Barcelona

Els veïns reclamen equipaments a diversos edificis de Telefónica a Barcelona

El 2005, la companyia va firmar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per requalificar com a edificable la seu central a l'avinguda de Roma a canvi que nou dels altres edificis que Telefónica té repartits per la ciutat es requalifiquessin com a equipaments

Alonso Carnicer / Sara GrimalActualitzat

La telefonia viu un permanent procés de modernització. Amb la tecnologia digital, els aparells i les infraestructures es van fent més compactes. Això ha motivat canvis com els que s'han viscut en diversos edificis de Telefónica a Barcelona.

L'any 2005 Telefónica va firmar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per requalificar com a edificable la seu central a l'avinguda Roma. La operació va facilitar el trasllat a una nova seu corporativa a la zona del Fòrum. Una de les compensacions acordades era que nou dels altres edificis que Telefónica té repartits per la ciutat es requalifiquessin com a equipaments, i es va anunciar que amb això la ciutat guanyaria espais per als barris. Però deu anys després això encara no ha passat. Les associacions de veïns creuen que el conveni era poc concret i molt beneficiós per a la empresa.

A l'Avinguda de Roma de Barcelona, hi ha en marxa un gran obra de remodelació. Al que era l'edifici Estel de Telefónica, ara propietat de Platinum Estates, una empresa de capital indi i amb seu a Hong Kong, es preveu construir-hi uns 200 apartaments de luxe, a més del projecte, de moment aturat, de fer-hi un hotel.

Fa vint anys, a l'edifici Estel hi havia les principals oficines de Telefónica a Barcelona. S'hi prestava atenció als usuaris i hi havia serveis tècnics amb una tecnologia moderna en aquell moment, amb quilòmetres de cablejat que ocupava un gran volum d'espai en plantes de gran altura.

Però amb el desenvolupament de la tecnologia digital, Telefónica va veure que l'edifici començava a ser obsolet. El novembre de 2005, l'alcalde Joan Clos i el president de la companyia, César Alierta, van firmar un conveni per a l'adequació de les infraestructures de telecomunicacions de Telefónica, ratificat després amb una modificació del Pla General Metropolità. L'edifici Estel, d'equipament, passava a ser edificable. Els més de 200 milions d'euros obtinguts amb la seva venda van permetre a Telefónica traslladar la seu corporativa al Fòrum. I crear-hi un centre de recerca amb la tecnologia més avançada.

Entre les compensacions per a la ciutat, hi havia diversos solars propietat de Telefónica quan han passat a ser zones verdes. Com el que hi ha al carrer Urgell, on ara hi ha la biblioteca Agustí Centelles i un interior d'illa.

El conveni també preveia que nou finques que acullen centrals de Telefónica, repartides per tota la ciutat, qualificades com a edificables, passessin a ser equipaments. les centrals Mercaders (Ciutat Vella), Arenes i Paral·lel (Eixample), Loreto (les Corts), Carmel (Gràcia), Horta (Horta Guinardó), Sant Andreu (Nou Barris), Torres i Bages (Sant Andreu) i Sant Pau (Sant Martí)

Un dels edificis més grans és al carrer Bordeus, al barri de les Corts, i té espais en desús. Tot i que va haver-hi converses entre Telefónica i el districte de les Corts sobre una possible utilització, com que estan repartits en zones discontinues, no es va veure que fos viable. L'associació de veïns de les Corts veu un gran potencial en l'edifici per solucionar part de la demanda d'equipaments, en una zona de les Corts en procés de creixement.

Adela Agelet, secretària de l'Associació de Veïns de Les Corts: "Es tracta d'un edifici en previsió de convertir-se en equipament, que és molt cèntric i que està en bon estat. Per tant la rehabilitació sembla que podria ser relativament poc costosa, amb una reversió cap al barri molt important. Un possible ús seria habitatge per a col·lectius de persones amb risc d'exclusió."

Però segons el conveni, la propietat dels edificis és de Telefónica. I no s'estipula un termini concret perquè s'hi posin equipaments comunitaris. Telefónica, fora de càmera, afirma que en tot cas, a mesura que més usuaris es passin a la xarxa de fibra i es vagin alliberant espais, parlarà amb l'Ajuntament de Barcelona per saber a quins usos s'hi podrien dedicar.

Altres edificis inclosos en el conveni han estat reclamats pels veïns, com el del carrer Boada al barri de la Prosperitat, a Nou Barris. Aquí va sorgir un conflicte perquè la companyia, en comptes de disminuir l'activitat, la va augmentar. L'Associació de Veïns va denunciar els sorolls i vibracions i la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona ha acusat l'empresa de delicte ambiental i ha demanat dos anys i mig de presó per al cap d'immobles de Telefónica.

Els veïns creuen que de moment el conveni és paper mullat. Albert Recio, vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, diu que: "El que demanem a l'Ajuntament és que faci complir a Telefónica el conveni. I que sigui possible recuperar el màxim d'aquests equipaments per a la ciutat. Pensem que això va ser un conveni, com molts que s'han fet, de col·laboració amb propietat privada, que a Telefònica li pot sortir casi gratis o amb molt poc cost. I pensem que ja està bé de que les grans empreses negociïn amb la ciutat."

Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, afirma: "Nosaltres el que volem fer és intentar repensar aquest conveni. Hem demanat també trobar-nos el més aviat possible, i en les properes setmanes tindrem una reunió amb Telefónica, per parlar d'això i suposo que també d'altres coses. Volem posar de manifest que molts d'aquests equipaments són necessaris. Intentar aconseguir tenir un conveni que sigui efectiu, que sigui vinculant i que d'alguna forma respongui també a les expectatives i a les necessitats dels veïns dels barris.

La distribució de les centrals per la majoria de districtes de la ciutat, i les seves dimensions, fan que tinguin un gran potencial per acollir nous usos.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut