Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi
Reaccions de condemna arreu del món, l'ONU, els EUA i la UE demanen l'alliberament del detinguts i el restabliment de la democràcia
Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi
Nay Pyi Taw

Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi

Reaccions de condemna arreu del món, l'ONU, els EUA i la UE demanen l'alliberament del detinguts i el restabliment de la democràcia

Judith Casaprima SaguésActualitzat
TEMA:
Birmània
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Cop d'estat a Birmània. L'exèrcit ha argumentat un suposat frau a les eleccions del novembre per ocupar aquesta matinada el poder i detenir diversos membres del govern, entre els quals hi ha la líder i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, a més de diversos polítics i activistes. L'exèrcit ha declarat l'estat d'emergència i ha pres el control polític. El fins ara vicepresident assumirà la presidència per decisió dels militars però el cap de les Forces Armades controlarà les autoritats.

L'exèrcit s'ha desplegat a les institucions del país, com a l'ajuntament de Rangun (REUTERS)

Les detencions s'han produït després de dies d'escalada de la tensió entre el govern civil i l'exèrcit després de les eleccions del 8 de novembre, en què la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), de Suu Kyi, va sortir reforçat. L'exèrcit ha entregat aquest dilluns el poder al cap militar Min Aung Hlaing i ha imposat l'estat d'emergència durant un any, segons un comunicat d'una cadena de televisió de propietat militar.

 

El comunicat militar assegura que es revisará el cens electoral i "reestablirà" la comissió electoral. I ha anunciat "eleccions generals lliures i justes" d'aquí un any, un cop acabat d'estat d'emergència.

Cues als bancs i tancs al carrer

Les comunicacions al país per telèfon han quedat suspeses, mentre que sembla que internet i les xarxes socials encara funcionen, malgrat el que s'havia dit en un primer moment.

Els tancs i el desplegament militar al carrer controlen l'estat d'emergència decretat pels militars, sobretot a les portes de les institucions de govern, com el Congrés o l'ajuntament, a la capital Nay Pyi Taw i la ciutat més important del país Rangun.

Desplegament militar a Rangun (REUTERS)

A la capital es veuen cues de ciutadans a les portes dels bancs per retirar els seus estalvis davant de la inestabilitat i les restriccions que es preveuen en un país que té massa recent la dictadura i la repressió.

Cues de ciutadans a les portes dels bancs per treure els seus estalvis (REUTERS/Thar Byaw)

"Resistir amb fermesa"

Aung San Suu Kyi, arrestada aquesta matinada, ha reclamat a la població que s'oposi als aldarulls i "resisteixi amb fermesa", segons un comunicat publicat pel seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia, en un dels seus comptes verificats a Facebook. La líder "de facto" del país critica les accions de l'exèrcit birmà i demana a la població que "protesti contra el cop fet pels militars".

"Les accions de l'exèrcit no mostren cap consideració per la pandèmia de coronavirus i retornen el país a la dictadura militar. Es demana a la població que s'oposi totalment al cop militar i s'hi resisteixi amb fermesa."

 

La líder Aung San Suu Kyi va sortir reforçada de les eleccions del 8 de novembre (REUTERS)

Dia de la constitució del Parlament

Aquest dilluns, 1 de febrer, s'havia de constituir el Parlament sortit de les eleccions del 8 novembre amb una Suu Kyi reforçada. La líder birmana i el seu històric partit contra la dictadura va guanyar clarament les eleccions vistes com un referèndum sobre la gestió del govern de la filla del pare de la independència birmana.

La tensió anava creixent des de les eleccions als cercles militars que controlen 25% dels escons del Parlament. San Suu Kyi va arribar al govern el 2015, un govern tutelat de prop pels militars, fins que aquesta matinada l'exèrcit ha decretat l'estat d'emergència per un any.

El cap de l'exèrcit, Min Aung Hlaing, votant a les passades eleccions (REUTERS/Bria Webb)

L'USDP, la plataforma política dels militars a Birmània no ha encaixat la humiliant derrota a les eleccions. Entre el 2011 i el 2015, l'USDP havia liderat la transició democràtica impulsada pels militars i que va començar amb l'alliberament d'Aung San Suu Kyi el 2010 després de dècades d'arrest domiciliari. La majoria dels militars han rebutjat el resultat del 8 de novembre al·legant frau electoral i han demanat uns nous comicis organitzats per l'exèrcit. 

Durant els 10 anys de transició, el general Min Aung Hlaing, líder del cop d'estat, ha estat el comandant en cap de les forces armades. Figura cabdal en la negociació amb grups rebels durant l'obertura democràtica, ha estat implacable en la repressió militar contra els rohingyes iniciada el 2017.

Min Aung Hlaing té pendent una acusació de genocidi al Tribunal de la Haya, i ara, amb 64 anys, està pendent de la seva substitució, que el pot deixar sense protecció. 

Suu Kyi i els rohingyes

Suu Kyi torna a estar sota detenció després de deu anys d'una transició lenta i vigilada. Suu Kyi, que per la seva lluita contra la dictadura va rebre el Premi Nobel de la Pau, el 1991, té una aura de lluitadora pels drets humans que ha quedat severament tacada per la persecució de la minoria musulmana rohingya en què Suu Kyi ha fet costat a l'exèrcit i els budistes radicals.

Èxode dels rohingyes expulsats del país (REUTERS)


Va defensar en persona davant del Tribunal penal internacional la mà dura i les expulsions dels rohingyes perquè assegura que representen una amenaça terrorista de signe islamista. Això no l'ha fet menys popular al seu país, al contrari.

 

Reaccions al món

Les Nacions Unides, els Estats Units, Austràlia i Singapur han estat els primers a reaccionar. Ho han fet amb consternació, després que els militars birmans han justificat el cop com a resposta a un "frau electoral".

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha demanat respecte als resultats electorals.

"Fem una crida als líders militars birmans perquè alliberin tots els funcionaris governamentals i líders de la societat civil i respectin la voluntat del poble de Birmània tal com es va expressar en les eleccions democràtiques del 8 de novembre."

 

La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha dit que el president Joe Biden havia estat informat sobre les detencions. "Els Estats Units s'oposen a qualsevol intent d'alterar el resultat de les recents eleccions o impedir la transició democràtica de Myanmar i prendran mesures contra els responsables si no es reverteixen aquests passos", ha dit.

La ministra d'Afers Exteriors australiana, Marise Payne, ha demanat als militars "que respectin l'estat de dret, que resolguin disputes mitjançant mecanismes legals i que alliberin immediatament tots els líders civils i d'altres" que havien estat detinguts. El Ministeri d'Afers Exteriors de Singapur va instar totes les parts a mantenir la moderació i treballar per aconseguir un resultat positiu i pacífic.

Les Nacions Unides han condemnat el cop dels militars i exigeix que alliberin els líders electes. El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ho considera un "cop greu per a les reformes democràtiques" i reclama evitar la violència i el respecte als drets humans.

Protestes al Japó contra el cop d'estat (REUTERS/ Issei Kato)

Al Japó, ciutadans birmans han sortit al carrer per protestar contra el cop d'estat militar al seu país. El ministeri d'Afers Exteriors del govern japonès també s'ha sumat a la condemna del cop i ha demanat als militars l'alliberament dels detinguts i de San Suu Kyi i el "ràpid restabliment del sistema polític democràtic".

Des d'Europa, la presidenta de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ha condemnat vigorosament el cop d'estat i reclama l'aliberament "incondicional i immediat" dels detingut i el restabliment de l'estat constiucional.

 

 

L'Índia i la Xina

El possible camí lent de Birmània torna a entrar en una fase d'incertesa política estratègicament situada entre les dues potències rivals emergents d'Àsia, l'Índia i la Xina, que cultiva la bona relació amb els militars birmans per garantir-se una sortida directa a l'Índic.

A la Xina, el portaveu d'Afers Exteriors, Wang Wenbin, ha dit: "espero que totes les parts de Birmània puguin gestionar adequadament les seves diferències segons la constitució i el marc legal i mantenir l'estabilitat."

Ciutadans espanyols 

L'ambaixada espanyola a Birmània ha demanat als ciutadans espanyols que són al país que "es quedin als seus domicilis" després del cop.

"Davant la declaració de l'estat d'emergència de Birmània, prego a la colònia que es quedi als seus domicilis i estigui pendent de les xarxes socials d'aquesta ambaixada", ha dit en un comunicat en què també demana que "tinguin el telèfon d'emergències de la secció consular a mà" i el correu de la notaria de l'ambaixada a Tailàndia.

ARXIVAT A:
Birmània

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut