Les figures clau de l'espai postconvergent davant l'esquerda del PDeCAT
El cap de setmana del 25 de juliol se celebrarà a Barcelona l'assemblea constituent del nou partit impulsat pel president Carles Puigdemont; una formació on s'està convidant a sumar-s'hi tots els càrrecs electes que formaven part de la marca electoral JxCat, membres de la Crida i altres associats del PDeCAT.
Ja fa setmanes que hi ha moviments al voltant del centredreta independentista, amb la participació dels diferents actors. Aquests moviments han culminat aquest dijous amb l'anunci de convertir Junts per Catalunya en una nova formació política, que afegeix complexitat en l'espai del centre-dreta catalanista, fins fa uns anys ocupat exclusivament per Convergència i Unió.
Però qui són aquests actors clau de l'espai postconvergent?
Crisi a JxCat
El desembre de 2017 naixia Junts per Catalunya, la nova marca electoral amb Carles Puigdemont com a cap de llista. La candidatura era propietat del PDeCAT, el partit presidit en aquell moment per Artur Mas i ara per David Bonvehí.
La marca de Junts per Catalunya s'ha estès també al Congrés dels Diputats, a les eleccions municipals i a les europees.
Ara, però, davant l'escenari d'unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, la fórmula entra en crisi. Junts per Catalunya vol tenir el timó de la candidatura, però el PDeCAT no vol renunciar a ser el propietari dels drets electorals i proposa una coalició.
Qui són els suports de cada opció?
Dins del PDeCAT, hi ha diverses famílies. A la mateixa executiva, la vicepresidenta, la diputada al Congrés Míriam Nogueras, és partidària de les tesis de Puigdemont.
També són associats del partit diversos consellers del govern català, com Meritxell Budó i Damià Calvet, i els empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Calvet ja avançava la trencadissa, mentre, des de Lledoners, s'ha pressionat Bonvehí perquè cedís.
També ha secundat aquesta tesi des de Lledoners Jordi Sànchez, que no forma part del PDeCAT, sinó que presideix la Crida Nacional per la República. Aquest moviment es va registrar com a partit polític el 2019, tot i que no ha fet el pas de presentar-se a les eleccions.
Entre els impulsors, també hi ha el mateix Puigdemont i Quim Torra, president de la Generalitat i, per tant, l'home que té a les mans la decisió de convocar les eleccions. També els acompanyen altres pesos pesants com Laura Borràs, Eduard Pujol, Elsa Artadi o el conseller Calvet.
Les tensions venen de lluny. Sempre s'havien pogut reconduir, però ja han deixat alguna víctima pel camí: diversos dirigents del PDeCAT, encapçalats per l'excoordinadora general Marta Pascal, s'han donat de baixa i han promogut una nova formació, el Partit Nacionalista de Catalunya, que va celebrar el congrés fundacional la setmana passada.
I, amb les eleccions a l'horitzó, s'acaben de promoure dos manifestos oposats. D'una banda, 130 alcaldes de Junts per Catalunya, amb noms com Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa) o Carles Pellicer (Reus), defensaven una coalició entre PDeCAT i Junts per Catalunya.
I de l'altra, un de firmat per alcaldes com Marta Madrenas (Girona), Anna Erra (Vic) o Dolors Farré (Olot) reclamava convertir Junts per Catalunya en organització política.
L'enfrontament, doncs, està servit i, ara, s'ha confirmat la ruptura.
I, per cert, caldrà veure cap on es decanten figures com la consellera Àngels Chacón o l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que fins ara no s'han pronunciat en públic.
