Puja la tensió a Birmània: la policia amenaça de reprimir les protestes amb foc real

Desenes de milers de birmans han donat suport a la vaga general convocada per denunciar el cop d'estat militar de fa just una setmana. Per tercer dia consecutiu s'han repetit manifestacions multitudinàries i pacífiques. També a la capital de Birmània, Nay Pyi Taw, habitada bàsicament per funcionaris i militars, s'han reproduït les protestes per exigir l'alliberament de la líder Aung San Suu Kyi, guanyadora de les eleccions del novembre.

Els militars ja han advertit que respondran amb contundència i amb foc real contra els manifestants. Per ara s'ha decretat la llei marcial a diferents barris de Mandalay, la segona ciutat més poblada del país.

El Regne Unit i la Unió Europea han reclamat organitzar una sessió especial al fòrum dels drets humans de l'ONU sobre la crisi de Birmània, després del cop d'estat militar. L'ambaixador de les Nacions Unides Julian Braithwaite considera que la situació amenaça els drets humans al país:

"Això és una resposta a l'estat d'emergència imposat a Birmània i la detenció arbitrària de polítics i la societat civil escollits democràticament pels militars. Té greus implicacions per als drets humans al país"

Per a Birmània, la reacció popular suposa la protesta més contundent en més d'una dècada.

Després d'estar un dia sense internet, com a mesura per reprimir les protestes, aquest dilluns, les concentracions han estat simultànies en una dotzena de ciutats birmanes. S'ha estès la salutació amb els tres dits de la mà, que és un símbol del desafiament a l'autoritarisme a la regió asiàtica, com s'ha vist a les protestes populars especialment a Tailàndia. Els eslògans de les manifestacions també s'han generalitzat:

"No volem dictadura militar. Volem democràcia"

El cop d'estat es va produir fa una setmana, quan els militars van prendre el poder amb el pretext que les eleccions de novembre van ser fraudulentes, fet que no s'ha pogut demostrar. S'ha declarat l'estat d'emergència durant un any.

La dirigent i guanyadora de les eleccions, Suu Kyi, i els alts líders del seu Partit de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD), inclòs el president Win Myint, han quedat sota arrest domiciliari.