Els EUA investiguen si l'Iran va tenir un paper directe en els atacs de l'11-S
El president dels EUA, George Bush, ha anunciat que estan investigant si l'Iran va tenir un paper directe en els atemptats terroristes de l'11-S. El director interí de la CIA, John McLauglin, ha explicat que vuit segrestadors dels avions que es van estavellar l'11-S van passar per l'Iran. Bush ha explicat aquestes dades al president xilè, Ricardo Lagos, amb qui s'ha reunit en el despatx oval. No obstant, ha reconegut que de moment no s'han trobat proves que els terroristes rebessin ajuda directa del govern d'aquest país àrab.
El cap de la CIA ha assenyalat que el fet que l'Iran sigui investigat per la seva relació amb el terrorisme internacional "no és sorprenent, perquè ha estat a la llista d'estats que patrocinen el terrorisme durant molts anys". McLaughlin, actual director de la CIA després de la destitució "per motius personals" de George Tenet, ha donat com a prova del patrocini iranià del terrorisme el suport donat al grup armat Hezbollah, que durant anys ha estat la principal resistència a l'ocupació israeliana del sud del Líban.
Des de la CIA, institució fortament criticada per haver alertat de l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq que mai no s'han arribat a trobar, s'ha destacat: "no tenim proves que hi hagi cap tipus de suport oficial del govern de l'Iraq a Al-Qaeda o de l'existència d'alguns tipus de connexió oficial entre l'Iran i l'11-S".
No obstant, abans dels atemptats del setembre del 2001, les autoritats iranianes van contactar amb la xarxa terrorista després de l'atemptat contra el buc nord-americà "USS Cole", l'octubre del 2000, i van proposar a Al-Qaeda una "relació de col·laboració per a futurs atacs contra els EUA", segons van dir a "Time" funcionaris nord-americans anònims. Segons se sap, l'oferta hauria estat refusada per Bin Laden perquè no volia enemistar-se amb els seus partidaris a l'Aràbia Saudita.
De moment, les fonts de la informació dels contactes entre l'Iran i Al-Qaeda són els interrogatoris realitzats als detinguts i unes 1.000 comunicacions interceptades per l'Agència Nacional de Seguretat, segons la mateixa revista "Time".
