Escultures, temples i altres tresors queden al descobert per la sequera arreu del món

La sequera que pateix el planeta de manera generalitzada està posant al descobert vestigis del passat. El nivell de l'aigua de rius i pantans ha baixat tant que la història submergida durant anys o segles ha tornat a aparèixer.

El cas més proper és el del pantà de Sau. Poder passejar per les restes de l'església de Sant Romà ha atret centenars de visitants que han arribat a col·lapsar els accessos. L'edifici, d'estil romànic, va ser construït el segle XI i va quedar inundat per les aigües de l'embassament el 1962.

Una cosa semblant és el que ha passat a Càceres. La baixada del nivell de l'aigua del pantà de Valdecañas, al riu Tajo, ha permès veure el dolmen de Guadalperal. Es tracta d'un monument megalític circular que té uns 6.000 anys d'antiguitat. El 1963 va quedar sota les aigües del pantà i periòdicament aflora a la superfície.

No tan antiga és la ciutat que ha quedat al descobert al jaciment de Kemune, a l'Iraq. L'embassament de Mossul, al riu Tigris, va engolir els anys 80 les restes d'aquesta ciutat antiga que va arribar a ser un important centre de poder, fa 3.400 anys. Palaus, torres i muralles evidencien el seu passat esplendorós. Els arqueòlegs han d'aprofitar per seguir investigant i excavant en aquests moments de sequera.

L'aparició d'algunes restes s'han volgut llegir com un missatge diví cap a la humanitat. És el cas de les representacions de Buda que amagaven les aigües del riu Iangtsé, a la Xina, des de fa 600 anys. Els habitants de la zona ho interpreten com una crida a cuidar millor el planeta.

La història més recent també ha reaparegut a Europa. El continent està ple de restes de la Segona Guerra Mundial. A Sèrbia, el Danubi ha deixat al descobert desenes de vaixells embarrancats. Molts encara estan carregats amb explosius i municions.

Una de les bombes que es van llançar durant el conflicte la van trobar uns pescadors a la vora del riu Po, a Itàlia. Va ser fabricada als Estats Units, pesava 450 quilos i encara mantenia la càrrega explosiva. Uns 3.000 habitants de la zona van ser desallotjats per fer-la explotar amb seguretat. La sequera també ha fet emergir del riu Po un vaixell de càrrega de 50 metres enfonsat durant la Segona Guerra Mundial.

Les altes temperatures a causa del canvi climàtic està fonent la neu i les glaceres de les muntanyes més altes com mai havia passat abans. La desaparició de la neu de l'Aneto permet observar el gel fòssil, a més de 3.000 metres d'altitud. Ara, en quedar exposat al sol, grans esquerdes evidencien el seu deteriorament i adverteixen de la seva més que possible desaparició.

La calor també ha ressecat plantes i flors. Tant, que al Regne Unit s'ha pogut veure el contorn dels antics jardins del segle XVII del palau de Chatsworth. Es van remodelar el 1730 amb una nova ornamentació. La seva frondositat va ocultar el traçat que seguia el primer jardí, que la sequera i la mirada aèria dels drons han permès redescobrir.  

"Si em veus, plora". És la inscripció en pedra que ha quedat a la vista al riu Elba, a Alemanya. Són les "pedres de la fam", una tradició que es remunta al segle XV per indicar el nivell mínim dels rius en episodis de sequeres. Al Rin s'hi poden veure desenes de pedres d'èpoques més recents, fins i tot ja hi és la que assenyala el nivell de l'aigua del 2022.

A Texas, als Estats Units, han quedat al descobert petjades de dinosaures d'ara fa 113 milions d'anys a la llera del riu Paluxy, ara totalment sec. Són marques d'un acrocantosaure, un tipus de dinosaure bípede que habitava aquesta zona de l'Amèrica del Nord a l'etapa del cretaci inferior.

La sequera, la falta de pluges i la calor a què ens aboca el canvi climàtic ens reserva encara moltes sorpreses per al futur.