L'FP del futur: combinar formació i feina cobrant el salari mínim o de conveni

Els estudiants de l'FP dual, que combina la formació a l'aula i a l'empresa, cobraran en funció del salari mínim o el que fixi el conveni. L'acord entre l'administració, la patronal i els sindicats preveu també la creació d'una agència específica que ha de servir per lligar més la formació professional al territori i al món de l'empresa.

Són els primers passos de la reforma de la Formació Professional presentada aquest dimecres, que té com a objectiu reduir la població sense qualificació i evitar que les empreses vagin a l'estranger a buscar mà d'obra. L'FP vol donar resposta a la falta de personal qualificat, una de les assignatures pendents de l'economia catalana.

La Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals s'ha reunit al Palau Robert

Impuls de l'FP dual

Amb aquesta reforma es vol donar l'impuls definitiu al model d'estudis que combinen formació i feina. El primer pas és que els estudiants d'aquesta modalitat cobraran tenint en compte el salari mínim o el que fixi el conveni de cada companyia.

A Catalunya, l'FP dual no arriba al 20 per cent i es pretén arribar, en cinc anys, a la mitjana europea, que és del 40 per cent. És un model d'èxit que satisfà tant els alumnes com les empreses.

El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, ha valorat molt positivament que en dos anys s'ha gairebé doblat l'FP dual. Per Bargalló, aquesta xifra indica que "a nivell qualitatiu, les passes que es fan són encertades" i que "l'important és la qualitat del model i del sistema", a més de les dades quantitatives.

Gairebé el 20% de la formació professional combina formació i feina

Acord de tots els agents

Patronal, estudiants i sindicats avalen la utilitat del model del FP dual i la millora significativa que suposa partir del salari mínim o el del conveni per definir el que cobraran els estudiants.

Per Ricard Bellera, de CCOO, aquesta mesura "ha de permetre que la persona, al mateix temps que es forma, tingui la possibilitat de viure d'allò que treballa, de realment incorporar-se al món del treball en una passarel·la que sigui de qualitat i no de precarietat".

Àlex Masana, gerent de Matas Ramis, ha destacat el guany que suposa aquest model per a l'empresa i per a l'estudiant:

"Ell ens aporten l'últim del mercat i nosaltres els aportem és saber treballar en una empresa. És una manera de fer planter i és una manera de fer l'equip del futur."

I per la seva banda, Víctor Bellón, tècnic en fotovoltaica de Matas Ramis, ha assegurat que és una oportunitat per a qui es forma:

"Fer unes pràctiques de mil hores que ja estan remunerades, el bo que té és que quan acabes les pràctiques normalment l'empresa ja es queda amb tu perquè ja t'ha format i ja formes part de l'empresa."

A partir d'ara s'haurà de definir, entre d'altres qüestions, quantes hores lectives faran a l'empresa. Un punt complicat, i conflictiu, que fa pocs mesos va rebre la crítica unànime de tots els sindicats d'educació, que temien que més hores de pràctiques a l'empresa pogués suposar una disminució del professorat als centres.

Nou punts de millora en dos anys

El nou model d'FP dual és un dels 9 punts prioritaris que s'han presentat, i que s'han de desplegar en els pròxims dos anys. Amb el nou marc de la Formació Professional també es crea l'Agència de Formació i Qualificació Professionals, per englobar formació inicial, contínua o per l'ocupació, i coordinar els estudis amb les necessitats de les empreses i del territori.

Sobre les necessitats del món laboral i les característiques dels llocs de treball de futur s'hi ha referit la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón:

"Ens trobem que manquen certs perfils professionals i que hi ha professions per les quals ni tan sols encara hi ha la formació definida. Són perfils molt transversals vinculats a noves tecnologies."

Fabian Mohedano, president del Consell Català de l'FP, ha destacat que si s'aconsegueix encaixar totes les peces, "reduirem l'atur, no caldrà demanar a buscar gent a fora, no caldrà que la gent se'n vagi, i l'FP respondrà les demandes del sistema."

Amb la reforma de l'FP, es vol reduir la xifra de més del 30 per cent de població catalana que no té cap qualificació professional i cobrir la falta de càrrecs intermedis.