El periodista de Telecinco José Couso amb la càmera a la mà (Europa Press)
El periodista de Telecinco José Couso va ser assassinat el 2003, durant la guerra de l'Iraq (Europa Press)
Madrid

L'estat ha de pagar 180.000 euros per no reclamar als EUA per la mort de José Couso

El tribunal argumenta que l'Estat va abandonar la família i no va exigir als Estats Units que investigués a fons la mort del periodista

RedaccióActualitzat

El Tribunal Suprem confirma que l'estat està obligat a indemnitzar la vídua i els fills de José Couso, el periodista de Telecinco que va ser assassinat durant la invasió de l'Iraq.

En concret, ratifica la compensació de més de 180.000 euros per omissió de protecció diplomàtica després de la mort del càmera de televisió, el 2003, per no haver fet gestions per a una investigació internacional i objectiva dels fets.

El Suprem ha desestimat amb aquesta sentència el recurs que l'Advocacia de l'Estat va presentar contra la de l'Audiència Nacional, que va reconèixer el dret dels familiars a rebre una indemnització.

L'assassinat va passar el 8 d'abril del 2003 a Bagdad, quan un tanc dels Estats Units va disparar contra l'hotel Palestina, edifici convertit en centre de premsa i on s'allotjaven la majoria de periodistes.

Javier Couso, germà del reporter i exeurodiputat d'Esquerra Unida, ha aplaudit la sentència després de destacar que el govern del PSOE i Unides Podem, "el més progressista del món", va recórrer el pronunciament anterior.

 

L'estat estava obligat a actuar, diu el Suprem

En la sentència, el tribunal argumenta que l'Estat va abandonar la família i no va exigir als Estats Units que investigués a fons la mort de Couso. Segons el jutge, el periodista i la seva família tenen dret a la protecció diplomàtica per part de l'Estat i per això han ser rescabalats:

"L'estat espanyol estava obligat a fer gestions en pro d'una investigació internacional objectiva dels fets i, en el seu cas, utilitzar els mitjans que considerés procedents que poguessin tenir com a resultat la reparació del dany ocasionat".

La sentència afegeix que el silenci no es pot considerar una resposta ni tampoc donar per bones les explicacions breus que va donar el govern nord-americà.

Familiars, amics i companys de José Couso, en una protesta el 2007 amb la pancarta 'Crim de guerra. Investigació i justícia'
Familiars, amics i companys de José Couso en una protesta el 2007 (Europa Press)

També rebutja l'argument de l'Advocacia de l'Estat que els familiars de Couso encara tenien marge d'apel·lació als tribunals dels Estats Units, perquè entén que requeria un esforç econòmic que no podien assumir. "Si tan necessària considerava l'administració aquesta pretesa necessitat d'haver fet l'esmentada reclamació, hauria pogut facilitar els mitjans per fer-la", justifica.

A efectes de fixar jurisprudència, el jutge ponent, Wenceslao Olea Godoy, declara:

"Els ciutadans espanyols tenen dret a la protecció diplomàtica per part de l'Administració nacional per al rescabalament dels perjudicis ocasionats per un fet il·lícit d'acord amb el dret internacional provocat directament per un altre Estat".

I afegeix que ha de ser ser així sempre que el perjudicat no hagi pogut obtenir una reparació a través del dret intern de l'estat responsable del dany i que pugui obtenir un pronunciament en un temps raonable.

ARXIVAT A:
JudicialLlibertat de premsaIraq
Anar al contingut