L'eutanàsia a Espanya: del primer metge condemnat a la llei que es cou al Congrés
El Congrés obre la porta a despenalitzar l'eutanàsia, com ja han fet Bèlgica, Holanda i Luxemburg
L'eutanàsia a Espanya: del primer metge condemnat a la llei que es cou al Congrés

L'eutanàsia a Espanya: del primer metge condemnat a la llei que es cou al Congrés

El Congrés obre la porta a despenalitzar l'eutanàsia, com ja han fet Bèlgica, Holanda i Luxemburg

Eva Pelegrí Actualitzat
TEMA:
Eutanàsia
Tercer intent socialista per tirar endavant la llei de despenalització de l'eutanàsia
El Codi Penal castiga l'eutanàsia amb penes d'entre 2 i 10 anys de presó

"Seria molt hipòcrita dir-te que tornaria a ajudar algú a morir. Jo soc un homicida davant la llei. Però sempre m'he sentit innocent. Per això, si hi ha alguna paraula que resumeix tot això, és: una injustícia."

És la reflexió de Marcos Hourmann, el primer metge condemnat a Espanya per aplicar l'eutanàsia. Fa quinze anys va induir la mort a una pacient terminal a l'hospital Móra d'Ebre i fa unes setmanes va portar la seva història a l'escenari de la sala Beckett de Barcelona.

El debat sobre l'eutanàsia també ha tornat a l'escena política. El Congrés ha obert la porta a despenalitzar aquesta pràctica, com ja han fet Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

És la tercera vegada en 20 mesos que la llei sobre la mort digna arriba a la cambra. En les dues ocasions anteriors va decaure, tot i obtenir inicialment el suport de la majoria al Congrés.

El 2018, Ciutadans es va alinear amb el PP i la va bloquejar a la mesa. Al setembre de l'any passat, el PSOE va tornar a registrar la iniciativa, però la convocatòria d'unes noves eleccions la va deixar en no-res.

Actualment, les penes per cooperació o inducció al suïcidi previstes a l'article 143 del Codi Penal van dels dos als deu anys de presó. Però es preveuen rebaixes "si la víctima patís una malaltia greu que conduís necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar", això sí, sempre que hi hagi una petició expressa del pacient.
 

També es poden aplicar atenuants si qui ha assistit al malalt és un familiar o ha confessat. Seria el cas, per exemple, d'Ángel Hernández, que l'abril passat va ajudar a morir la seva dona malalta d'esclerosi múltiple. Un cas que fins i tot va acabar investigat en un jutjat de violència masclista.

La futura llei de l'eutanàsia recull que podran rebre ajuda a morir els adults amb malalties incurables o greus amb un gran patiment. En tots els casos en què s'aprovi serà un professional sanitari el qui ho practicarà.
 

Tindrà finançament públic, però podrà sol.licitar-se en centres privats o al domicili del pacient.

El text preveu la creació d'una comissió de control previ, un punt que l'Associació Dret a Morir Dignament creu que s'hauria d'eliminar. Segons Isabel Alonso, presidenta de l'entitat, aquesta comissió pot endarrerir l'aplicació de llei i allargar de forma innecessària l'espera dels pacients.

"Hi ha gent que té malalties que li permeten esperar un temps, però altres demanen l'eutanàsia quan ja no poden més. Seria l'únic cas al món d'un país on està legalitzada l'eutanàsia en què hi ha una comissió de control previ. No existeix tampoc en casos com el de l'avortament." 

L'associació mantindrà contactes amb els partits polítics i continuarà lluitant "per aconseguir la millor llei possible". Els defensors d'una mort digna esperen que la llei s'aprovi al més aviat possible. Alonso assegura que estan "esperançats" que aquesta llarga reivindicació acabi sent una realitat abans que acabi l'any. 

 

ARXIVAT A:
Eutanàsia
Anar al contingut