Els professionals de l'humor, el sistema judicial i l'autocensura
En els últims mesos, les denúncies i processos judicials contra humoristes han tornat a posar en primer pla el debat sobre els límits de l'humor, si n'hi ha.
Això està afectant els professionals de l'humorisme a l'hora de fer la seva feina, perquè sovint implica sortir d'allò políticament correcte i fregar l'ofensa.
És el cas de José Corbacho: al monòleg que fa al teatre Coliseum de Barcelona, es riu de la seva condició de veí de l'Hospitalet fent servir els tòpics sobre la ciutat:
"Bona nit, Barcelona. Estic molt content de ser aquí, i bona nit l'Hospitalet, segona ciutat de Catalunya... Sempre hi ha algú de l'Hospitalet a la sala, oi que hi ha algú de l'Hospitalet? Doncs compte amb les carteres els que esteu al costat!"
"No, és broma...!"
"De qui barri sou? De Sant Josep? Doncs compte amb els rellotges també!"
Corbacho considera que sentir-se ofès "està de moda", però assegura que això no l'afecta a l'hora de treballar:
"No vull patir per això, perquè si pateixes és quan comences a plantejar-te a tu mateix: 'Això no ho diré, això potser hauria de... No!'"
"Al final també penses que per això hi ha la llei, si algú d'aquí pensa que el que fem a l'escenari és denunciable, doncs que vagi i ho denunciï. I al final ens defensarem amb un jutge, que sembla que està molt de moda."
Notícia relacionada: Primer pas del Congrés per despenalitzar les injúries al rei i a la religió
L'humor i els símbols "sagrats"
Els símbols que són considerats inviolables o "sagrats" són els més susceptibles d'acabar davant del sistema judicial. És el cas de la monarquia, però humoristes com Àngel Miralles troben maneres de superar aquest obstacle:
"D'acord, és il·legal que jo pugi a un escenari i que expliqui, per exemple, que el rei emèrit és un assassí, no perquè va matar un elefant, sinó que perquè va matar el seu germà d'un tret a la cara. Jo, això, no ho puc explicar. M'agradaria explicar-ho? Sí!"
"L'autocensura cadascú la porta fins allà on vol. Jo, particularment, no he tingut problemes legals. Però tinc companys que sí, no un ni dos."
Notícia relacionada: Un teatre de València cancel·la dues funcions de Dani Mateo per amenaces ultres
La "censura posterior"
Miralles fa referència directa a l'actor i presentador Dani Mateo i el seu episodi televisiu amb una bandera espanyola, que està investigant un jutjat.
El cantant i productor Josep Maria Mainat considera l'acció de la justícia en casos com aquest de "censura posterior":
"El tema de la bandera, de la unitat i tot això és tan sagrat que la justícia està fent de censura posterior, i això és molt greu."
Amb La Trinca Mainat va treballar fent humor durant la dictadura franquista, i destaca que llavors van trobar maneres de burlar la censura:
"Mil vegades millor sense censura, però es pot treballar amb els codis. És a dir, buscar una metàfora com l'estaca, el bròquil, els faixistes, els que fan faixes, de forma que nosaltres dèiem el que volíem dir, no ho dèiem exactament com ho volíem dir, però el públic entenia què volíem dir. Això aguditzava una mica l'enginy..."
La pressió de les xarxes socials
Els humoristes d'ara, però, destaquen la influència que poden arribar a tenir internet i les xarxes socials:
Àngel Miralles: "S'estableix una pressió molt gran via les xarxes socials. Només que s'ajuntin 500 persones que estan d'acord a odiar algú, aquest algú té problemes seriosos de veritat."
Josep Maria Mainat: "És molt probable que si féssim una cançó dient tot el que pensem ara ens haurien denunciat."
"Canviar-se les calces"
De tota manera, defensen que cal preservar la llibertat d'expressió com una mena d'higiene social:
Àngel Miralles: "S'ha de poder parlar de tot. Quan no es parla d'un tema es podreix. Les coses s'han de poder airejar, és com si mai et canvies les calces!"
José Corbacho: "Jo crec que el teatre ha de continuar sent aquell lloc lliure, on la gent surt a l'escenari, fa el que vol i si hi ha algú del pati de butaques que no li agrada sempre pot marxar."
- ARXIVAT A:
- Llibertat d'expressió Judicial
