"Jo no soc puta, soc periodista": el clam de les periodistes esportives de França
Un nou col·lectiu de dones periodistes esportives contra el sexisme i la discriminació a les redaccions duplica el nombres d'adhesions en poques setmanes
Sota l'ona expansiva del #Metoo, les periodistes esportives franceses s'han plantat enfront dels seus col·legues. El 21 de març es publicava al diari Le Monde la tribuna "Ocupem el terreny". La signaven les sis fundadores del Col·lectiu de Dones Periodistes Esportives i s'hi adherien altres professionals de mitjans esportius i estudiants de periodisme.
Avui són més de 150 les que sostenen l'associació i les seves denúncies: un tracte d'inferioritat i un sexisme continu per part dels seus col·legues homes en la majoria de redaccions esportives.
"Et tracten de puta, de truja... i en aquests termes el missatge és clarament contra les dones. Però també hi ha un altre sexisme ordinari, que és present a les redaccions i que és més difícil de percebre", explica Laurie Delhostal, copresidenta del col·lectiu i expresentadora d'un magazín esportiu a Canal+.
La data triada per publicar l'article no era casual. Aquella mateixa nit, Canal+ emetia "Jo no soc puta, soc periodista", un documental de la també presentadora esportiva Marie Portolano, un treball de camp per recollir el testimoni de diverses col·legues. La mateixa Delhostal explica que va ser "assetjada per un col·lega durant mesos". "La Justícia va reconèixer que patia amenaces de mort i de violació", afegeix.
El seu testimoni, el de Portolano i el d'altres periodistes va tenir de seguida una conseqüència: Canal+ va apartar de la seva feina Pierre Menès, sota la commoció de la professió. L'estrella de les retransmissions de futbol francesa es va apagar de cop per les acusacions de diverses dones sobre el seu comportament sexista. Menès va acabar demanant les "més sinceres disculpes".
El focus, sobre un sol home, per ara, i no sobre tots els professionals als quals el col·lectiu de dones periodistes vol fer reflexionar sobre diverses qüestions.
"On són les dones amb un físic comú? On són les dones negres que parlen d'esport i qui els dona feina? Hi ha totes aquestes preguntes que avui ningú es fa", explica Mejdaline Mhiri, una altra de les fundadores del col·lectiu.
Es calcula que les dones periodistes representen un 10% a les redaccions esportives; una de les primeres tasques del col·lectiu és confirmar quina és la xifra exacta, per tal de mesurar bé la seva força.
