Queixes pel cablejat telefònic a les façanes que embruta i fa malbé el patrimoni

Durant la pandèmia s'ha multiplicat el consum d'internet i TV i la demanda de serveis de banda ampla a les llars. El desplegament de la fibra òptica a Espanya és un dels més grans de la Unió Europea i continua creixent. Però la proliferació de la xarxa té efectes menys desitjables. La llei estatal de telecomunicacions del 2014 considera que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permet posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions.

A Barcelona hi ha zones preparades per al desplegament, com l'Eixample o el 22@, amb galeries de serveis. Però als barris històrics, multitud d'aparells de distribució i milers de quilòmetres de cable pengen a les façanes. Veïns de barris com Sants o Ciutat Vella han denunciat a la xarxa amb l'etiqueta #patrimonicablejat fins a quin punt aquest fenomen fa malbé el paisatge urbà. Reclamen a les autoritats i les companyies que actuïn per evitar una imatge sovint caòtica.

📍C. del Cardenal Casañas, #Gòtic #CiutatVella #Barcelona#patrimonicablejat (i placa antiga del C. de Roca @lfbonet)@bcn_ajuntament @Bcn_CiutatVella pic.twitter.com/QznqSqHkFG

— Elena Fonts (@elenafonts) April 20, 2021

Carrer de la Creu Coberta #patrimonicablejat pic.twitter.com/FpTGHGaUyD

— Gabriel Blanco Pujol (@bielblanco) April 11, 2021

De l'aire a les façanes

Als anys vint del segle passat la telefonia es començava a desplegar ràpidament per les ciutats. Tots els cables eren aeris i connectaven la central amb cada aparell individual. Una teranyina de fils telefònics creuava el cel sobre Barcelona des de la central telefònica situada al carrer d'Avinyó. La solució a aquest caos s'anunciava que havia de venir amb la automatització i el soterrament.

100 anys més tard, l'evolució del cable de coure a la fibra òptica i la incessant demanda de telecomunicacions i més ample de banda han generat problemes nous.

L'impacte sobre el patrimoni

El barri de Sants, antic municipi independent, té un variat patrimoni arquitectònic, des d'obres de grans arquitectes a edificacions de caire popular. Però sovint la superposició de tota una trama d'elements de telefonia el distorsionen.

Agus Giralt, historiador que ha investigat a fons la història i el patrimoni de Sants, denuncia que hi ha cables i caixetins de fibra òptica que estan passats sense criteri: "Cada companyia, cada cop que arriba per fer una nova instal·lació, torna a passar cables; i segurament molts d'aquests cables que tenim penjats ja no estan en funcionament".

Giralt ha impulsat l'etiqueta #Patrimonicablejat que s'ha estès des de Sants a la resta de Barcelona i altres poblacions catalanes.

Segueixo amb la casa Casa Joaquim Pau i Badia (popularment la Vaqueria) un edifici obra de Modest Feu del 1902. Aquest cas fa especial mal #patrimonicablejat #Dictaduradelcablejat #patrimoni #sants #patrimonimodest pic.twitter.com/8StdU3PKum

— Memòria de Sants (@AgusGiralt) March 17, 2021

Aquest tuit n'és un exemple. Giralt explica que és l'antiga vaqueria que hi havia a la carretera de Sants, un edifici de principis del segle XX de Modest Feu, un dels principals arquitectes de Sants.

"Tenim aquests caps de vaca que ens expliquen que era una antiga vaqueria, i s'han posat els caixetins sense cap mena de respecte cap a aquests elements."

Una campanya que creix

A l'eix comercial de la Creu Coberta, a Hostafrancs, els comerciants comparteixen els objectius de la campanya i denuncien la mala imatge que creen unes instal·lacions desendreçades o gairebé abandonades.

Albert Torras, de l'Associació de Comerciants afirma que les empreses de telefonia fan servir les façanes de forma completament impune: "Col·loquen els cables, els aparells, les connexions, on els ve de gust. Als propietaris de finques ens obliguen, quan fem una reforma o unes obres, a complir mil i un requisits. Has de cuidar la façana, els esgrafiats... En canvi els cables, els pots posar on vols?"

"Exigim a l'Ajuntament que es posi les piles. Si Paisatge Urbà no té una normativa que reguli com es col·loquen els cables de la fibra òptica a les façanes, que la facin. I quan la tinguin feta, que l'apliquin."

La presència de cables a les façanes és molt visible al barri Gòtic de Barcelona, on instal·lacions de fibra òptica de diverses empreses travessen els carrers i s'estenen per les façanes. Sovint amb poc respecte pels elements decoratius.

Emparats per la llei

Giralt explica el context que ha facilitat aquesta situació: "El 2014 es va fer una legislació estatal per afavorir la instal·lació de la fibra òptica i en aquell moment es va donar carta blanca a les operadores per passar tot aquest cablejat per les façanes. El problema és que mentre no hi hagi una normativa que t'expliqui com es pot fer, queda a criteri de l'instal·lador; que en molts casos són empreses subcontractades que segurament estan treballant a preu fet."

En resposta a TV3, l'Ajuntament de Barcelona aclareix: "La llei estatal de telecomunicacions del 2014 considera la fibra òptica com un servei d'interès general i permet col·locar cables a les façanes sense pràcticament limitacions. Això fa que les companyies recorrin fàcilment a les façanes per instal·lar el cablejat i que s'hi acumuli desordenadament".

El consistori afegeix, però, que l'ordenança municipal d'usos del paisatge urbà estipula que les companyies són responsables del "manteniment, seguretat i decòrum de les instal·lacions", i estan obligades a "impedir provisionalitats, desordres, deixadeses i visibilitat ostensible".

Fonts de l'Ajuntament afirmen que han fet diversos requeriments a les empreses responsables de les instal·lacions perquè "les adeqüin amb solucions satisfactòries tant per al paisatge de la ciutat com també per als usuaris de les xarxes de telecomunicacions."

A tot arreu, també en edificis catalogats

Tot i que l'ordenança municipal prohibeix posar cables a la façana dels edificis catalogats, és fàcil trobar exemples a Ciutat Vella. En el número 14 del carrer del Correu Vell hi ha un edifici anterior al segle XV amb elements gòtics, amb reformes posteriors per convertir-lo en casa de veïns. Figura al catàleg de patrimoni arquitectònic com a bé cultural d'interès local, amb categoria B. Però els cables de telefonia hi són ben visibles.

El fet es repeteix en moltes finques catalogades de Ciutat Vella, fins i tot al costat de la plaça de Sant Jaume. L'Ajuntament espera que la gradual migració de les instal·lacions de telefonia de coure antigues a la fibra contribueixi a la retirada de les infraestructures obsoletes i més aparatoses. Mentre no arribi una solució global, es busca reduir al mínim l'impacte.

A la plaça de Cucurulla, al carrer dels Boters, hi ha dos edificis que figuren al catàleg de patrimoni amb la categoria B, el palau Castell de Pons i el palau Castanyer. En aquest s'hi està fent una rehabilitació integral, però malgrat la voluntat dels propietaris, les línies telefòniques no s'han pogut retirar de la façana.

Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, es lamenta que les instal·lacions perjudiquen la imatge patrimonial de la restauració que s'ha fet amb bon criteri en algunes façanes de la ciutat:

"Ens trobem davant de dos plaus neoclàssics de començaments del segle XIX, catalogats tots dos, amb restauracions recents, i el primer que veiem és un desgavell de cables que s'acumulen a la façana."

Antoni Vilanova, que ha participat en la redacció de plans urbanístics municipals i és responsable de moltes rehabilitacions arquitectòniques, explica que el camí per eliminar aquests elements que perjudiquen el paisatge urbà és molt laboriós: "La solució passaria pel soterrament d'aquests línies i que es poguessin fer les connexions a través de la xarxa soterrada". Per això, però, cal la bona voluntat de la companyies de telefonia per preveure un sistema de soterrament i poder eliminar progressivament aquesta presència de cables a la façana.

"Amb les companyies elèctriques s'ha avançat molt. En canvi, el problema existeix amb les companyies de telefonia. Com que són companyies privades, els costa molt preveure un pla d'inversió que representi poder soterrar totes aquestes línies en els centres històrics."

En els barris nous o l'Eixample, la xarxa va gairebé tota soterrada. Però als barris històrics la falta de canalitzacions manté els cables penjats a les façanes, sovint redundants i obsolets. Les empreses de telefonia consultades per TV3, que no han volgut fer declaracions a càmera, s'escuden en la dificultat d'una acció concertada. Reclamen que les administracions prenguin la iniciativa per posar d'acord tots els operadors per avançar amb el soterrament. La solució sembla que es farà esperar.

En alguns municipis, com Ciutadella, Toledo o Santiago de Compostel·la, el desplegament de la fibra òptica s'ha endarrerit en el centre històric per ordenances de patrimoni més estrictes i les solucions tècniques es negocien pas a pas entre els governs municipals i les operadores de telefonia per buscar un equilibri entre l'accés a les tecnologies i la protecció del patrimoni. Ajuntaments com el de Palma han anunciat que volen reconduir i eliminar el cablejat aeri en els carrers en què ja estan fetes les canalitzacions soterrades.

Les 15 ciutats reconegudes com a patrimoni de la humanitat a Espanya, com Eivissa, Tarragona, Còrdova o Salamanca, han reclamat al ministeri de Cultura que la reforma de la Llei del Patrimoni Històric, actualment en tràmit, doni resposta al seu objectiu d'ocultar el cablejat en els nuclis històrics.