"Shadoy play" despulla el cèlebre fotògraf Anton Corbijn davant la càmera
Amb una sala Rex ben plena i amb la presència del seu director, Josh Whiteman, s'ha presentat, en el marc del Festival In-Edit Beefeater, el documental "Shadoy play: the making of Anton Corbijn". El film recull la trajectòria d'aquest geni de la fotografia que ja destacava a NME als anys 70, que mantenia un especial lligam amb Joy Division i que des de sempre ha mantingut un vincle molt estret amb les grans estrelles del rock. També fa un repàs de les seves direccions de videoclips, per U2 i Nirvana, i segueix el procés d'elaboració de "Control", la primera pel·lícula que va fer sobre Joy Division.
"Perquè el món sigui interessant l'has de manipular constantment." Aquesta premissa de l'artista Brian Eno suposa un magnífic punt de partida per al documental "Shadoy play: the making of Anton Corbijn", perquè això és, precisament, el que ha fet aquest genial fotògraf holandès a través del seu objectiu. Estima la seva feina i la seva càmera estima a qui fotografia, sap qui té al davant i què treure d'ells. Un "lladre d'animes" que té la magnífica qualitat de captar la part de celebritat dels artistes que retrata, així com la seva part més humana.
Bono, Michael Stipe, Chris Martin, Bob Geldof, Nirvana, en una vella entrevista, i els Depeche Mode així ho expliquen en el documental, on parlen amb gran estima de la persona que ha aconseguit captar la seva essència amb la càmera i que s'ha guanyat la seva absoluta confiança en un llarg viatge de vint, trenta anys. I és que Anton Corbijn fa dels artistes icones, crea identitats i se'n fa amic; l'atmosfera perfecta per poder fer grans retrats.
"Shadoy play: the making of Anton Corbijn" aconsegueix despullar aquest gran fotògraf que ha aconseguit mantenir-se al capdamunt juntament amb les grans estrelles del rock. Un home tendre, extremadament tímid, que s'amaga darrere de la càmera i que, a l'hora, produeix una obra brillant.
Fill de pare capellà, Corbijn va veure en el rock'n'roll la possibilitat de respirar, de llibertat. Va començar treballant en una revista de música holandesa, però ràpid va sentir que havia tocat sostre i, mogut pel seu fanatisme cap a Joy Division, va decidir traslladar-se a Anglaterra. Als anys 80, ja destacava al NME, on pràcticament escollia la portada amb una de les seves imatges.
Anton Corbijn ha mantingut des de sempre un especial lligam amb Joy Division. De fet, era considerat el cinquè membre de la banda anglesa fins al seu tràgic final, quan es va suïcidar el cantant, Ian Curtis. Vuit anys després de la mort, Corbijn ja va fer un primer documental sobre aquest grup de música, considerada "fosca", que no va funcionar. El 2007 el fotògraf va decidir fer una pel·lícula sobre la vida del cantant postpunk i el seu grup, "Control". Va creure tant en el projecte que, a falta de finançament, hi invertir tots els seus estalvis i va hipotecar la casa. Aquesta experiència la recull perfectament el documental dirigit per Josh Whiteman, que durant cinc anys ha estat ombra del fotògraf. I és que a "Shadoy play: the making of Anton Corbijn" s'explica tot el procés del film: la selecció d'actors, com ensenya a interpretar als seus amics, com roden, el procés de postproducció, que coincideix amb un trist moment per Corbijn amb la mort del seu pare, i l'estrena a Canes i els molts premis que ha rebut. El documental plasma, en diverses entrevistes, totes les sensacions, dificultats, alegries, problemes, tristeses amb què el fotògraf topa en casa fase de la pel·lícula sobre el grup que va dur Corbijn fins a Anglaterra.
Paral·lelament, grans estrelles del rock parlen de la seva relació amb el fotògraf amb qui han crescut junts i fa un recorregut per la seva trajectòria professional. Per etapes i seguint les mateixes temàtiques que utilitza el fotògraf per dividir la seva obra, el documental mostra fotos en negre, marró, blau, color i les del seu autoretrat, que posen punt final a Shadowplay.
Diverses anècdotes, com els videoclips fallits per U2 o que va acceptar treballar amb Depeche mode, que per ell eren "moralla", pel simple fet de fer un vídeo que es veuria als Estats Units donen el toc perfecte al documental. Bona mostra de la personalitat d'aquest geni de la fotografia que al final del film s'acomiada amb un "no m'agrada parlar, pose'm-nos a treballar".
Bono, Michael Stipe, Chris Martin, Bob Geldof, Nirvana, en una vella entrevista, i els Depeche Mode així ho expliquen en el documental, on parlen amb gran estima de la persona que ha aconseguit captar la seva essència amb la càmera i que s'ha guanyat la seva absoluta confiança en un llarg viatge de vint, trenta anys. I és que Anton Corbijn fa dels artistes icones, crea identitats i se'n fa amic; l'atmosfera perfecta per poder fer grans retrats.
"Shadoy play: the making of Anton Corbijn" aconsegueix despullar aquest gran fotògraf que ha aconseguit mantenir-se al capdamunt juntament amb les grans estrelles del rock. Un home tendre, extremadament tímid, que s'amaga darrere de la càmera i que, a l'hora, produeix una obra brillant.
Fill de pare capellà, Corbijn va veure en el rock'n'roll la possibilitat de respirar, de llibertat. Va començar treballant en una revista de música holandesa, però ràpid va sentir que havia tocat sostre i, mogut pel seu fanatisme cap a Joy Division, va decidir traslladar-se a Anglaterra. Als anys 80, ja destacava al NME, on pràcticament escollia la portada amb una de les seves imatges.
Anton Corbijn ha mantingut des de sempre un especial lligam amb Joy Division. De fet, era considerat el cinquè membre de la banda anglesa fins al seu tràgic final, quan es va suïcidar el cantant, Ian Curtis. Vuit anys després de la mort, Corbijn ja va fer un primer documental sobre aquest grup de música, considerada "fosca", que no va funcionar. El 2007 el fotògraf va decidir fer una pel·lícula sobre la vida del cantant postpunk i el seu grup, "Control". Va creure tant en el projecte que, a falta de finançament, hi invertir tots els seus estalvis i va hipotecar la casa. Aquesta experiència la recull perfectament el documental dirigit per Josh Whiteman, que durant cinc anys ha estat ombra del fotògraf. I és que a "Shadoy play: the making of Anton Corbijn" s'explica tot el procés del film: la selecció d'actors, com ensenya a interpretar als seus amics, com roden, el procés de postproducció, que coincideix amb un trist moment per Corbijn amb la mort del seu pare, i l'estrena a Canes i els molts premis que ha rebut. El documental plasma, en diverses entrevistes, totes les sensacions, dificultats, alegries, problemes, tristeses amb què el fotògraf topa en casa fase de la pel·lícula sobre el grup que va dur Corbijn fins a Anglaterra.
Paral·lelament, grans estrelles del rock parlen de la seva relació amb el fotògraf amb qui han crescut junts i fa un recorregut per la seva trajectòria professional. Per etapes i seguint les mateixes temàtiques que utilitza el fotògraf per dividir la seva obra, el documental mostra fotos en negre, marró, blau, color i les del seu autoretrat, que posen punt final a Shadowplay.
Diverses anècdotes, com els videoclips fallits per U2 o que va acceptar treballar amb Depeche mode, que per ell eren "moralla", pel simple fet de fer un vídeo que es veuria als Estats Units donen el toc perfecte al documental. Bona mostra de la personalitat d'aquest geni de la fotografia que al final del film s'acomiada amb un "no m'agrada parlar, pose'm-nos a treballar".
