Surten en llibertat els nou líders independentistes indultats

Els nou líders independentistes condemnats per sedició per l'organització de l'1-O han sortit aquest dimecres al migdia de la presó després de la concessió dels indults per part del govern espanyol.

La primera a sortir, a les 12 del migdia, ha estat Carme Forcadell, que era a la presó de Wad-Ras de Barcelona, i ha estat aclamada per les persones que s'han aplegat per rebre-la.

Acompanyada, entre d'altres, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i de l'expresident de la mateixa institució, Roger Torrent, Forcadell ha reclamat que s'acabi la persecució judicial a l'independentisme:

"Avui és un dia d'alegria, especialment per als que hem sortit de la presó i per a les nostres famílies, però l'alegria no és completa, perquè nosaltres el que volem és la fi de la repressió: que totes les persones represaliades puguin sortir al carrer com nosaltres, lliurement, sense por de res, que els exiliats puguin tornar."

"Però això d'avui és un pas en aquest camí; és veritat que no és una gran victòria, però és una victòria, perquè no en tingueu cap dubte: si l'independentisme no hagués guanyat elecció rere elecció, si no haguéssim tingut aquestes victòries judicials a Europa, si la gent no s'hagués mobilitzat, avui no seríem aquí."

"Res s'ha acabat, res comença"

Just després ha estat l'exconsellera Dolors Bassa, que ha sortit de la presó del Puig de les Basses, i també s'ha adreçat a les persones que han anat a rebre-la:

"Res s'ha acabat, res comença, tot és una etapa, tanquem una porta amb molt de gust. És un pas endavant, però n'haurem de fer moltes més per aconseguir allò que sempre hem desitjat: l'autodeterminació del nostre poble."

Bassa ha reclamat que es retirin les euroordres, i ha citat el final del poema de Miquel Martí i Pol utilitzat per Pedro Sánchez aquest dilluns, per dir que "tot està per fer, i tot és possible".

"Freedom for Catalonia"

A Lledoners han sortit junts tots els 7 homes indultats de la condemna de sedició dictada pel Suprem, i han exhibit una pancarta amb el lema "Freedom for Catalonia".

Un cop a fora del recinte penitenciari, i després de ser rebuts per la gent que els esperava, han anat pujant per ordre a un escenari que s'ha muntat en un camp proper.

El primer de parlar ha estat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha començat recordant els altres líders independentistes perseguits pel sistema judicial espanyol:

"El primer dels records en un dia com avui que sigui per al president Carles Puigdemont, per a Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel i tots els altres represaliats. La repressió no ens ha vençut i no ens vencerà, no existeix l'indult que farà callar el poble de Catalunya."

"No ens han fet callar i no callarem mai. Que ningú s'equivoqui, si avui els presos i preses som fora és perquè a l'Estat no han sigut capaços de mantenir-nos a la presó per la pressió d'Europa i dels catalans i catalanes."

Cuixart ha afegit que l'únic que han perdut a la presó és la por, i ha assegurat que continuaran exercint "cadascun dels drets condemnats pel Tribunal Suprem."

El segon a parlar ha estat Jordi Sànchez, que ha assegurat que no es faran enrere ni callaran "a canvi de cap indult":

"Avui és un gran dia, no només per als 9 que sortim de presó, ni tampoc només per a les nostres famílies. Avui és un gran dia per a aquest país, perquè tot i el que ens han volgut fer sortim units, dempeus per guanyar la llibertat d'aquest país."

Sànchez ha afegit que espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya.

Per la seva banda, Joaquim Forn ha agraït l'esforç a la gent que els ha acompanyat sovint a l'exterior de la presó:

"Ha servit de molt, si avui som aquí és perquè vosaltres heu empès. Avui sortim amb unes conviccions inamovibles i seguirem lluitant pel retorn de tots els exiliats i exiliades."

També ha expressat agraïment Josep Rull, i ha assegurat que la reacció de les institucions espanyoles contra els independentistes mostra la seva debilitat:

"Ens diuen que tenim dret a ser independentistes, però que no tenim dret a aconseguir la independència. Doncs els diem que seguirem lluitant per aconseguir-la i guanyarem."

I Jordi Turull ha apujat el to, assegurant que el Tribunal Suprem és una excepció en la justícia europea:

"Demano un aplaudiment als exiliats perquè gràcies a ells s'ha pogut demostrar que a Europa encara hi ha un Guantánamo de la justícia que es diu Tribunal Suprem."

En la mateixa línia que els que han parlat abans, Raül Romeva ha assegurat que no s'ha acabat res, i que surten per treballar per "la llibertat, l'amnistia, l'autodeterminació i la república":

"El 2015 em vaig deixar enredar i vam començar un procés que sabíem que no seria fàcil ni indolor, però estàvem compromesos. El 2015 dèiem "anem a totes", avui seguim en aquest camí."

L'últim de parlar ha estat Oriol Junqueras, que ha assegurat que la flama del Canigó els il·lumina, i que treballarà "fins al dia de la victòria":

"Ens comprometem aquí per treballar per tots els represaliats, per totes les persones que són injustament perseguides i per la llibertat d'aquest país. Fins al dia de la victòria continuarem treballant al costat de la gent d'aquest país sense excloure a ningú."

Al BOE i al Tribunal Suprem

Després de setmanes en què els indults han monopolitzat el debat polític a Catalunya i a Espanya, aquest dilluns el president del govern espanyol Pedro Sánchez els va anunciar a Barcelona.

El Consell de Ministres els va aprovar aquest dimarts en una reunió molt llarga i Sánchez va tornar a comparèixer per explicar-ho i reiterar els arguments utilitzats a Barcelona.

A primera hora d'aquest dimecres, la decisió del govern espanyol s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat. Posteriorment, el Suprem ha emès interlocutòries per a cadascun dels nou presos, adreçades a les presons on estaven.

Aquesta és la d'Oriol Junqueras:

  Ordre de llibertat d'Oriol Junqueras del Tribunal Suprem by Moderador Noticies Web on Scribd

A mig matí les interlocutòries ja havien arribat a les presons, on, en el cas de la de Lledoners, estaven en marxa preparatius per rebre'ls quan sortissin:

A dos quarts d'onze han arribat a les tres presons catalanes,on estan reclosos els 9 liders independentistes condemnats pel Suprem, les ordres d'excarceració en virtut dels indults aprovats ahir pel govern espanyol pic.twitter.com/3aC2gLGBIN

— maria nuria revetlle (@marianuria2011) June 23, 2021

Indults amb condicionants

Aquests indults tenen el límit habitual: s'anul·laran si, abans d'un període concret de temps, els indultats són sentenciats a més de 5 anys de presó per un delicte greu.

En aquest cas haurien de complir la nova condemna sumada al temps que els quedi ara de la del Suprem per sedició.

El període de temps és diferent per a cadascun d'ells: per a Junqueras, Forn, Turull i Rull són 6 anys, 5 per a Sànchez i Cuixart, quatre per a Romeva i Forcadell i 3 per a Bassa.

En tot cas, la condemna per inhabilitació no ha estat indultada, de manera que no podran ocupar càrrecs públics ni treballar per a les administracions fins que no la compleixin.

És una inhabilitació que no els impedeix dedicar-se a la política en entitats privades, cosa que no han deixat de fer alguns d'ells, com Junqueras, que és president d'ERC, i Sànchez, que és secretari general de JxCat.

Més de tres anys empresonats

Els que han estat més temps privats de llibertat han estat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: van entrar a la presó el 16 d'octubre del 2017, només 15 dies després del referèndum de l'1-O.

Dues setmanes després, el 2 de novembre, hi van entrar Oriol Junqueras i Joaquim Forn, i s'hi han estat des de llavors, tret dels permisos que han tingut un cop condemnats.

Aquell dia també van entrar a la presó Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.

Aquest va passar-hi només 1 dia, i un mes després, el 4 desembre, a pocs dies de les eleccions del 21D convocades per Mariano Rajoy, en va sortir la resta.

El 23 de març del 2018 Romeva, Turull, Rull i Bassa van tornar-hi a entrar i ja no en van sortir, acompanyats de Carme Forcadell, que fins llavors només havia passat una nit a la presó, la del 9 de novembre.

Aquest ingrés a la presó, decidit pel jutge Pablo Llarena, va frustrar la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat.

L'estada a la presó i l'activitat política

Tots han estat amb privació de llibertat a presons catalanes i també de Madrid, fins a la sentència del Suprem que els va condemnar, i que es va fer pública l'octubre del 2019.

Al llarg d'aquests més de 1.000 dies alguns presos han viscut situacions personals excepcionals: Cuixart va tenir un fill i a Forn i a Turull se'ls han mort la mare i el pare respectivament.

Més habitual ha estat l'activitat política quan eren en presó preventiva: el 21D del 2017 Junqueras, Forcadell, Bassa i Romeva van ser escollits diputats al Parlament per ERC.

També Rull, Turull i Forn van tornar a ser parlamentaris, juntament amb Jordi Sànchez, tots en les llistes de Junts per Catalunya.

I la primavera del 2019, mentre es feia el judici al Suprem, Oriol Junqueras per ERC i Sànchez, Rull i Turull per JxCat es van convertir en diputats al Congrés, i Romeva en senador per ERC.

Un mes més tard Junqueras va ser escollit eurodiputat juntament amb Carles Puigdemont, i Forn regidor de l'Ajuntament de Barcelona, però la inhabilitació fixada per la condemna ha impedit que ho puguin tornar a fer.

Recursos del PP, Cs i Vox

El PP, Ciutadans i Vox han anunciat que recorreran l'indult aprovat al Consell de Ministres. La llei marca que cal ser "part perjudicada" o acreditar un "interès legítim" per poder presentar un recurs contra un indult. Alguns juristes qüestionen que les tres formacions de dretes puguin fer-ho.

No hi ha un termini fixat per llei per a la presentació del recurs, tot i que fonts judicials el situen en dos mesos. En cas que hi hagi recursos, els hauria de resoldre el Tribunal Suprem, però ho faria la sala tercera, la contenciosa administrativa, i no la que va condemnar els nou indultats, la segona, que presideix Manuel Marchena.

És difícil que el Suprem tombi un indult, perquè només ho pot justificar per defectes de forma o perquè no està ben justificat en els termes de justícia, equitat i utilitat pública. Històricament, l'alt tribunal ha tombat molt pocs indults, el més conegut dels quals, el d'un conductor kamikaze que va matar un jove a l'AP-7.