Els jutjats de l'Hospitalet acceleren l'execució dels desnonaments

Un canvi d'interpretació de la norma als jutjats de l'Hospitalet de Llobregat ha escurçat a deu dies el temps que passa entre el primer i el segon intent de desnonament de pisos que els inquilins ja no poden pagar. Fins ara, el període era d'uns tres mesos.

Les entitats socials denuncien que això impedeix trobar una alternativa habitacional per a les persones en situació de risc.

És el cas de la Nassima Belallam. Fa dos dijous va tenir el primer intent de desnonament, una situació que tornarà a viure dimecres, només una setmana i mitja després.

Té dos fills, de dos i cinc anys. Li paguen sis euros l'hora per netejar pisos, una quantitat que suma 300 euros al mes, que se'n van amb l'escola bressol i el transport:

"És una gran por. No estem tranquils. Últimament no dormo. Penso que s'acosta el dia, com passarà, en les meves coses, estic treballant, feina per fer que he d'anar per tot Barcelona. I hi ha els nens. Estic patint de veritat."

Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC, diu que la urgència amb què s'executen els desnonaments impedeix trobar cap solució d'emergència:

"Si hi ha un escurçament del període entre desnonament i desnonament, és molt difícil trobar una solució, tant per l'administració, que ara mateix té una manca d'habitatge públic, com pel teixit social que està intentant solucionar la situació de vulnerabilitat d'aquestes persones."

Per Quim Roca, membre del Sindicat de Llogaters de l'Hospitalet, l'administració no està a l'altura de de l'emergència:

"El nivell és de rentar-se les mans de manera absoluta i derivar-los a la PAH, el Sindicat de Llogateres... L'administració pública no es fa càrrec de la situació d'emergència que està vivint la ciutat."

El consistori afirma que la setmana passada van reunir-se amb la jutge degana per demanar-li que no s'apliqui aquest escurçament de terminis. A l'Hospitalet, més de 300 famílies esperen un pis d'emergència.

A Barcelona, estudiaran l'ús de pisos buits de la Sareb

Més pisos per a la taula d'emergència i acollir les 600 persones allotjades en albergs o pensions a Barcelona. A això s'han compromès, a partir del setembre, l'Ajuntament, la Generalitat i la delegació del govern espanyol en la reunió que han tingut totes les parts aquest dilluns.

La trobada es va convocar arran de l'acampada que la PAH va fer dijous passat a l'ajuntament de la capital catalana.

Famílies que necessiten un pis de la taula d'emergència s'han plantat davant l'Oficina d'Habitatge de Catalunya per reclamar que es desencalli la seva situació, que els ha portat a viure en pensions, albergs o residències d'estudiants.

Les parts es tornaran a reunir la setmana que ve, i al setembre començaran a posar en pràctica les propostes presentades.

Concentració de la PAH davant l'Oficina d'Habitatge

A la primera reunió del comitè de crisi, les tres administracions han reconegut que la situació és d'emergència i que cal buscar-hi solucions plegats. Entre aquestes, aprofitar els pisos buits que té la Sareb (l'anomenat banc dolent) a Barcelona, augmentar els pisos de lloguer assequible o elaborar un cens amb els solars que tenen les tres administracions.

Lucía Martín, regidora d'Habitatge de Barcelona, ha aplaudit que ara hi hagi "voluntat d'implicar-se":

"Voluntat d'arremangar-se i de posar-se a treballar, cosa que hem trobat a faltar aquests anys. Però mirem endavant, mirem de ser positives i valorem de forma molt positiva aquesta voluntat d'implicar-se."

Carlos Prieto, subdelegat del govern Espanyol a Barcelona, ha explicat que estudiaran l'ús de pisos buits de la Sareb:

"Diferents elements que la PAH ens ha demanat, com temes relacionats amb pisos que puguin estar buits que depenguin de la Sareb, cosa que estudiarem i mirarem els propers dies."

Agustí Serra, secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, ha posat en valor que ja s'ha destinat més de 2.000 pisos a afrontar situacions d'emergència:

"Estem comprant arreu de Catalunya molts habitatges,. En tres anys hem comprat més de 2.000 habitatges i tots es destinen íntegrament a les taules d'emergència."

Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH Barcelona, s'ha declarat "molt satisfet" pel reconeixement de la situació d'excepcionalitat i ha defensat propostes innovadores per buscar una solució per les famílies afectades:

"Hem proposat idees creatives, innovadores i diferents. Volem que s'explorin. Hi ha altres ciutats del món que estan construint habitatge amb impressores 3D. Per què aquí no es ho podem plantejar? Podria ser una solució o no..."

Mentrestant, les famílies han de continuar vivint de manera precària i itinerant. L'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a modificar el conveni amb l'empresa del sector turístic que reallotja aquestes famílies, perquè tingui en compte les seves necessitats.