Pons ha tingut presència constant en molts festivals de cinema d'arreu del món (ACN/Mar Vila)

Mor Ventura Pons, el director més prolífic del cinema en català

El cineasta barceloní ha mort als 78 anys

RedaccióActualitzat

Ha mort als 78 anys el director de cine i teatre, guionista, productor i empresari cinematogràfic barceloní Ventura Pons.

Pons va dedicar tota la vida al cinema des de tots els àmbits, una vocació incombustible que el va dur a fer fins a 33 pel·lícules en poc més de 40 anys de trajectòria, tenint en compte que no va debutar fins als 32 anys.

La seva obra ha tingut ressò aquí però també a nivell internacional, amb un cine que és un mostrari d'actors i actrius del país. De fet, va fer debutar Rosa María Sardà, tant al teatre com al cinema.

Pons ha estat un dels directors més prolífics d'Europa a les últimes dècades, i, de llarg, qui ha rodat més pel·lícules en català.

La quinzena edició del FIC-CAT va reconèixer el 10 de juny de l'any passat la trajectòria del director i la seva defensa del català.

En declaracions als mitjans, Pons va explicar que tenia entre mans diversos projectes cinematogràfics com "La meva princesa Asteca", sobre la seva infantesa, o "Peace and freedom. The spirit of Catalonia", sobre el triangle format pel doctor Trueta, Pau Casals i Charles Chaplin, i un documental sobre l'actriu Claire Bloom.


Inicis teatrals

Abans d'endinsar-se en el cinema, Pons va dirigir una vintena de muntatges teatrals, com la "Nit de Reis", de Shakespeare. Però fa el salt al cine amb el documental "Ocaña, retrat intermitent". La roda per ensenyar-la als amics, però acaba projectant-se al festival de Canes el 1978 i esdevé un film de culte.

Als 80 inicia una etapa farcida de comèdies, com "El vicari d'Olot", amb gran rebuda a la taquilla, "La rossa del bar", "Què t'hi jugues, Mari Pili?" o "Rosita, please".

A partir dels 90, amb "El perquè de tot plegat", de Quim Monzó, fa un gir, incorpora el drama i es converteix en el cineasta dels escriptors, adaptant novel·les o textos teatrals d'autors catalans.

Pons ha estat, de llarg, el director més prolífic del cinema català (ACN/Pere Francesch)

Amb aliança amb Josep Maria Benet i Jornet arriben dos films cabdals i que el feien sentir orgullós: "Actrius", el seu gran homenatge a la interpretació i amb una tripleta extraordinària: Sardà, Espert i Lizaran.

I la punyent "Amic/Amat", amb un dels seus grans còmplices, Josep Maria Pou. I la llista d'adaptacions va creixent: Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Lluís Anton Baulenas, Jordi Puntí, Ferran Torrent...

"Carícies"... "Morir (o no)".... i una comèdia agredolça, "Anita no perd el tren", entranyable homenatge al món del cine, amb la taquillera Sardà i l'operari Coronado.

I ja a finals del 2000, "Barcelona, un mapa" i "Forasters", en què fa debutar al cine, als 60 anys, Joan Pera i en registre dramàtic.

El 2014, Pons va recuperar l'històric Cine Texas de Barcelona apostant per una cartellera de reestrena i subtitulada en català, com també va fer a Figueres i València.


De l'amor al drama amb Barcelona d'escenari

Transitant per diversos gèneres, amb l'amor, l'amistat i la mort com a temes principals, i Barcelona com a escenari i teló de fons, el seu cine ha estat un immens mostrari de les actrius i actors del país, amb especial debilitat pels universos femenins.

A més de dirigir, Pons ha estat empresari cinematogràfic i va posar en marxa una productora (ACN/José Soler)

D'aquesta manera va arribar a rodar una trentena de pel·lícules i va crear una productora, Els Films de la Rambla. En total, quatre dècades ajudant a normalitzar el català, els personatges marginals, l'homosexualitat i la gent gran. I defensant un cine local d'ambició universal.

I arribant a molts festivals internacionals, sent l'únic director seleccionat a Berlín 5 anys consecutius, i amb una filmografia objecte de premis, retrospectives i congressos universitaris.

Fins i tot The New York Times va arribar a batejar-lo com "el Woody Allen català". Tots dos anaven gairebé a pel·lícula per any.

Entre altres distincions, Pons va ser mereixedor del Premi Gaudí honorífic, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema per la Generalitat, o la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts espanyola.

Una de les primeres a reaccionar a la notícia ha estat la presidenta de l'Ateneu Català i expresidenta de l'Acadèmia del Cinema Català Isona Passola, que l'ha definit com un "cineasta prolífic i compromès en el redreçament d'una cinematografia catalana i en català":


També l'ha recordat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que l'ha qualificat de "referent indiscutible de l'audiovisual català i un treballador incansable de la cultura i de la llengua".


El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'ha qualificat de "director únic, original, transgressor i compromès" i "màxim exponent i gran defensor del cinema en català, fent arribar la llengua arreu".

ARXIVAT A:
ObituariCinema
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut