L'actriu de "Matilda", sobre la fama infantil: "No em sorprèn que molts acabem drogant-nos"
Mara Wilson publica unes memòries en què explica l'experiència de ser una estrella infantil precoç, amb 9 anys
La pel·lícula "Matilda", inspirada en la cèlebre novel·la de Roald Dahl, la va convertir en una icona per a infants i adults de la dècada dels 90. En pocs anys, va formar part de tres de les pel·lícules més taquilleres de l'època adreçades a tots els públics: "La senyora Doubtfire", la nadalenca "Miracle a la ciutat" i, sobretot, "Matilda".
Ara, en una entrevista a The Guardian l'actriu reflexiona sobre el preu de la fama, sobretot quan arriba de manera precoç. Amb només 9 anys ja era una estrella, però la carrera al cinema va ser fugaç. Es va retirar als 12 i ara, que en té 35, es dedica a escriure i ha tret unes memòries, "Good Girls Don't".
En aquest llibre fa les paus amb el passat i parla sobre la complexitat d'haver hagut de viure a l'ombra del fascinant personatge protagonista de Matilda:
"Notava com es decebien perquè jo no era tan intel·ligent, divertida o agradable com esperaven. Crec que volien que fos com ella, que és meravellosa, però no és real. Sentia que no estava mai a l'altura."
L'any passat, la febre de "Matilda" va revifar amb l'estrena del musical homònim, també inspirat en l'obra de Dahl, i ha tornat a fascinar molts infants i joves.
A les memòries, Wilson també es refereix a un altre episodi que la va marcar, la mort de la seva mare, d'un càncer, just quan ella havia arribat a la fama. Va haver de conviure amb la popularitat i el dol des d'una edat massa primerenca.
En el llibre, assegura que es va convertir en una nena excessivament complaent, que sempre volia agradar i encaixar. Tenia por que la rebutgessin o la ignoressin i no sabia què fer per continuar-se mantenint com a centre d'atenció.
Una vocació breu i casual
Mara Wilson va arribar al cinema per casualitat. Vivia a Burbank, una ciutat de Califòrnia amb molta indústria audiovisual, i el seu pare treballava com a enginyer a la cadena NBC. El seu germà gran havia fet algun anunci i ella també ho va demanar.
En va fer uns quants i després es va presentar a la prova per la pel·lícula de Robin Williams "La senyora Doubtfire" i la van agafar quan tenia sis anys. A partir de llavors, tot es va accelerar.
Amb els guanys, els pares van ser previsors i van guardar-li els diners en un fons per al futur, i admet que això la va salvar.
"No crec que es pugui ser una estrella infantil sense danys. No em sorprèn que molts de nosaltres acabem bevent, drogant-nos i de festa."
Víctima de la sexualització infantil
L'ara escriptora també revela a les memòries: "Vaig ser sexualitzada, no específicament per la gent amb qui treballava, sinó per la societat en general."
En algunes entrevistes, quan tenia 7 anys, li preguntaven si sabia què eren els petons amb llengua o quin actor trobava "més sexy". D'altra banda, homes adults li enviaven cartes "amb contingut inapropiat" i va trobar webs pornogràfiques sobre ella:
"Vaig cometre l'error de buscar-me a Google quan tenia 12 anys i vaig trobar-hi coses que no he pogut oblidar mai."
Trobar un camí propi
Ja en edat preadolescent, assegura que la indústria de Hollywood va deixar d'oferir-li bons papers. Llavors, va tenir problemes d'ansietat i depressió.
Explica que estava constantment enfadada: "Em deia a mi mateixa que era lletja i una fracassada." El seu pare li va suggerir que s'agafés un descans, i així ho va fer.
Ara, en plena vida adulta, es dedica a escriure i també agafa papers com a dobladora. No té clar que torni a treballar com a actriu:
"No vull que ningú em digui que m'he d'aprimar o operar-m el nas. M'he definit molt de temps a través de l'opinió dels altres, dels mitjans i de la indústria de Hollywood, en lloc de ser jo mateixa."
- ARXIVAT A:
- Estats UnitsCinemaInfància
