El partit de Merkel trenca el cordó sanitari contra la dreta xenòfoba a Turíngia
La CDU i la ultranacionalista AfD voten pel candidat del Partit Liberal com a nou primer ministre d'aquest estat federat del centre d'Alemanya
Terratrèmol polític a Alemanya. Un acord de la CDU de Merkel amb la ultranacionalista Alternativa per a Alemanya, l'AfD trenca el cordó sanitari imposat fins ara pel govern alemany a qualsevol cooperació amb la dreta xenòfoba i més nacionalista. El partit de la cancellera -la Unió Cristianodemòcrata- i l'AfD han votat plegats a favor del candidat del Partit Liberal, Thomas Kemmerich, com a nou primer ministre de l'estat federat de Turíngia.
Alternativa per a Alemanya és ara per ara el partit més reaccionari, xenòfob i ultranacionalista de l'espectre polític alemany. L'AfD representa la dreta populista en un país vacunat contra el nacionalisme entès com l'enaltiment de l'orgull de pertinença a un estat-nació i tot el que això implica.
A Alemanya, els mitjans de comunicació públics, així com també la premsa de referència, han consensuat el terme "Rechtspopulisten" (populistes de dreta) per a referir-se a aquesta formació.
El trencament d'un tabú polític
A Alemanya hi ha hagut fins ara un cordó sanitari sagrat respecte a l'AfD. Per això, el fet que a Turíngia s'hagi escollit un nou primer ministre gràcies als vots de l'AfD es considera un sacrilegi, el trencament d'un tabú polític.
El liberal Thomas Kemmerich ha rellevat Bodo Ramelow, de L'Esquerra (Die Linke), fins ara primer ministre al capdavant d'un tripartit ecosocialista. El primer que ha fet Kemmerich ha estat distanciar-se de l'AfD deixant clar que no formarà part del seu govern, però el cas és que s'ha beneficiat dels vots d'aquest partit per arribar al càrrec. El candidat de la formació liberal va aconseguir 45 vots, un més que Ramelow, en una tercera votació secreta al Parlament d'Erfurt.
Ara bé, la demostració que el cordó sanitari respecte a l'AfD és seriós és el fet que des de les matrius dels partits regionals que han votat al costat de l'AfD a Turíngia, és a dir, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i l'FDP, han reaccionat ràpidament criticant els seus col·legues regionals.
El secretari general de la CDU, Paul Ziemiak, titllava de "dia negre" per a Turíngia l'elecció de Kemmerich "gràcies a vots de nazis de l'AfD" i la presidenta de la CDU i ministra federal de defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer, demanava la convocatòria de noves eleccions davant d'una situació que considera inadmissible.
L'AFD, un partit amb moltes cares
Però l'AFD té moltes cares. Té la cara oficial, la que es va consolidar a l'últim congrés del partit, celebrat a finals de l'any passat a Wolfsburg, caracteritzada per la pretensió d'esdevenir el nou centre polític a Alemanya, encara que això signifiqui, en realitat, fer-se amb el centre dreta i no fer cap lleig a l'extrema dreta quan aquesta se senti orfe políticament o quan consideri que els partits clàssics de l'extrema dreta alemanya ("Die Braune", "Republikaner" o "NPD") no tenen opcions d'èxit.
Una altra cara de l'AfD és aquella que no es deixa veure de manera oberta. És la del partit que actua amb una doble moral. Només cal observar la facilitat amb què els seus líders canvien el discurs en funció del mitjà de comunicació o el públic que tenen davant. Observant en diverses ocasions el tipus de públic que assisteix als actes de campanya d'Alternativa per a Alemanya, hi predominen persones de classe treballadora decebudes amb el sistema de partits establerts a Alemanya des de la postguerra.
Un subgrup de persones habituals als actes de l'AfD són d'ideologia obertament neonazi. Feixistes de perfil baix. Personatges amb un coneixement pràcticament nul de la cultura i la història alemanyes. Són elements violents i disposats a utilitzar la violència. Carn de canó fàcilment manipulable per ments més intel·ligents i maquiavèl·liques. I aquí és on apareix el paper de determinats líders d'Alternativa per a Alemanya.
Un líder que flirteja amb el nazisme
Parlem, per exemple, de Björn Höcke, el líder de l'AfD a Turíngia. Höcke és mestre de professió, ni més ni menys s'ha dedicat a ensenyar història, i ni tan sols té arrels a Turíngia. El seu discurs és àcid. Sap encendre les masses, busca la provocació i flirteja descaradament amb la ideologia feixista i fins i tot amb el nazisme.
La seva crítica al memorial de l'Holocaust que l'any 2005 es va inaugurar a Berlín ha passat a la història del neofeixisme populista d'Alemanya. Björn Höcke podríem dir que representa l'ala més radical de l'AfD. En altres paraules, si la seva política s'imposés al conjunt del partit, podríem afirmar que l'AfD és un partit d'extrema dreta.
Però no es pot confondre el públic d'un acte de campanya amb la massa d'electors d'aquest partit. I tampoc es pot confondre l'AfD de Höcke a Turíngia amb l'AfD que té representació a tots i cadascun dels Parlaments regionals a Alemanya i també al Bundestag, el Parlament federal.
L'AfD va néixer l'any 2013 com un partit euroescèptic i de dreta liberal. En aquest curt espai de temps els seus lideratges han canviat i com a partit populista per excel·lència s'ha anat adaptant a les circumstàncies: primer es va aferrar a la crisi de l'euro i, després, a la crisi de refugiats. Actualment, per exemple, veient que la crisi climàtica se l'han fet seva la resta de partits, s'ha aferrat al dièsel com a senyal d'identitat de la classe mitja alemanya.
L'AfD, doncs, no és directament comparable a partits d'extrema dreta com, per posar un exemple, és Vox en el cas de l'estat espanyol. Això, però, no vol dir que, com dèiem, en un futur pugui acabar convertint-s'hi.
