Els últims anys ja es veia una part del vaixell, que ara ha emergit del tot (Alessio Bonin)

Sequera històrica al riu Po, on han aflorat un vaixell i un tanc de la II Guerra Mundial

La pitjor sequera dels últims 70 anys està provocant seriosos problemes d'abastiment d'aigua potable al Piemont i la Llombardia

RedaccióActualitzat

El Po és el riu més llarg d'Itàlia i un dels més grans de l'Europa occidental, juntament amb el Rin i el Roine. Però ni així s'ha salvat de la sequera, i "la situació està empitjorant", com explica Meucio Berselli, secretari general de l'Autoritat del Districte del Riu Po, i recull el Corriere della Sera.

Berselli recorda que ja hi ha desenes de municipis del Piemont i la Llombardia que estan rebent aigua potable gràcies a camions cisterna perquè les fonts s'han assecat. A la zona, "la neu dels Alps ja s'ha fos del tot", avisen els experts. Segons l'observatori fluvial d'Itàlia, és la pitjor sequera de la vall del Po dels últims setanta anys.

De fet, són molts els municipis que han prohibit activitats com ara regar, rentar el cotxe o omplir piscines. En els primers cinc mesos del 2022 les pluges van baixar un 59% respecte al 2021, i la regió ha demanat que es declari l'estat d'emergència.

Enmig d'aquest panorama desolador, la imatge que més crida l'atenció és la que ofereix el riu, on la sorra va guanyant terreny a l'aigua. El Po no té prou cabal per als pagesos i, a la desembocadura, l'aigua salada del mar cada vegada guanya més terreny a l'aigua dolça del riu.

Per intentar frenar-ho, les autoritats de la Llombardia mantenen contactes amb els productors hidroelèctrics que regulen els embassaments i que han acceptat alliberar aigua per afavorir els cultius.

A finals de març, el fotògraf aficionat Alessio Bonin va captar, a Gualtieri, una de les imatges més impactants d'aquest episodi: un vaixell de càrrega de 50 metres enfonsat durant la Segona Guerra Mundial i que ara ha emergit.

El fotògraf n'ha parlat a The Guardian, i explica que ja feia uns anys que es veia la proa del vaixell, però mai havia quedat tan exposat com al març. "Encara era hivern, va ser molt dramàtic", explica Bonin. "Abans ens preocupaven les inundacions, ara ens preocupa que el riu desaparegui", resumeix.

La mateixa sequera també ha fet aflorar més relíquies, com ara un tanc alemany a prop de Màntua i les restes d'un antic llogaret medieval del Piemont.

Luca Mercalli, que és president de la Societat Meteorològica Italiana, ha explicat al diari que les temperatures han estat més altes del que és habitual, les precipitacions més escasses i hi ha hagut molta menys neu durant l'hivern, sobretot al sud dels Alps.

"Aquesta sequera és única en la història per la combinació de dues anomalies: la manca de pluja, a més de la temperatura elevada, que està directament relacionada amb el canvi climàtic", explica.

Així, un riu que en molts trams estava ple de vaixells de passatgers o de transport de mercaderies ara ha quedat pràcticament buit, només amb algunes empreses de tours turístics que intenten sobreviure amb l'esperança que l'aigua torni al nivell habitual.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientCrisi climàticaMeteorologia
Anar al contingut