Mor Fèlix Millet, condemnat pel saqueig del Palau de la Música, als 87 anys

Havia sortit de la presó de Brians i l'havien ingressat en una residència, pel seu delicat estat de salut

Actualitzat

Fèlix Millet ha mort aquesta dimecres als 87 anys. Els últims anys, l'expresident del Palau de la Música els ha passat entre la presó de Brians i l'Hospital Penitenciari de Terrassa, pel seu delicat estat de salut.

Millet complia una condemna de 9 anys i 8 mesos de presó pels delictes de malversació, contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i tràfic d'influències.

La jutge de vigilància penitenciària li va permetre la sortida per anar a una residència, on ha mort, després que la Fiscalia hagués recorregut l'autorització emesa pel Departament de Justícia.

El novembre passat, el Departament de Justícia li va concedir el tercer grau per "raons humanitàries". Al gener va ser traslladat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa, però al febrer va tornar a Can Brians 2, quan la Fiscalia va recórrer el tercer grau. Cinc dies després, la jutge va autoritzar definitivament la seva sortida i Millet va ser traslladat a la residència, on ha mort aquest dimecres.

El canvi de règim penitenciari li va arribar dos anys i quatre mesos després que ingressés a Brians 1 per complir condemna per l'espoli de l'entitat cultural.


"Poca cosa a dir"

L'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana han fet pública una breu nota en què "envien les seves condolences a la família per la pèrdua" i recorden que Millet va ser president de les dues entitats "fins que va ser destituït el 2009 arran de l'espoli" del Palau.

També la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, n'ha parlat des del Festival de Màlaga, on ha anat de visita aquest dijous:

"Poca cosa a dir amb algú que va fer tant de mal en una de les institucions culturals més importants del nostre país. La veritat és que molt poca cosa a dir."

Millet, que era a la infermeria de Brians, va sortir amb el tercer grau al febrer (ACN/Andrea Zamorano)

L'empresari va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó i a pagar una multa de 4,1 milions d'euros pel cas Palau de la Música. Per a la seva mà dreta, Jordi Montull, la condemna va ser de 7 anys i 6 mesos de presó i una multa de 2,9 milions.

En el judici es va considerar provat que havien robat 23 milions d'euros de la institució catalana, dels quals només n'han tornat la meitat. El cas va causar un terratrèmol polític, per l'ús que Convergència Democràtica va fer de la institució musical per finançar-se de manera irregular i per l'ombra que va caure sobre la burgesia catalana.

La sentència de l'Audiència de Barcelona va condemnar tant els responsables de la institució musical com el partit nacionalista. Els responsables del saqueig del Palau van entrar a la presó el juny del 2020.

El gener del 2022, el govern espanyol va denegar l'indult als dos exresponsables del Palau de la Música, condemnats per l'espoli de l'entitat i el desviament de fons a Convergència Democràtica. En el mateix judici també va ser condemnat l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar.

Millet encara tenia obertes dues causes judicials més per haver amagat béns amb els quals tornar els diners espoliats.

Millet i Montull van entrar a la presó el 2020 (Europa Press)

De la confessió al judici

Un mes després de l'escorcoll dels Mossos, que va ser el 23 de juliol del 2009, l'expresident del Palau va confessar en una carta a La Vanguardia i en una altra al jutge haver espoliat 3,3 milions d'euros del Palau. La xifra, però, no va parar de créixer.

Va ser el gran moviment de bitllets de 500 al voltant del Palau de la Música el que va despertar les sospites d'Hisenda i de la Fiscalia, i va fer esclatar el cas. La Policia Nacional va descobrir el desviament sistemàtic de fons públics i privats cap a despeses particulars de Millet i Montull, com el servei domèstic, viatges de luxe o el pagament del casament de les dues filles de Millet al mateix Palau de la Música.

La policia va trobar factures falsejades, grans quantitats de diners en efectiu i, fins i tot, lingots d'or.

La investigació es va allargar durant anys i va tenir diversos jutges al capdavant, un dels quals el jutge Solaz, a qui es coneixia amb el sobrenom de jutge "cargol" com va explicar el també magistrat Santi Vidal.

En el judici, que va començar el març del 2017, els dos exresponsables del Palau van admetre, després de pactar amb la Fiscalia, que van pagar a CDC, a través del Palau, comissions del 4% de la constructora Ferrovial, a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Va ser en l'etapa en què Jordi Pujol era president de la Generalitat i CDC el partit hegemònic a Catalunya, que al llarg de la investigació es va reconvertir en el PDeCAT. Arran del cas, es va canviar el Codi Penal per castigar el finançament il·legal dels partits. Pujol va dir llavors que se sentia enganyat per Millet i va defensar l'honorabilitat del Palau de la Música, una institució amb més d'un segle d'història.

L'any 2010, Fèlix Millet va tornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat li havia concedit el 1999, després que l'executiu català revoqués la distinció i que l'Orfeó, a qui l'expresident del Palau volia cedir-la, la rebutgés.

 

ARXIVAT A:
Cas Palau
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut