Macron, reelegit president a França amb els millors resultats de l'extrema dreta de Le Pen
Emmanuel Macron ha obtingut més del 56,5% dels vots i Marine Le Pen, un 43,5%
Emmanuel Macron revalida mandat i continuarà ocupant el Palau de l'Elisi els pròxims cinc anys. Amb gairebé el 90% de les paperetes escrutades, Macron aconsegueix el 56,51% dels vots i Marine Le Pen, el 43,49%.
El president francès ha comparegut davant de milers de seguidors en un escenari al Camp de Mart de París, davant la Torre Eiffel, per celebrar la victòria. En el seu discurs, Macron ha promès "ser el president de tots i totes" i donar resposta a la "ràbia", ha dit, que ha portat molts electors a votar per la proposta d'extrema dreta de Le Pen.
També ha dit que se sap dipositari d'una confiança que assumeix amb responsabilitat:
"Sé que molts compatriotes m'han votat no perquè comparteixin les meves idees, sinó per barrar el pas a l'extrema dreta. Els vull donar les gràcies i dir-los que soc conscient que el seu vot m'obliga els propers anys. Soc dipositari del seu sentit del deure."
Per la seva banda, Marine Le Pen no ha trigat ni vint minuts a comparèixer públicament per reconèixer la victòria de Macron a les urnes. La candidata de Reagrupament Nacional, amb els millors resultats obtinguts mai per l'extrema dreta, ha dit als seus seguidors que és "una veritable victòria" i ha recordat que hi ha eleccions legislatives d'aquí pocs dies:
"El partit no està del tot acabat, d'aquí una setmana tindrem eleccions legislatives. Els francesos aquesta nit han parlat d'un contrapoder fort a Macron."
Uns 48,7 milions de francesos estaven convocats a votar aquest diumenge 24, quinze dies després de la primera volta. I ho havien de fer triant entre els dos candidats que van obtenir més vots el 10 d'abril: l'actual cap d'estat, el liberal Emmanuel Macron (27,85% de vots en la primera volta) i la líder del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, Marine Le Pen (23,15% en la primera volta).
Baixa participació
Els col·legis electorals han obert a les vuit del matí i han tancat a les set de la tarda en algunes circumscripcions i a les vuit a les grans ciutats. Als territoris d'ultramar es va votar dissabte.
La participació en aquesta segona volta de les presidencials ha estat del 63,2% a les cinc de la tarda, gairebé dos punts menys que a la primera volta. És la participació més baixa a aquesta hora en unes eleccions franceses dels últims 20 anys.
En la primera volta, 1,6 milions de vots separaven Macron de Le Pen. La baixa participació se suma a la incertesa que envolta el resultat final, on els indecisos poden tenir la clau del pròxim govern de França. També serà clau saber cap a quin dels dos candidats es decanten els més de 7,7 milions de francesos que el 10 d'abril van votar Jean-Luc Mélenchon.
El resultat electoral d'aquest diumenge tindrà efectes més enllà de les fronteres franceses i podria determinar el rumb d'Europa.
Una victòria de Le Pen hauria estat un trasbals polític comparable al Brexit o a les eleccions nord-americanes del 2016 que van donar la victòria a Donald Trump. Situar l'extrema dreta al capdavant d'un dels motors de la Unió Europea, com és França, també amb seient permanent al Consell de Seguretat de l'ONU, obriria un futur incert a Europa.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von de Leyen, s'ha afanyat a felicitar Macron per la victòria i ha destacat "l'excel·lent cooperació" que han mantingut i ha dit que "junts, farem avançar França i Europa":
Cher @EmmanuelMacron, toutes mes félicitations pour votre réélection à la présidence de la République.
Ursula von der Leyen (@vonderleyen) April 24, 2022
Je me réjouis de pouvoir continuer notre excellente coopération.
Ensemble, nous ferons avancer la France et l'Europe.
Els últims quinze dies de campanya, Macron s'ha esforçat a remarcar els riscos d'una Marine Le Pen a l'Elisi. Segons Macron, hauria suposat una fractura a la societat francesa pels seus continus atacs als immigrants o pel seu projecte de prohibir el vel islàmic al carrer. També ha alertat dels perills de sortir de la Unió Europea.
Emmanuel Macron és el primer president francès a ser reelegit per a un segon mandat en 20 anys, des de Jacques Chirac el 2002. Una reelecció que representa continuïtat, encara que el president s'ha compromès a renovar-se en profunditat, assegurant que vol situar l'agenda ecològica al centre del seu segon --i últim-- mandat. Unes mesures que volen atraure el vot dels joves:
Una de les claus d'aquestes eleccions ha estat l'economia. Diverses enquestes festes en campanya evidenciaven que la gran preocupació ara dels francesos és la pèrdua de poder adquisitiu. Marine Le Pen ha intentat capitalitzar aquest descontentament:
