La mina de criptomonedes més gran d'Espanya tanca i es reinventa cap a la IA

El "crash" del món de les criptomonedes ha arrossegat petits inversors, criptobancs i ara també els anomenats "miners", que no han pogut resistir la caiguda del preu del món cripto ni l'alça del cost de l'energia. El boom del bitcoin va fer que a tot el món, també a Catalunya, sorgissin les anomenades mines o granges de criptomonedes: grans naus industrials on el més preuat que buscaven els miners no era or, sinó criptomonedes. Tampoc hi havia cap pic ni pala, sinó ordinadors molt potents amb un sol objectiu: generar criptomonedes, el seu or particular.

"És com màgia: te'n vas a dormir, i quan et lleves obres el compte i veus el que t'ha entrat". És el retrat que feia una de les protagonistes del programa "30 minuts" "La febre del bitcoin", que havia invertit en mineria. En aquell reportatge també sortia la mina de criptomonedes més gran d'Espanya, gestionada per l'empresa Satoshi Spain a Sant Cugat del Vallès. Aquesta mina s'ha vist obligada a reinventar-se i ara ha escollit un altre sector en auge: la intel·ligència artificial.
 

Auge i caiguda de la mineria

Quan les criptomonedes estaven en el seu moment dolç, la mineria tenia un doble negoci, generar criptomonedes i alhora especular amb la possibilitat que aquestes mateixes criptomonedes augmentessin de valor al mercat. Era un negoci amb risc però molt rendible. La prova és que la mineria de Satoshi Spain tenia més de 300 ordinadors i facturava més de 150.000 euros al mes (als quals havia de descomptar uns 30.000 euros de la factura de la llum).

Alejandro Ibáñez de Pedro, conseller delegat de Satoshi Spain (nom de l'empresa en honor al misteriós fundador de bitcoin Satoshi Nakamoto) explica les dues raons per les quals ha hagut de canviar de rumb: el preu de l'energia i el desplom de criptomonedes com ethereum o bitcoin, que va fer inviable minar: "És una cosa que no pots controlar, és impossible".

Els riscos de les criptomonedes

Ibáñez de Pedro segueix creient que les criptomonedes són una bona via per no dependre del control dels estats, però reconeix que algunes "no estan del tot descentralitzades, com s'ha vist, perquè alguns en fan el que volen".

El seu model de negoci es basava a vendre l'equipament informàtic necessari per "buscar l'or", en paraules del mateix Ibáñez de Pedro. A la seva nau ells cobraven un lloguer als usuaris per encarregar-se que l'ordinador estigués a punt les 24 hores per generar criptomonedes com ethereum a través de la resolució de problemes i cadenes de blocs. Ara aquest negoci s'ha acabat.

El nou negoci de la intel·ligència artificial

Totes les targetes gràfiques que fins fa poc minaven i especulaven amb criptomonedes ara posen la seva potència computacional al servei d'una altra causa: la de la intel·ligència artificial. El nou model de negoci d'aquesta empresa se centrarà a llogar el superordinador que han creat amb els antics miners de criptomonedes per fer tota mena d'activitats: des de renderitzament d'audiovisuals fins a donar servei a empreses de videojocs o efectes especials.

Però una activitat que consumeix molta energia i necessita potència computacional és la intel·ligència artificial, eines com el famós Chat GPT. És l'opció per la qual ha optat la mineria més gran d'Espanya per rendibilitzar la inversió que havia fet en equipament, i donar una opció als inversors que havien confiat en els seus serveis. "La gran majoria ha tancat i ha desaparegut; nosaltres ens hem quedat i intentem trobar una opció per als nostres clients", recorda Ibáñez.
 

La bombolla de les targetes gràfiques

La bombolla que s'ha punxat definitivament és la de les targetes gràfiques. Les mines de criptomonedes necessiten targetes gràfiques d'última generació per aconseguir la màxima potència i tenir més possibilitats d'aconseguir més criptomonedes. Això va provocar una febre i el preu de les targetes gràfiques es va enfilar en un mercat especulatiu de revenda. La botiga Red Computer de Barcelona en va ser testimoni, ja que el 2021 va haver de retirar totes les targetes gràfiques del seu web perquè hi havia bots informàtics que les compraven d'una tacada només publicar-les.

De fet, Joan Vilatuba, responsable de màrqueting de la botiga, recorda quan fins i tot en van limitar la venda presencial a una per persona "perquè hi havia gent que venia a comprar-les de quatre en quatre, totes les que tinguéssim. No teníem prou targetes, i a nosaltres el que ens interessava era vendre ordinadors, no pas targetes soles".

El problema és que en molts casos aquelles targetes acabaven a la revenda a Wallapop, o formant part d'equips miners, en tots dos casos amb l'objectiu d'especular o bé amb la mateixa targeta gràfica o esperant que la peça es convertís en una font d'ingressos passiva.

Ara, amb la caiguda del món cripto, la prova que la mineria no és viable és que aquestes targetes han recuperat el preu original. "Tenim estoc de sobres, i fins i tot ens venen persones a la botiga a oferir targetes gràfiques per si ens interessen; els diem que no, perquè no tenim productes de segona mà i a més les targetes gràfiques de mineria estan molt maltractades", explica Vilatuba.