Què implica la desjudicialització: reforma de la sedició, indults i Tribunal de Comptes
La Generalitat i La Moncloa divergeixen sobre si hi ha majoria per impulsar la reforma de la sedició
La desjudicialització és la paraula clau i la gran conclusió de la tercera taula de diàleg entre governs celebrada a La Moncloa. Un objectiu consensuat per les dues parts, però que s'haurà de concretar amb la retirada o l'alleugeriment de les causes vinculades al procés. Abans d'acabar l'any s'hauria de prendre alguna mesura.
Per Laura Vilagrà, la consellera de la Presidència, la desjudicialització és "un pas previ, imprescindible, per fer front a la resolució del conflicte polític de fons".
Allunyar la judicialització de la política també és una de les recomanacions --com la d'obrir un diàleg entre els dos governs-- de l'informe del Consell d'Europa arran del conflicte català. Però a què es refereixen quan parlem de desjudicialització?
Reforma de la sedició
Un dels factors principals que reclama el govern català, atès que una amnistia sembla ara per ara impossible, és la reforma del delicte de sedició. Un delicte que --segons l'informe del diputat socialista letó Boris Cilevics, que va aprovar el Consell d'Europa-- s'ha d'esporgar dels orígens franquistes i adaptar-se a les lleis europees. Però quin abast tindria? Afectaria els exiliats?
En qualsevol cas, aquesta reforma exigeix la majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Un suport que, des del govern català, es veu més fàcil si es té els vots del PSOE, Esquerra i Comuns. El president Aragonès pressiona Pedro Sánchez perquè busqui els suports parlamentaris per a la reforma: "Si es volen construir --diu-- les majories hi seran i això necessita de voluntat política; els canvis han de servir per acabar amb la repressió."
En canvi, Pedro Sánchez, des d'Albània, insistia que "a dia d'avui no veig aquesta majoria parlamentària". I afegia: "Si hi hagués aquesta majoria parlamentària, evidentment el govern d'Espanya plantejaria aquesta reforma, com no podria ser d'una altra manera".
Indults totals
Els indults, concedits ja fa més d'un any, són parcials i es troben, ara, amb l'amenaça que el Tribunal Suprem els revoqui, ja que ha acceptat tramitar els recursos de PP, Ciutadans i Vox. Des de l'independentisme, es reclama al govern espanyol un indult total i que s'aixequin les inhabilitacions que impedeixen als processats tornar a la política activa. I també que es retirin les ordres d'extradició per als exiliats.
Reformes al Tribunal de Comptes
Una altra peça de la desjudicialització passaria per reformar el Tribunal de Comptes, que ara és un tribunal administratiu i sense jutges, per aturar la persecució econòmica contra els responsables de l'1 d'Octubre i de l'acció exterior de la Generalitat.
Mentre que la desjudicialització que es pot impulsar des de l'àmbit de la política sembla més assequible, la que està en mans dels tribunals és molt més complicada.
Per exemple, l'endemà de la taula de diàleg, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va enviar al Constitucional la reforma de la llei del català a les escoles, que La Moncloa havia beneït. Amb paraules de Félix Bolaños, el ministre de la Presidència, aquesta llei "està perfectament adequada a la Constitució i al marc estatutari".
En qualsevol cas, el govern espanyol haurà d'oferir aviat algun trumfo a Esquerra si vol aprovar els pressupostos generals de l'Estat amb la majoria que va facilitar la investidura de Pedro Sánchez. La Moncloa té tres mesos per moure fitxa.
