Espanya trenca la neutralitat sobre el Sàhara Occidental i reconeix la sobirania del Marroc

Sánchez ha enviat una carta al rei Mohammed VI en què diu que la proposta del Marroc sobre l'autonomia del Sàhara Occidental és la base "més creïble i realista"

RedaccióActualitzat

El govern espanyol ha trencat una tradicional posició diplomàtica i reconeix al Marroc la sobirania sobre el Sàhara Occidental. Fa aquest gir històric en política exterior amb la formulació que "pren nota" de la proposta del govern marroquí per negociar un règim d'autonomia per al Sàhara Occidental.

Madrid cedeix, d'aquesta manera, davant el Marroc, i abandona l'exigència de celebració d'un referèndum d'autodeterminació, tal com demanen les Nacions Unides, que consideren la zona un territori pendent de descolonització.

La proposta marroquina, a grans trets, és una autonomia sota la sobirania del rei Mohammed VI com a única sortida. Es planteja que el Sàhara Occidental pugui prendre certes decisions només en àmbits com l'administratiu, econòmic, fiscal o cultural. Fins ara, el referèndum que planteja l'ONU era el posicionament oficial del govern espanyol.  

La Moncloa ha emès un comunicat on parla d'una "nova etapa de relació" amb el Marroc. Es basa en "el respecte mutu, el compliment dels acords, l'absència d'accions unilaterals i la transparència i comunicació permanents".

El govern de Rabat, a través del web del Ministeri d'Afers Estrangers, assegura que Sánchez exposa a la carta que els ha enviat que "la iniciativa marroquina d'autonomia presentada el 2007" sobre el Sàhara Occidental és "la base més seriosa, creïble i realista" per tal de resoldre el conflicte.

El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha confirmat aquest posicionament. A més, ha assegurat, que en ple desafiament per la guerra entre Rússia i Ucraïna "és especialment un bon moment per tancar crisis". 
 

Desavinences dins del govern espanyol

Dins del govern espanyol ja han sortit veus crítiques. La ministra de Treball, Yolanda Díaz s'ha desmarcat de Sánchez. Ha fet un tuit en què assegura que cal respectar "la voluntat democràtica del poble saharaui":
 


Podem parla de "lliure determinació" dels saharauis

Podem, el soci de govern del PSOE, ja ha advertit que no comparteix el suport que ha expressat el president del govern a la proposta d'autonomia del Marroc per al Sàhara Occidental.

La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha compartit el seu desacord a les xarxes. Afirma que el conflicte "exigeix una solució política justa, duradora i acceptable per a totes les parts", en una cita literal de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.

Belarra considera que "Espanya no s'hauria d'apartat del dret internacional".

El president del Grup Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha escrit, també a Twitter: "El Sàhara Occidental té el mateix dret a l'autodeteminació que Ucraïna i tan il·legal va ser la invasió marroquina com ho és ara la russa". 


El PP i Ciutadans demanen explicacions

El PP ha emès un comunicat en què exigeix que el president del govern espanyol comparegui per informar d'aquest afer. Ciutadans s'ha unit a la mateixa petició.

Critiquen que el canvi de rumb polític s'hagi fet sense informar-los i es mostren preocupats per una hipotètica reacció negativa d'Algèria, un dels principals subministradors de gas i que té una relació complicada amb el Marroc.

El ministre José Manuel Albares, ha assegurat que les relacions amb Argèlia no perillen i l'ha definit com un soci "molt fiable i estratègic", amb relacions que "perduraran en el temps". 

 

El Polisario diu que Sánchez ha sucumbit al "xantatge"

Per la seva banda, el Front Polisario lamenta que el president del govern espanyol "hagi sucumbit davant la pressió i el xantatge" del Marroc en avalar el seu pla d'autonomia per al Sàhara Occidental com a "peatge" per reprendre les relacions polítiques i diplomàtiques entre els dos països.

Aquest moviment d'alliberament vol acabar amb el que considera que és una ocupació il·legal del Marroc i aconseguir la independència d'aquest territori, que havia estat una colònia espanyola.

El posicionament del govern espanyol arriba mesos després de la crisi diplomàtica l'abril passat per l'hospitalització a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid.

Les relacions estaven molt deteriorades i el Marroc va reconèixer que havia utilitzat la crisi migratòria com a "represàlia" per aquest fet. Les forces marroquines, per exemple, no van actuar davant d'una entrada d'unes 8.000 persones per la frontera a Ceuta, el maig del 2021. 

Pendents d'Algèria i el gas

També caldrà veure ara com s'interpreta des d'Algèria la decisió del govern espanyol respecte el Sàhara, tot i que el ministre d'exteriors ha insistit que és un "soci fiable".

Pel gasoducte del Medgaz arriben a Almeria pràcticament 10.000 milions de metres cúbics de gas, que converteixen Algèria en un dels principals subministradors a Espanya, només superat al gener pel gas natural liquat transportat per barcos procedents dels Estats Units.

L'altre gran gasoducte, el del Magreb, que travessava el Marroc, va ser tancat pel govern algerià a finals de l'any passat com a conseqüència del seu enfrontament amb Rabat.

Algèria, però, també envia gas a Europa per un altre gasoducte, el del Transmed, que va cap a Itàlia i que té molta capacitat. De fet, el govern italià ha plantejat augmentar el subministrament que li arriba per aquesta via per evitar no dependre tant del gas rus.

En paral.lel, l'executiu espanyol s'ha compromès amb el Marroc a aprofitar el gasoducte del Magreb, ara tancat, per fer-li arribar el gas algerià que no pot rebre directament.

ARXIVAT A:
MarrocSàhara OccidentalGovern espanyol
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut