Una jutgessa declara nul un acomiadament fet durant l'estat d'alarma

El govern de Pedro Sánchez va voler evitar que amb l'excusa de la pandèmia les empreses acomiadessin treballadors definitivament. Per això a finals de març aprovava un decret llei que restringia els acomiadaments gairebé només en casos disciplinaris. Però tot i això, hi ha hagut empreses que ho han fet i ara comença a haver-hi sentències de casos de treballadors que han demandat l'empresa.

Una de les primeres sentències dictades estableix que s'ha de readmetre la treballadora. Es tracta d'una dona amb contracte d'obra i servei que va ser acomiadada el mateix dia que el reial decret era aprovat i el dia abans que entrés en vigor. La companyia, una empresa de fabricació de brioixeria industrial, va reduir torns per culpa del coronavirus i va rescindir el contracte amb la dona. La jutgessa al·lega que "no és versemblant considerar que la demandada desconegués els termes de la norma en el moment de notificar l'extinció" del contracte i ha declarat l'acomiadament nul.

Els serveis jurídics dels sindicats han començat a tramitar molts casos en aquesta situació. Jonathan Gallego, responsable del servei jurídic de Comissions Obreres a Catalunya diu que en aquest cas la jutgessa entén "que estan en frau de llei i això comporta la nul·litat".

"La finalitat de la norma era el mateniment de l'ocupació i no la destrucció de l'ocupació."

Però també hi ha sentències en sentit contrari com la d'un treballador d'una empresa de mobles que va ser acomiadat a mitjans d'abril. En aquest cas, el jutge ha declarat l'acomiadament improcedent. La sentència assegura que "no hi ha doctrina jurisprudencial" i que haurà de ser "la Sala del Social del Tribunal Suprem la que en unificació de doctrina es pronunciï en un futur."

Segons Gallego, el jutge "diu que el seu criteri és que el decret 9/2020 no diu exactament que s'hagin de declarar nuls, sinó que han de ser improcedents i ho fonamenta. I, en canvi, el jutjat social 3 de Sabadell fa la mateixa fonamentació al contrari".

De fet, els sindicats han presentat nombroses demandes per aquest motiu. En el cas de Comissions Obreres, unes 700. Per Gallego, és important no donar una falsa sensació als que hagin presentat una demanda d'aquestes característiques, ja que "s'ha d'anar amb compte perquè aquestes no són jurisprudències, són sentències de socials".

"Hi haurà molts criteris i, per tant, fins que no tinguem un pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com a mínim, que puguem tenir algun criteri més unificador."

Un pronunciament que en circumstàncies normals podria trigar com a mínim sis mesos, però que amb la situació actual pot allargar-se encara més.