La Junta Electoral prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio dir "presos polítics" i "exili"

Els mitjans de la CCMA també hauran de "compensar" amb dues hores els partits que no van participar a la manifestació de Madrid amb el lema "L'autodeterminació no és delicte"
La Junta Electoral prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio dir "presos polítics" i "exili"
Barcelona

La Junta Electoral prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio dir "presos polítics" i "exili"

Els mitjans de la CCMA també hauran de "compensar" amb dues hores els partits que no van participar a la manifestació de Madrid amb el lema "L'autodeterminació no és delicte"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha prohibit als informatius de TV3 i Catalunya Ràdio fer servir les expressions "presos polítics" o "exili".

La Junta considera que formen part del llenguatge electoral d'alguns dels partits que concorren a les eleccions. La resolució demana als mitjans públics catalans que no s'apartin dels principis de "neutralitat informativa".

"Insti els mitjans de titularitat de la CCMA a no utilitzar expressions que indueixin a la confusió en referir-se als acusats de delictes greus com rebel·lió i malversació davant del Tribunal Suprem, als fugits de la justícia o a qualssevol altres persones que estiguessin sent investigades o jutjades en aplicació de les lleis democràtiques del nostre Estat social i democràtic de dret."

L'organisme justifica que els líders independentistes "no estan empresonats per les seves idees" i que la "realitat jurídica" és que "no és cert que existeixi un govern català legítim exiliat" a Bèlgica:

"La realitat jurídica és que el govern català va ser cessat en aplicació de la previsió contemplada en l'article 155 de la Constitució i que, consegüentment, no és cert que existeixi un govern català legítim els membres del qual es troben exiliats a Bèlgica; com tampoc ho és que hagin estat empresonats per les seves idees, en qualitat de presos polítics, en comptes d'en aplicació de la llei d'enjudiciament criminal en el curs de la corresponent instrucció judicial per la presumpta comissió de fets delictius.

En aquest sentit, produeix confusió entre la realitat jurídica i aquesta altra pretesa realitat que pot afavorir electoralment algunes candidatures."

 

La manifestació "L'autodeterminació no és delicte", amb la Cibeles il·luminada (Reuters)


Ciutadans és qui va portar aquest tema a la junta electoral i també la retransmissió de la manifestació "L'autodeterminació no és delicte, democràcia és decidir", del dia 16 passat a Madrid. Ara, la Junta Electoral Central ha decidit també que TV3 "compensi" l'espai que hi va dedicar oferint una cobertura de dues hores als partits amb representació al Congrés que no hi van participar.

La junta obre un expedient sancionador als responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
 

Exili, una expressió utilitzada per altres mitjans

Els diccionaris defineixen "exili" com "expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics". 

Carles Puigdemont atenent els mitjans fa uns dies davant de la presó de Neumünster, a Schleswig-Holstein, Alemanya (ACN)


De fet, els principals diaris internacionals es refereixen habitualment a "exiliats" quan parlen de Carles Puigdemont i altres polítics catalans que han marxat del país.

Mitjans com britànics com la BBC, "The Guardian", "Financial Times", "The Independent" o "Sky News" s'han referit a Puigdemont i altres líders independentistes catalans com a exiliats:

 

 

 

 

 

 

També ho han fet mitjans europeus com "Le Monde", "Der Spiegel", "Libération", "Frankfurter Allgemeine Zeitung", "Le Figaro", Euronews o l'agència France Presse:

 

 

 

 

 

 

 

Als Estats Units, el diari "The New York Times" o la ràdio pública NPR també s'ha referit al 130è president de la Generalitat com a persona a l'exili:

 

 

 

En una notícia de l'agència Reuters publicada la setmana passada, "The New York Times" assenyalava que Puigdemont "és a l'exili a Bèlgica":

 

 

Els criteris del Consell d'Europa sobre "presos polítics"

Pel que fa al terme "presos polítics", el Consell d'Europa l'ha definit en una resolució de 2012 que s'obre a interpretacions. La resolució és la base argumental del govern espanyol per negar l'existència de presos polítics a Espanya. I el mateix document el fan servir organitzacions de defensa dels presos polítics per argumentar que els polítics i activistes presos pel procés són presos polítics.

El document estableix cinc criteris per considerar algú pres polític. No són acumulables i només cal complir-ne un. Entre altres requisits, diu que una persona empresonada serà considerada pres polític: 

"Si per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades en relació amb la infracció per la qual la persona ha estat considerada culpable o de la qual és sospitosa."


O bé: 

"Si per motius polítics, ell o ella ha estat detingut d'una manera discriminatòria comparada amb altres persones"

 

 

 

 

 

 

 

 

Les reaccions 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat d'un acte de "censura" d'un "estat autoritari": 


El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha aplaudit la "bona notícia" i ha sentenciat "prou d'utilitzar recursos de l'Estat per anar contra l'Estat": 

 

I l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha afirmat que aquesta "censura" és "incompatible amb la llibertat d'expressió, opinió i informació": 


Els precedents

En anteriors conteses electorals, la Junta Electoral Central (JEC) va restringir l'ús de determinades expressions als mitjans públics catalans. En la campanya de les eleccions al Parlament del 21D del 2017, va prohibir parlar de "consellers empresonats" o de "president Puigdemont".

La Junta Electoral Central va al·legar que aquestes expressions podien "afavorir determinades candidatures" i que donaven una "visió distorsionada" de la realitat.

Manifestació al carrer Marina, de Barcelona, l'11 de novembre del 2017 (EFE)


També va resoldre que la cobertura que es va fer de la manifestació de l'11 de novembre del 2017 per la "Llibertat dels presos polítics" havia "vulnerat els principis de pluralisme polític i neutralitat informativa". Això, tot i que TV3 havia retransmès uns dies abans la manifestació convocada per Societat Civil Catalana del 29 d'octubre a Barcelona. La JEC va dir que no l'havia tingut en compte perquè no havia estat "objecte de reclamació o recurs".

De tota manera, no va atendre la petició de Ciutadans de fixar mesures compensatòries.

El 2018, la Junta Electoral de Barcelona va multar TV3 i Catalunya Ràdio per la cobertura del Concert de la Llibertat i de la manifestació a Brussel·les del 7 de desembre. Va argumentar que aquestes transmissions "vulneraven la neutralitat informativa". També va sancionar dos editorials d"El matí de Catalunya Ràdio".

Un altre exemple es remunta al 2015, quan va obligar TV3 a "compensar" els partits que no van participar en la mobilització de la Diada d'aquell any, que va ser la Via Lliure a la Meridiana.
 

Els textos íntegres de la resolució

Acord de la Junta Electoral... by on Scribd

 

Acords de la Junta Electoral... by on Scribd

 

ARXIVAT A:
Eleccions 28A Tv3 Catalunya Ràdio Procés català Judici procés Govern empresonat

VÍDEOS RELACIONATS