Què suposa la jura de la Constitució d'Elionor més enllà de la pompa
L'acte d'aquest dimarts davant les Corts espanyoles està marcat per la Constitució i té conseqüències jurídiques
La princesa Elionor ha jurat la Constitució davant de la seva família, diverses autoritats, diputats i senadors.
Però més enllà del simbolisme que se li vulgui donar, l'acte està marcat i regulat per la mateixa Constitució que ha jurat. Per tant, té conseqüències jurídiques.
Experts en dret constitucional coincideixen a assenyalar que és com si Elionor hagi signat un contracte amb què es compromet a ser reina.
Per què Elionor ha jurat la Constitució aquest dimarts?
Aquest 31 d'octubre és el seu aniversari. Fa 18 anys. Es converteix en major d'edat. I aquest és el moment que marca la mateixa Constitució per fer el jurament. Queda recollit en l'article 61.2:
"El príncep hereu, en assolir la majoria d'edat, i el regent o regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament, a més del de fidelitat al rei."
I a quin jurament fa referència?
Doncs al que va fer Felip VI quan va ser proclamat rei davant les Corts, el 19 de juny de 2014. En aquell moment, el monarca va jurar la Constitució. I ara, la seva filla gran i hereva al tron ha hagut de fer exactament el mateix.
Ho trobem en l'article anterior de la Constitució, el 61.1:
"El rei, en ser proclamat davant les Corts generals, prestarà jurament de desenvolupar fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes."
I què implica aquest jurament?
El canvi més important és que Elionor ja podria ser reina, si li passés alguna cosa al seu pare, al rei Felip VI. Mentre ha estat menor d'edat, ha tingut una regent: la seva mare, Letícia.
Si durant aquest temps li hagués passat alguna cosa al monarca, la reina hauria estat Letícia fins que Elionor hagués fet els 18 anys.
De nou, tot això queda perfectament recollit en la Constitució. En aquest cas, en l'article 59.1:
"Quan el rei sigui menor d'edat, el pare o la mare del rei i, en el seu defecte, el familiar major d'edat més pròxim a succeir-lo en la Corona, segons l'ordre establert en la Constitució, entrarà a exercir immediatament la regència i l'exercirà durant el temps de la minoria d'edat del rei".
I Elionor ja serà sempre l'hereva a la Corona?
Sí, però només amb una excepció que també recull la Constitució. Si Elionor es casés amb la prohibició expressa del seu pare, Felip VI, quedaria exclosa de la Corona. Tant ella com els seus descendents.
Sembla una imposició d'uns altres temps llunyans i passats, però queda perfectament recollit en la Carta Magna. Ens fixem en l'article 57.4:
"Aquelles persones que tenint dret a la successió al tron contreguin matrimoni contra l'expressa prohibició del rei i de les Corts generals, quedaran excloses en la successió a la Corona elles i els seus descendents."
I què passarà amb les filles i els fills d'Elionor i la Corona?
Si la Constitució actual no canvia, els fills d'Elionor passarien al davant de les filles a l'hora d'heretar el tron.
Ho manté la Constitució, en l'article 57.1:
"La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Don Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tron seguirà l'ordre regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys."
De fet, Elionor ha pogut ser l'hereva a la Corona perquè ha tingut una germana petita. Si hagués tingut un germà, d'acord amb la Constitució espanyola actual, l'hereu hauria estat ell.
Quantes monarquies europees mantenen la discriminació a les dones per heretar la Corona?
Actualment, hi ha deu monarquies parlamentàries a Europa. D'aquestes, només tres mantenen la discriminació a les dones en la successió. Són Espanya, Mònaco i Liechtenstein.
Les altres set han canviat la llei i/o la Constitució per posar fi a aquesta discriminació històrica.
La primera monarquia europea a fer-ho va ser la sueca. El 1980, es va canviar la Constitució i es va acabar amb la llei sàlica amb efectes retroactius. Aquesta reforma va permetre retirar el títol de príncep hereu a Carles Felip, nascut el 1979, i passar-li a la seva germana gran, la princesa Victòria, nascuda el 1977 i que havia estat discriminada en la successió per ser dona i d'acord amb la llei anterior.
L'última monarquia europea que ha canviat la llei ha estat la monarquia de les monarquies, el Regne Unit. El 2013, i coincidint amb el primer embaràs de Kate Middleton, es va acordar que la criatura que naixés heretaria el tron, fos nen o nena. Finalment, va ser un nen, el príncep Jordi.
