Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'ús polític de la migració del Marroc i el canvi de postura d'Espanya sobre el Sàhara

Pels experts, pot ser l'últim exemple de com el règim marroquí fa servir la migració per pressionar l'estat espanyol i obtenir objectius polítics

Ferran Moreno GarciaActualitzat

El canvi de criteri d'Espanya sobre el Sàhara Occidental ha repercutit en les arribades de migrants a les illes Canàries que s'han desplomat durant el mes de març. Ho demostren les xifres.

Al gener hi van arribar gairebé 3.200 persones. Al febrer, 2.300. I el mes passat van ser 375. En conjunt, encara sumen més que en els tres primers mesos de l'any passat, però el març del 2021 hi va haver pràcticament tres vegades més arribades que el març del 2022.

 

I no és el primer cop que això passa. L'arribada de més o menys migrants és un termòmetre de com estan les relacions entre Espanya i el Marroc. De fet, la disminució dels darrers mesos coincideix en el temps amb el canvi de Pedro Sánchez sobre el Sàhara.

En la carta que va enviar al rei Mohamed VI fa només uns dies, just després de reconèixer que la millor fórmula per al Sàhara seria l'autonomia dins el Marroc, citava la necessitat de cooperar amb la immigració. En paraules senzilles: que el Marroc controli o freni la sortida de persones.

Segons l'investigador del CIDOB, Eduard Soler Lecha, la immigració "és un dels casos preferits on el Marroc ha descobert que aquesta pressió té més incidència perquè afecta de forma molt directa a la política interior espanyola".

L'ús polític de la migració no és cap novetat

El 7 d'agost del 2014 la Guàrdia Civil atura una llanxa amb el rei del Marroc a dins. El rei truca enfadat al ministre de l'Interior, Fernández Díaz, però aquest no estava localitzable. Resultat: Fernández Díaz demanant-li disculpes al rei reiteradament. Però les represàlies ja estaven preparades. Quatre dies més tard, entraven gairebé 13.000 persones en un sol dia.

2018: juny. Comença el govern Sánchez. I augmenten automàticament les sortides de persones. No van estabilitzar-se fins que els reis no van visitar el Marroc el febrer de l'any següent.

I 2021: La crisi de Ceuta. Amb Ceuta, "el Marroc va voler castigar el govern espanyol per no respondre tal com el Marroc esperava", subratlla Soler Lecha. 

El detonant, com va admetre a Facebook un ministre marroquí, va ser l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, a Logronyo per recuperar-se d'un problema de salut. Però, de rerefons, el fet que Espanya no s'afegís a Donald Trump en el reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara, a finals del 2020.

Ara sembla que aquesta crisi queda tancada. Però l'entrada de centenars de persones a Melilla fa només uns dies va ser l'últim cop d'efecte del Marroc per forçar el canvi de posició? Lecha, respon:

"És una interpretació versemblant pensar que alguns últims incidents fronterers especialment Melilla a principis de març tinguessin una intencionalitat política clara d'acabar de pressionar el govern espanyol de fer aquest gest."

Veurem quan acabi el ramadà si les rutes migratòries es reactiven o si el Marroc continua tancant la porta de sortida.

ARXIVAT A:
MigracionsPedro SánchezMarrocSàhara OccidentalGovern espanyol
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut