Noia ull
La noia de 19 anys que va perdre l'ull per una bala de foam el febrer del 2021

Querelles als Mossos pel projectil "directe a la cara" que va fer perdre l'ull a una noia

Són dues demandes, de la víctima i d'Irídia, que ha identificat dos agents com a possibles autors del tret amb bala de foam

Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Judicial

La jove de 19 anys que va perdre un ull en les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél a Barcelona i el centre Irídia han presentat dues querelles contra els Mossos d'Esquadra per un delicte de lesions amb agreujant, tant a l'agent que presumptament va disparar el projectil de foam com al seu comandament immediat, responsable d'autoritzar-ho.

Se'ls acusa d'incomplir els protocols sobre llançament de projectils de foam i denuncien que van disparar intencionadament per sobre de la cintura de la víctima.

L'advocat de la víctima ha presentat una querella, a la qual se n'ha afegit una altra de presentada per Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, que compareix a la causa com a acusació popular.

A l'escrit presentat al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Irídia identifica, amb número i imatges, dos agents escopeters, un dels quals seria l'autor del tret que va ferir la noia, motiu pel qual reclamen als Mossos que s'identifiqui aquests agents, així com el comandament del grup.

L'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa, en una intervenció a "Els matins" de TV3, ha demanat transparència al Departament d'Interior perquè indentifiquin quin dels dos agents va ser el responsable de la pèrdua de l'ull de la noia de 19 anys.

"Aquest tret no es va fer de manera reglamentària, sinó directament a la cara, i això està prohibit i és constitutiu de delicte. Quan l'agent dispara sap perfectament on està disparant i on apunta, i sap si el tret ha causat algun impacte."

 

 

Els querellants consideren que un dels dos escopeters que el 16 de febrer eren a la cruïlla del carrer Bosch amb Via Augusta hauria estat el responsable del tret, i també en fan responsable el comandament que "va autoritzar, ordenar o, en el seu cas, no va impedir ni supervisar diligentment l'ús dels projectils de foam que s'estava duent a terme de manera antireglamentària i contrària al més elemental sentit comú".

 

Tret antireglamentari a la cara

Les imatges i gravacions de la protesta del 16 de febrer a la Via Augusta de Barcelona entre Diagonal i travessera de Gràcia demostrarien que els Mossos van disparar un tret dirigit a la cara de la noia, que era a uns 20 metres i s'allunyava de la línia policial, un dispositiu situat al carrer Bosch amb Via Augusta per protegir la comissaria de policia que hi ha en aquest punt.

Les dues querelles aporten documentació visual que demostraria que els trets s'haurien fet de manera intencionada apuntant per sobre de la cintura de la víctima, en contra dels protocols de seguretat establerts per a l'ús dels projectils. Argumenten que les armes són de precisió i tenen un visor hologràfic i que els projectils de foam no reboten.

"Si el resultat ha estat que una persona ha perdut l'ull per l'impacte d'una bala de foam, entenen que se n'ha fet un ús antireglamentari, que s'ha disparat amb intencionalitat, perquè per a això hi ha un visor hologràfic."


Ho ha assegurat Anaïs Franquesa a "El matí de Catalunya Ràdio". En la querella també s'aporta el testimoni d'una periodista que en el mateix punt també va rebre un impacte al cap.

També exposen que no s'estaven fent llançaments contra els policies, i, per tant, els agents no estaven en una situació de perill, que justificaria l'ús de les armes antiavalots.

Tres antiavalots durant les manifestacions per Hasél a Barcelona (ACN/Blanca Blay)

El conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", ha dit que han traslladat totes les dades del cas al jutjat. I ha admès que l'acció d'ordre públic no és perfecta i sempre hi ha riscos.

"No és el mateix controlar per part de la policia vint persones que es revolten en una manifestació de dues-centes que haver-ne de controlar quatre-centes que estan en el marc d'una manifestació de deu mil. I això implica riscos. L'acció d'ordre públic immaculada no existeix en cap país."


Irídia va més enllà i considera que "en el context d'una manifestació on es fa un ús il·legítim del material antidisturbis també es poden donar actes que tinguin consideració de tortura".

 

El conseller ha afegit que s'ha activat el protocol de reparació per a aquest cas, però que ara ha de ser el jutge qui determini si l'actuació policial es va fer bé o no: "Nosaltres no hem avaluat si s'ha fet bé o malament. És el magistrat que ha de dir si l'actuació policial és correcta o no i si deriva en via penal o administrativa."

La víctima, que va haver de ser operada a causa de l'impacte, va perdre l'ull dret i ha necessitat una pròtesi per substitur el globus ocular.

ARXIVAT A:
Judicial Mossos d'Esquadra Drets humans Pablo Hasél

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut