Troben unes restes arqueològiques de fa dos segles durant les obres a la Rambla
Les restes arqueològiques han sigut trobades al costat de l'estàtua de Colon (Marta Perez/EFE)
Barcelona

Restes arqueològiques de la Barcelona de fa segles, al descobert per les obres a la Rambla

A la part baixa del passeig barceloní s'hi ha trobat part de la muralla de la ciutat i el baluard, i les antigues casernes de les Drassanes, a més d'una casa del segle XV amb un paviment decorat

RedaccióActualitzat

Nou tresor arqueològic que aflora per les obres que es fan a Barcelona. Aquest cop ha estat durant la primera fase de les obres de rehabilitació de la part baixa de la Rambla, on s'han trobat diverses restes arqueològiques d'entre els segles XV i XVIII que mostren com era aquesta part de la ciutat en el passat.

El més extraordinari que han trobat aquest dimecres han estat uns paviments decorats amb molts colors del segle XV que envoltaven una font ornamental. Possiblement pertanyien a una casa d'alguna família d'alt poder adquisitiu per les característiques del mosaic, segons ha explicat Xavier Maese, tècnic del Servei Arqueològic. El paviment ja ha sigut extret i ja s'està restaurant. La resta d'elements s'han documentat i tornat a tapar.


Part de la muralla, el baluard i les casernes

Entre les restes descobertes també hi ha part de la muralla de la ciutat i el baluard, ambdós del segle XVI, i les antigues casernes de les Drassanes edificades al segle XVIII, uns anys després de la derrota de Catalunya a la guerra de Successió. Han localitzat restes de cases, clavegueram, paviments, ruïnes de l'antic convent Sant Francesc, una masia del segle XVI i una rampa d'accés a la muralla de mar.

Restes de les antigues casernes de Drassanes sorgides a les obres d'urbanització de la Rambla (ACN/Pere Francesch)
Restes d'habitatges dels segles XV i XVI situats a la part interior de la muralla i que ara han quedat al descobert (ACN/Pere Francesch)

Les ruïnes del convent són diversos fragments del semibaluard que va ser construït l'any 1774, segons ha explicat Carles Carbonell, director de la intervenció arqueològica. Pertanyen a una part del pati del convent de Sant Francesc, el principal convent franciscà de la ciutat. A prop de l'estàtua de Colon també hi ha aparegut una mena de dipòsit, també pertanyent al convent.

Les restes de les casernes localitzades han sigut les més abundants, i s'ha pogut observar com estaven distribuïdes gràcies a la identificació de la porta d'entrada, les habitacions, la cuina, el paviment del pati d'armes i estructures defensives.

Troben unes restes arqueològiques de fa dos segles durant les obres a la Rambla
El llambordí del paviment és l'original d'aquella època (ACN)

Part de les restes preservades sota la Rambla

El Servei d'Arqueologia és qui s'ha encarregat de fer les excavacions i la documentació. L'equip ja tenia prevista la possibilitat de trobar-hi restes arqueològiques, tot i que s'ha sorprès amb la trobada del paviment colorit. Segons Maese, l'arqueologia és una fase més d'una obra:

"Se sabia que en aquesta part de la Rambla apareixerien restes arqueològiques, per ser una part on conflueixen la ciutat medieval i la seva ampliació del segle XIV i la reurbanització del segle XVIII".

Algunes de les restes descobertes es preservaran a sota de la Rambla, d'altres podran quedar afectades per les obres de reurbanització. Un cop s'acabin les obres, l'arqueòleg director serà l'encarregat de fer l'inventari i d'estudiar els materials obtinguts per generar una memòria al Servei d'Arqueologia i, posteriorment, difondre-la.

Restes a la Via Laietana

Durant les obres de la Via Laietana, al febrer també es van trobar diverses restes arqueològiques. A la plaça d'Antoni Maura hi van trobar un esquelet en molt bon estat de conservació.

L'esquelet estava enterrat fora de la muralla i amb un quart de moneda a la boca. Segons els experts, es tractava d'un ritual romà segons el qual si no portava una moneda sencera volia dir que no era gaire ric.


Les obres a la Rambla

La remodelació va començar a l'octubre. En aquesta primera fase, a prop del mar tot, just al costat de l'estàtua de Colom, es vol fer el passeig més llarg i obrir-se al mar amb la creació d'una nova plaça. L'avinguda Drassanes es vol convertir en una zona verda de vianants i d'estada.

 

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Arqueologia
Anar al contingut