Barcelona

10 anys del cas Palau, el terratrèmol polític que va acabar amb CDC

Millet, Montull i Osàcar esperen a casa seva la decisió del Suprem sobre els recursos a la sentència

Actualitzat

Una imatge va sacsejar la societat catalana ara fa 10 anys. Va ser la irrupció dels Mossos d'Esquadra al Palau de la Música Catalana, una operació que va destapar el saqueig de l'entitat per part de Fèlix Millet i Jordi Montull.

El cas va causar un terratrèmol polític, per l'ús que Convergència Democràtica va fer de la institució musical per finançar-se de manera irregular i per l'ombra que va caure sobre la burgesia catalana. La sentència de l'Audiència de Barcelona va condemnar tant els responsables de la institució musical com el partit nacionalista.  

De la confessió al judici

Un mes després de l'escorcoll dels Mossos, l'expresident del Palau va confessar en una carta a "La Vanguardia" haver espoliat 3,3 milions d'euros del Palau. La xifra, però, no va parar de créixer.

Va ser el gran moviment de bitllets de 500 al voltant del Palau de la Música el que va despertar les sospites d'Hisenda i de la Fiscalia, i va fer esclatar el cas.

La investigació es va allargar durant anys i va tenir diversos jutges al capdavant, un dels quals el que el jutge Santi Vidal va batejar com a jutge "cargol" per la lentitud en l'avenç del cas.

La sentència va considerar Fèlix Millet responsable d'un espoli de 23 milions d'euros (ACN)

La Policia Nacional va descobrir el desviament sistemàtic de fons públics i privats cap a despeses particulars de Millet i Montull, com el servei domèstic o viatges de luxe. Es van falsejar factures i es van treure grans quantitats en efectiu dels comptes del Palau, a través de xecs, però també de lingots d'or.

Especialment sonat va ser el descobriment que Millet havia destinat aquests diners als casaments de les seves filles al mateix Palau.

En el judici, que va començar el març de 2017, els dos exresponsables del Palau van admetre, després de pactar amb la Fiscalia, que van pagar a CDC, a través del Palau, comissions del 4% de la constructora Ferrovial. Eren en concepte de patrocinis, a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Va ser en l'etapa en què Jordi Pujol va ser president de la Generalitat i CDC el partit hegemònic a Catalunya, que al llarg de la investigació es va reconvertir en el PDeCAT. Arran del cas, es va canviar el Codi Penal per castigar els partits que es financiïn il·legalment.

Millet, 38 dies a la presó

La sentència, que es va fer pública el 15 de gener del 2018, va ser inequívoca. Millet i Montull van fer un desfalc al Palau de la Música d'almenys 23 milions d'euros. I CDC va utilitzar el Palau per aconseguir finançament de forma il·legal.

L'Audiència de Barcelona va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i vuit mesos de presó. L'expresident del Palau va arribar a entrar a la presó, però en va sortir al cap de 25 dies, després de pagar una fiança de 400.000 euros. Si hi sumem els dies que hi va passar el 2010 pel cas de l'hotel del Palau, el total de dies que ha estat entre reixes són 38.

En el cas de Montull, la condemna va ser a 7 anys i 6 mesos de presó. La sentència va ser de 4 anys i 6 mesos per a la seva filla, Gemma Montull, exdirectora financera de l'entitat.

Per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, va dictar 4 anys i cinc mesos de presó. En el cas dels exdirectius de Ferrovial es va considerar que els suposats delictes haurien prescrit.

L'extresorer de CDC Daniel Osàcar va ser condemnat a més de 4 anys de presó (ACN)

El tribunal va ordenar confiscar 6,6 milions a Convergència pel cobrament de comissions de Ferrovial. Segons la sentència, el Palau va servir per camuflar comissions del 4% a canvi que "alts responsables" de CDC, no identificats, asseguressin a la constructora un "flux constant" d'obres públiques. D'aquestes comissions, el partit es quedava el 2,5% i Millet i Montull s'embutxacaven l'1,5% restant.

L'Audiència va considerar que "l'acord criminal" es va mantenir del 1999 al 2009.  

Deu anys després dels fets, Millet, Montull i Osàcar esperen en llibertat que el Tribunal Suprem resolgui els recursos que van presentar a la condemna.

 

ARXIVAT A:
CorrupcióCas PalauPDeCATJudicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut