Els primers sondejos confirmen la majoria absoluta del PP a l'Assemblea de Madrid
El PP podria aconseguir la majoria absoluta a l'Assemblea de Madrid, segons un sondeig fet a peu d'urna per l'Institut Gallup. L'enquesta apunta que els populars tindrien el 49 per cent dels vots, cosa que traduïda en diputats, en dóna 57 o 58 al PP. A les anteriors eleccions, en va treure 55. La majoria absoluta al Parlament regional se situa en 56 parlamentaris. Sempre segons aquest sondeig, el PSOE tindria un percentatge de vot del 37,9 per cent i es mouria en una forquilla de 43 o 44 diputats, de manera que en perdria 3 o 4. En canvi, Esquerra Unida es manté i aconseguiria 9 o 10 diputats amb el 8,7 per cent dels vots. El trànsfuga Eduardo Tamayo i el seu partit, Nuevo Socialismo, no aconseguirien representació.
Normalitat a l'hora d'anar a votar en un dia anormal en què a Madrid es vota el govern de la Comunitat per segona vegada en menys de 5 mesos. Els col·legis electorals s'han obert a les nou del matí enmig d'una persistent pluja. Els polítics han intentat donar exemple i a pesar del clima hivernal s'han afanyat a anar a votar,
com el president espanyol, José María Aznar, que a Madrid, com gairebé sempre, ha rebut ovacions.
El cap de l'oposició i els candidats madrilenys també han donat exemple votant cap al migdia, moment en què semblava que el temps s'arreglava.
Durant tot el dia també s'ha parlat de com pot influir en els madrilenys el fet de votar dues vegades en cinc mesos. Aquí ningú no es posa massa d'acord.
Amb sol o amb pluja, tothom ha coincidit que a Madrid es necessitava una alta participació.
La crisi política es va iniciar el 10 de juny passat
La crisi a l'Assemblea de Madrid va començar poc després de les eleccions quan, el 10 de juny passat, els diputats socialistes Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez es van absentar de la votació per elegir el president de l'Assemblea i van facilitar que el càrrec l'ocupés la popular Concepción Dancausa.
A partir d'aquest moment es va desfermar entre les files socialistes la teoria d'una conspiració amb motivacions econòmiques i, més concretament, relacionades amb qüestions urbanístiques a Madrid.
Només 2 dies després, el 12 de juny, el PSOE suspenia de militància els dos diputats rebels i es constituïa el grup parlamentari socialista sense la seva presència.
Llavors van començar a aparèixer en aquesta suposada trama noms com els de Francisco Bravo o Ricardo Romero de Tejada, el responsable del PP a Madrid. Davant de tot això, Tamayo i Sáez van confirmar la intenció de recollir l'acta de diputat i de constituir-se com a integrants del grup Mixt i, juntament amb els vots del PP, van aconseguir un lloc a la diputació permanent de la cambra.
El candidat socialista, Rafael Simancas, es va sotmetre a la sessió d'investidura el 28 de juny, però no la va superar en abstenir-se els dos diputats trànsfugues.
El mes de juliol va començar amb la petició d'un comissió d'investigació que finalment es va constituir i per on van passar Tamayo i Sáez i tot un seguit de noms suposadament relacionats amb la trama.
El 25 d'agost, però, la comissió va tancar els seus treballs sense que s'aprovés cap conclusió. I això és així després que Tamayo i Sáez van impedir que s'aprovessin les conclusions del PSOE, on s'afirmava que s'havia demostrat una conspiració política, però també les conclusions del PP, on es reafirma que tot plegat ha estat conseqüència de les divisions internes i de les diferents famílies que conviuen a la Federació Socialista madrilenya.
La solució per resoldre aquesta situació de bloqueig al funcionament ordinari de l'Assemblea, va ser la convocatòria d'unes noves eleccions.
