La llei de despenalització de l'eutanàsia s'obre pas al Congrés al tercer intent
La primera llei de l'eutanàsia que pot tenir Espanya passa el primer filtre parlamentari amb el suport de tots els grups excepte el PP i Vox
El Congrés ha aceptat tramitar la llei de l'eutanàsia. El govern espanyol ha presentat la proposta de llei sobre la despenalització i regulació de l'eutanàsia que després de dos intents, sí que ha tingut els suports necessaris per al reconeixement d'aquest nou dret a una mort digna, malgrat el rebuig de Vox i el Partit Popular.
El ple del Congrés ho ha aprovat amb 201 vots a favor, 140 en contra i dues abstencions.
Ha estat un debat dur en què les formacions d'esquerra s'han indignat per arguments de la dreta i l'extrema dreta.
El diputat del PP, José Antonio Echániz, ha dit que amb aquesta llei el govern Sánchez vol estalviar-se diners en pensions i en la sanitat de la gent gran.
"Això és el que suposen aquestes regulacions: suposen estalvis. Suposen estalvis pel cost de les persones grans, dels més fràgils, dels més vulnerables. Són retallades socials en tota regla."
Segons a diputada de Vox, Lourdes Méndez, la llei de l'eutanàsia convertirà l'Estat en una màquina de matar.
"Perquè l'eutanàsia és matar algú. Aspiren que es consideri bo, moralitzar aquesta conducta... la mateixa estratègia de l'avortament. Converteixen l'estat en una màquina de matar".
El portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha carregat contra aquests arguments de la dreta.
"Quina falta d'escrúpols. Quines coses més repugnants hem de sentir a vegades en aquesta cambra. En uns mesos ningú no haurà de fer el que van haver de fer per dignitat i per amor Ramona Amadeiro, Ángel Hernández i tants altres, perquè ho farà la sanitat pública espanyola."
L'executiu espanyol assegura que la llei -el que farà- és estalviar el patiment de milers de persones. L'exministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, ha estat l'encarregada de presentar la proposició.
"Sis plau, permetin que un nou dret aflori a la ciutadania espanyola. Tinguem un nou dret i qui vulgui que el faci servir i qui no vulgui que no el faci servir."
El debat al Congrés ha estat tan crispat, que Pablo Iglesias ha demanat explicacions al diputat que ha recriminat a Pablo Echenique que fos ell qui defensés la llei de mort digna... que era "repugnant". En aquest tuit, Iglesias ha exigit que qui hagi estat doni la cara i demani perdó.
Mientras Pablo Echenique defendía la eutanasia un diputado de la derecha le ha gritado "es repugnante que tú defiendas esto". Me ha podido la rabia y he preguntado en alto quién ha dicho eso. Pido disculpas por ello. Pero ese diputado debe dar la cara y pedir perdón a Pablo
Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) February 11, 2020
El ministeri preveu que la llei entri en vigor abans de l'estiu. Segons el text, es podran acollir a la llei persones amb una malaltia greu, crònica o incurable amb un pronòstic de vida limitat. En tots el casos en què s'aprovi, serà un professional sanitari qui practicarà l'eutanàsia. La proposició de llei recull el dret dels metges a l'objecció de consciència.
A la tercera...
Els socialistes ha fet avançar un dels seus cavalls de batalla, després que les dues vegades anteriors la proposta va caure per falta de suports i per la suspensió de la legislatura i la convocatòria d'eleccions.
Primer l'abril i després el novembre del 2019. Durant les dues campanyes electorals, Pedro Sánchez va fer bandera de la intenció de reformar el Codi Penal per incloure-hi aquest "nou dret individual".
El juny del 2018, la llei de l'eutanàsia va aconseguir per primer cop el suport majoritari per a l'inici de la tramitació, quan Cs va canviar el seu vot en contra --sobre una proposició de llei presentada per Unides Podem-- per l'abstenció en el text presentat pels socialistes.
La segona vegada, el setembre del 2019, la tramitació de la llei no va prosperar per la dissolució de les Corts quan Pedro Sánchez no va aconseguir formar govern. En les dues ocasions, el PP va votar en contra de la tramitació.
Ara, juntament amb el PP, també Vox està en contra que es despenalitzi l'eutanàsia, però, tot i això, el govern de Pedro Sánchez compta que tindrà els suports necessaris perquè la llei entri a debat.
Inclosa a la Seguretat Social
La proposició, segons l'exministra de Sanitat María Luisa Carcedo, encarregada de defensar el text al Congrés, és "una llei molt garantista".
El text estableix els requisits que han de complir els sol·licitants, el procediment a seguir i les garanties.
"Tota persona major d'edat i en plena capacitat per obrar de manera informada i que es trobi en els supòsits de malaltia greu i incurable, o de malaltia greu, crònica i invalidant que causi un patiment físic o psíquic intolerables."
També es garanteix que tots els ciutadans hi tinguin accés en condicions d'igualtat, s'inclou la prestació en els serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, se n'assegura el finançament públic i també es garanteix que es pugui fer en centres privats i al domicili de qui ho sol·liciti.
Amb aquesta llei s'introduiria un nou dret individual a l'ordenament jurídic, l'eutanàsia, definida com:
"Una actuació que produeix la mort de forma directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per la persona que compleixi els requisits recollits en la llei."
La llei també regula el procediment, que ha de ser practicat només per personal mèdic, i garanteix a aquest personal el dret a l'objecció de consciència per als que no vulguin exercir aquesta pràctica.
Entre 2 i 10 anys de presó
Actualment, el Codi Penal estableix penes de presó de fins a 10 anys per ajudar algú a morir. Per induir el suïcidi, la pena pot ser d'entre 4 i 8 anys. Per cooperar amb "actes necessaris al suïcidi" d'algú, la pena és d'entre 2 i 5 anys, però puja de 6 a 10 si la cooperació arriba fins al punt de causar la mort.
