Emmanuel Macron i Jean-Luc Mélenchon (Reuters)
ANÀLISI

Legislatives a França: la "tercera volta" que inquieta Macron

Preocupació a Ensemble!, el moviment del president Macron, davant la possibilitat de perdre la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional i haver de buscar aliances

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

David Melgarejo

Delegat de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. Excorresponsal a París.

@DavidMelgarejo_
Actualitzat

França torna a les urnes. De nou. Set setmanes després de les presidencials i la revàlida d'Emmanuel Macron. Ara toca triar els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. "Si les presidencials són crucials, les legislatives són decisives", ha assegurat el president francès.

Macron ha sortit a la primera línia de la campanya electoral en la recta final, davant la por a perdre la seva majoria absoluta al Parlament. Els sondejos no se la garanteixen. I sense la majoria serà difícil tirar endavant la controvertida reforma de les pensions i les polítiques més socials que ha promès per a aquest segon quinquenni. El president és, doncs, davant d'una "tercera volta" per tenir la confiança dels francesos.

Qui vol impedir la majoria absoluta i la victòria del moviment de Macron és la NUPES (sigles de la Unió Popular, Ecologista i Social). Es tracta de l'aliança de l'esquerra per a aquestes eleccions, forjada per l'insubmís Jean-Luc Mélenchon, que arriba després d'haver aconseguit quedar tercer a les presidencials, molt a prop de Le Pen.

Si es compleixen els pronòstics, la NUPES seria la primera força aquest diumenge, amb un 27% de vots. Però les mateixes estimacions projecten la victòria d'Ensemble!, el moviment de Macron, en la segona volta.

És la conseqüència d'un sistema electoral no proporcional i unipersonal que obliga a triar, en la majoria de casos, entre dos candidats dins un departament.


La paradoxa Mélenchon

Mélenchon és un dels protagonistes de la campanya, tot i no ser a cap llista. Una paradoxa d'aquesta elecció. Hi ha algú que aspira a fer tornar la cohabitació a França, a ser primer ministre, o com a mínim líder de l'oposició. Però no tindrà un escó a l'Assemblea Nacional, el centre del debat polític.

Amb tot, Mélnchon ha estat la cara més visible de la NUPES articulant un missatge contra el govern al voltant de la desproporció de les últimes actuacions policials i la mala gestió, per part del ministre d'Interior, de la final de la Champions. La conseqüència és que Mélenchon ha esgotat el temps de paraula que la seva formació política té regulada als mitjans abans del previst. 

Melenchon vota en un col·legi electoral de Marsella
Melenchon vota en un col·legi electoral de Marsella(Reuters/Eric Gaillard)

Poc s'ha parlat del que amenaça de fer col·lapsar el sistema públic francès: la manca de metges als serveis d'urgències i la falta de professors a les escoles. Macron, en el seu rol híbrid de president i líder del seu moviment, ha promès un pla de xoc, del tot insuficient per als sindicats, que amb prou feines han aconseguit fer visibles les seves mobilitzacions al carrer.


Le Pen aspira al grup propi

Tampoc és la campanya on Marine Le Pen, la líder de l'ultradretà Reagrupament Nacional, ha estat més visible. El seu discurs és el mateix que el que li va donar els seus millors resultats a les presidencials: la preocupació pel poder adquisitiu dels francesos.

Però els candidats de la seva formació sobre el territori tenen més difícil convèncer com ho feia la candidata a presidenta. Amb tot, aspiren als 40 diputats i a possibilitat de tenir grup propi a l'Assemblea.

Els Republicans, la dreta tradicional, busca el seu lloc després de la dolorosa i imprevista desfeta en les presidencials. Si Macron no aconsegueix la majoria absoluta, ells podrien ser la clau per tirar endavant el seu projecte presidencial. I aquest fet, l'oportunitat per a LR de reivindicar-se en un mapa polític ara dominat per un gran centre i dos extrems.


Ministres a la corda fluixa

Un dels altres elements d'aquestes eleccions a tenir en compte és com el resultat pot fer variar el govern de Macron, nomenat fa només tres setmanes.

Per una banda, pot ser determinant l'equilibri de forces que acabi havent-hi a l'Assemblea Nacional. I, per l'altra, també afecta el fet que el president ha imposat una norma als 15 dels 24 membres de l'executiu que són candidats en les legislatives: si no guanyen, no podran seguir al govern. Això inclou la primera ministra, Elizabeth Borne, candidata pel departament de Calvados.

Macron, a punt per votar aquest matí a París
Macron, a punt per votar aquest matí a París (Reuters/Ludovic Marin)

I una vegada més, falta veure el paper de l'abstenció, que es preveu de fins al 48%. La clau la tindran els joves, si es mobilitzen, i si es trenca la dinàmica que demostra que els francesos només s'interessen per les eleccions presidencials i municipals. La dinàmica que fa també evident que els francesos estan farts d'anar a votar.

ARXIVAT A:
FrançaEmmanuel MacronEleccions França 2022
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut