El TC empara una víctima d'abús sexual: denunciar 2 anys després no pot fer abaixar la pena
Tomba una sentència de l'Audiència de Sevilla que responsabilitzava tres víctimes d'abusos sexuals del retard d'una causa
Després de cinc anys, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a una professora de la Universitat de Sevilla, víctima d'abusos sexuals continuats per part d'un degà de la facultat de Ciències de l'Educació on treballava, que va presentar un recurs d'empara després que l'Audiència Provincial de Sevilla rebaixés la condemna al seu agressor per "dilacions indegudes" en el procés.
Els magistrats retreuen que s'hagi responsabilitzat les tres víctimes d'aquest agressor pel retard en la tramitació de la causa, perquè van trigar dos anys a denunciar el cas.
La sentència destaca que no es va tenir en compte ni el fet que les demandants eren víctimes de violència masclista --"la forma més greu de discriminació contra la dona", alerta el text--, ni de les dificultats que tenien per denunciar el catedràtic, que era degà del seu departament, en el context en què es van produir les agressions. I més encara tenint en compte que sí que havien denunciat els fets als seus superiors dins de la Universitat, que durant mesos no van fer res per ajudar-les.
Li van rebaixar la condemna a 1/3 part
El cas es remunta al desembre del 2016, quan un jutjat penal de Sevilla va declarar Santiago Romero Granados, catedràtic d'Educació Física de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Sevilla, culpable d'abús sexual continuat a tres professores del seu departament entre els anys 2006 i 2010, quan era degà. La sentència el va condemnar a un total de 7 anys i 9 mesos de presó, una condemna que l'agressor va recórrer.
Tres anys després, el 2019, l'Audiència Provincial de Sevilla li va donar la raó, va rebaixar la condemna a una tercera part i la va deixar en 2 anys i 8 mesos de presó, en aplicar-li l'atenuant de "dilacions indegudes en la tramitació de la causa". Això, malgrat reconèixer que els fets estaven provats i ratificar que era culpable de tres delictes d'abusos sexuals continuats. Arran d'aquesta rebaixa, una de les víctimes va portar el cas davant el Tribunal Constitucional que ara, cinc anys més tard, ha revocat la sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla.
L'Audiència de Sevilla va "lesionar" els drets de les víctimes
En la sentència feta pública aquest dilluns, el Constitucional considera que la rebaixa de pena a l'agressor "lesiona el dret a la tutela judicial efectiva de la recorrent, en responsabilitzar les víctimes del retard en la tramitació de la causa per haver trigat dos anys a denunciar els fets", una conclusió que és, alerten els magistrats "irracional i sense base legal".
"El que preveu l'ordenament jurídic és que qui resulti perjudicat per un delicte té dret a denunciar-lo en qualsevol moment, amb l'únic límit de la prescripció, un fet que la pròpia sentència d'apel·lació va descartar en aquest cas."
A més, recorda que les dilacions indegudes que el Codi Penal considera com a circumstància atenuant són les que es puguin produir durant la tramitació del procés per part dels òrgans judicials encarregats de la seva tramitació, "mai a la conducta particular de les persones perjudicades pel delicte".
Nota de prensa | El Tribunal Constitucional ampara a una profesora universitaria que sufrió abusos sexuales continuados de quien era Decano de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad de Sevilla https://t.co/MGNlmq2mUz pic.twitter.com/liuxLWloZ0
Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) April 8, 2024
Les víctimes, en situació precària i "d'indefensió"
Els magistrats també retreuen que l'Audiència Provincial no tingués en compte el context de les agressions, que es van produir "en el marc d'una relació laboral en la qual l'agressor era degà de la facultat i catedràtic del departament al qual estaven adscrites les tres víctimes; que eren dones joves, que acabaven d'emprendre la seva carrera professional, tenien contractes de treball no permanents i tant la seva renovació com la seva promoció en la carrera acadèmica depenien de la voluntat de l'agressor, tal com ell els va fer notar diversos cops".
La sentència afegeix que aquests condicionants "incrementen notablement les dificultats intrínseques per denunciar fets de caràcter sexual" i destaca que, així i tot, les víctimes van posar el cas en coneixement dels seus superiors de la universitat, que no van fer res.
Patrícia Melgar, investigadora de la Universitat de Girona especialitzada en violència masclista considera "molt encertada" aquesta anàlisi que fa la sentència sobre "el context laboral universitari" en què es van produir les agressions,"una relació de poder d'un catedràtic cap a una professora en situació precària, que no es pot obviar":
"Les víctimes estan en una situació de vulnerabilitat i indefenció en tant que estan iniciant la seva carrera laboral en el món universitari i les futures posicions a les quals puguin optar poden dependre del vot favorable, o no, de persones que ostenten categories com la de catedràtic o degà d'una facultat."
També recorda que "quan una dona és víctima d'una situació de violència, donar pas a una denúncia normalment no és una relació automàtica". I destaca un altre punt de la sentència, que potser "queda una mica invisibilitzat", diu, però que considera molt important, i que és com actuen les mateixes universitats, que sovint posen bastons a les rodes en comptes d'ajudar les víctimes:
"Les universitats no sempre han reaccionat protegint les víctimes, fins i tot trobem casos on la tardança en la denúncia, la ralentització dels processos, han vingut donats precisament pels organismes que s'han creat per protegir i ajudar les víctimes, com són les comissions d'igualtat."
En aquest cas concret, els magistrats del Constitucional consideren que la sentència de l'Audiència de Sevilla no només no va respectar el dret de tutela efectiva sinó que també es va saltar el mandat de "prohibició de discriminació per raó de sexe que proclama l'article 14 de la Constitució". També la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que alerta que "els tribunals nacionals han de permetre que quedin impunes greus atemptats contra la integritat física i mental ni que delictes greus siguin castigats amb sancions excessivament indulgents".
Què fer en situacions de violència masclista?
Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.
En cas d'emergència davant d'una agressió es pot trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.
Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.
També es pot recórrer a serveis com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).
