació amb la tria que han de fer els alumnes que acaben l'educació obligatòria. Tinc 49 anys i en fa 35 que vaig acabar l'EGB. Me'n vaig anar a BUP sense discussió, perquè era bona estudiant i tenia ganes d'anar a la universitat.

Al meu germà el van enviar a Formació Professional, perquè l'escola no li acabava d'anar bé i n'estava ben fart. Ell va acabar fent una carrera molt més complexa que la meva, amb notes excel·lents, i té una feina tant o més bona que la que faig jo. Ha plogut molt des d'aleshores, però hi ha alguna cosa en relació amb la Formació Professional que ni la pluja ni els anys no aconsegueixen esborrar. Se'n diu prejudici i ens continua fent molt mal.

Malgrat el discurs que no para de repetir que l'FP és una bona opció, que respon a la demanda del mercat i que té una alta ocupabilitat, a l'hora de triar o d'ajudar els fills a fer-ho, repetim el mateix mantra que ens deien a nosaltres: Com és que vas a FP? No t'agrada estudiar? I, amb aquesta i altres preguntes similars, aconseguim que passi el mateix de sempre i que, al final de l'ESO, els que no volen passar per rucs se'n vagin a Batxillerat i, la resta, a la Formació Professional.

Potser si els preguntéssim una cosa tan simple com "tu, a què et vols dedicar?" i fóssim capaços d'orientar-los sense prejudicis sobre què cal fer per aconseguir-ho, evitaríem més d'un disgust. Si no ho hem fet, abans no s'acabi el primer trimestre del curs vinent, molts s'adonaran que algú els ha enredat i que, tant a l'FP com al Batxillerat, per poder aprovar, s'ha d'estudiar.