En marxa la maquinària dels partits per definir els candidats per a les eleccions del 12M

En 24 hores, els grups parlamentaris han passat d'intentar pactar uns pressupostos a confeccionar llistes electorals

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Txell Ortiz Vilaseca

Sotscap de la secció de Política d'Informatius de TV3

@txell79
Actualitzat

Els catalans han passat de tenir els pressupostos més expansius de la història a estar convocats a un avançament electoral. S'obre una nova etapa a la política catalana i, de retruc, també a l'espanyola. El fracàs de les negociacions entre el govern i els Comuns, amb el Hard Rock com a detonant, ha acabat explotant a la taula de Pedro Sánchez.

Catalunya no té pressupostos, i Espanya tampoc. A uns més que a altres, la convocatòria enganxa els partits a contrapeu, però des del moment que el president Aragonès va anunciar la data, han posat a engreixar la maquinària electoral.


Maquinària electoral en marxa

Qui fa temps que té pensat repetir com a candidat a la Generalitat és Salvador Illa. El cap de l'oposició, del PSC, va guanyar les últimes eleccions i sap que el vent de les enquestes li bufa a favor, però els seus rivals, entre ells els republicans, pensen que la seva gestió al capdavant del Ministeri de Sanitat i el suport a la llei d'amnistia li podrien restar suport entre part del seu electorat. I, al capdavall, veure si, com ja va passar a les anteriors eleccions, el resultat és suficient per poder conformar govern.

"Jo estic preparat. Prometo girar full. Hi ha persones que representen el passat, un passat que no ha estat bo per a Catalunya, i jo aspiro a representar el futur, un temps nou per a Catalunya'', ha dit Illa a Onda Cero.

El president Aragonès repetirà com a candidat. Amb l'aprovació de la imminent llei d'amnistia, creixien les veus que especulaven si Oriol Junqueras podria presentar-se com a candidat a les pròximes catalanes, però el partit es va encarregar fa un mes d'esvair el dubte i situar Pere Aragonès com l'aposta nítida dels republicans a la Generalitat.

Ara bé, aquí començarà la política de pactes i aliances, i si Aragonès torna a tenir la possibilitat de liderar un govern de coalició, ja ha marcat quines són les seves preferències. Amb el PSC assegura que no hi comparteix model de país i que a qui li agradaria estendre la mà és a Junts i la CUP, tot i que ser conscient que en l'última negociació no han estat les seves prioritats, perquè han mantingut posicions allunyades.

Malgrat que Aragonès havia arribat a un acord amb el PSC pels pressupostos, considera els projectes i models de país antagònics i incompatibles, i defensa governar amb Junts.

"Amb el PSC, l'horitzó nacional és incompatible. El meu model i el del PSC són antagònics", ha dit Aragonès a RAC1.


Puigdemont, candidat

Segons ha pogut confirmar TV3, Carles Puigdemont serà el candidat de Junts a les catalanes i denuncia que PSOE i Esquerra van pactar avançar les eleccions per deixar-lo a ell fora. Després de 7 anys a l'exili, ahir no amagava la il·lusió de poder assistir al pròxim ple d'investidura al Parlament, que es calcula que seria a mitjans de juny, amb l'amnistia aprovada.

Ara caldrà veure si combinarà la candidatura catalana amb l'europea. Per bé que tècnicament és possible, després és incompatible compaginar les dues actes de diputat. Ara bé, pel que fa a polítiques d'aliances, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio":  "No faré Illa president".

Amb tot, en l'equació del bloc independentista, hi ha la CUP, enmig del seu procés intern de refundació. Tot i això, sobre aquest fet, la diputada de la formació Laia Estrada ha considerat que aquesta coincidència "és irrellevant", ja que en qualsevol cas es mantenen intactes els "principis ideològics, que són l'independentisme, el socialisme, l'ecologisme i el feminisme". "I amb aquests principis concorrerem a les eleccions", ha afegit.

Els Comuns, a qui el president Aragonès titlla d'irresponsables per no haver aprovat els pressupostos, defensen el seu vot i són conscients que la relació amb Esquerra ha quedat tocada davant de futures aliances. Malgrat que aquesta formació no tenia encara candidata aquest matí, Jéssica Albiach, en una entrevista a "Els matins" de TV3, ha dit que està "disposada a fer un pas endavant" per ser candidata dels Comuns.


PP i Ciutadans exploren una fórmula per presentar-se junts

PP i Ciutadans han obert converses per explorar la possibilitat de presentar-se a les eleccions plegats. Això sí, hi hauria discrepàncies sobre quina seria la fórmula.

Els populars haurien ofert a Ciutadans integrar-se en les seves llistes, sota la marca del PP, i estarien parlant no només de les eleccions catalanes, sinó també de les europees.

Ara bé, l'executiva nacional de Ciutadans ha decidit avui obrir-se a crear el que anomenen un bloc constitucionalista ampli amb altres partits o amb la societat civil.

Segons fonts del partit, descarten, però, integrar-se en una llista del PP. Ciutadans no es va presentar a les eleccions gallegues ni a les generals del juliol passat i després de guanyar les del 21D del 2017, ha anat perdent representació a Catalunya fins a quedar-se amb els 6 diputats actuals


Fragmentació de l'espai independentista

Pel que fa a les altres forces independentistes que podrien presentar llista el 12 de maig, el secretari nacional de l'ANC ha convocat per a aquest dijous una reunió extraordinària per analitzar la situació.

En el rerefons, la possibilitat que l'ANC presenti una llista cívica, un projecte que lidera Dolors Feliu. S'ha fet una votació interna per si es fa aquesta llista o no i els resultats s'han de saber aquest dissabte.

Per altra banda, la formació Alhora, liderada per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, també es vol presentar i des d'avui fa una crida per trobar voluntaris que aconsegueixin les signatures necessàries.

I l'extrema dreta d'Aliança Catalana, amb l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al capdavant, també sembla apostar per presentar-se als comicis, amb aquesta piulada que ha fet aquest matí, i en què diu "Salvem Catalunya".


El calendari electoral

Dilluns que ve Pere Aragonès firmarà el decret de dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions per al segon diumenge de maig. La resolució es publicarà dimarts al DOGC i a partir d'aquí es posarà en marxa el calendari electoral.

Tres dies després de Sant Jordi, el dia 26, a les dotze de la nit començarà la campanya electoral, que s'allargarà fins al divendres 10 de maig.

La votació serà el 12 de maig, tres setmanes després de les eleccions a Euskadi i un mes abans de les europees. La política catalana i espanyola, doncs, entren en una voràgine de campanya electoral non-stop fins a l'estiu.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2024
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut