May perd l'acord del Brexit per tercer cop i Europa convoca una cimera el 10 d'abril

El Parlament britànic ha votat aquest divendres l'acord de retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Per tercera vegada, els parlamentaris britànics han rebutjat la proposta del govern de Theresa May. Aquest cop amb 286 vots a favors i 344 en contra. La votació s'ha fet, precisament, el mateix dia en què s'havia previst inicialment la sortida d'aquest país del bloc comunitari. La decisió aboca el país a un Brexit dur, és a dir, a una sortida de la Unió Europea sense acord. La data prevista és el 12 d'abril.

Aquesta tercera votació era una estratègia a la desesperada de la primera ministra, Theresa May. A canvi de la seva dimissió, May havia demanat als diputats conservadors que donessin suport al pacte que va negociar el novembre passat amb la Unió Europea. Ni així ha aconseguit evitar la desfeta.

Un cop comptats els vots, la primera ministra britànica, Theresa May, ha dit que aquest resultat té "greus" conseqüències. Diu que tem que el Parlament hagi arribat al "límit del procés".

La votació d'avui no implicava l'aprovació de la declaració política, un text no vinculant que acompanya el tractat del Brexit. L'objectiu era evitar la pròrroga del 12 d'abril i aconseguir així allargar el període de negociació fins al 22 de maig. Una data que la cambra va aprovar per endarrerir la sortida del Brexit, prevista per a aquest 29 de març.

Perquè el país surti finalment de la UE, caldrà aprovar un altre dia la declaració política.

El bloqueig actual, però, també podria abocar el Regne Unit a unes eleccions generals, ja que les desavinences al voltant del Brexit i l'acord amb la UE ha dividit tant "tories" com laboristes i això dificulta una majoria per trobar un pla alternatiu al consensuat amb Brussel·les pel govern de May.

Si el Regne Unit no aconsegueix cap majoria al voltant d'una via per avançar o la UE no concedeix una extensió llarga --és necessària la unanimitat dels 27-- el 12 d'abril els britànics sortirien de la UE de forma abrupta.

La Cambra dels Comuns ja havia rebutjat en dues ocasions l'acord del Brexit: el 15 de gener i el 12 de març.

Corbyn demana eleccions

Per la seva banda, el líder laborista, Jeremy Corbyn, ha preguntat a la cap de govern si "accepta finalment" que els parlamentaris no aprovaran el seu acord i ha sostingut que la cambra té "la responsabilitat" d'intentar trobar dilluns que ve "un millor acord per al país":

"Cal trobar una alternativa, i si la primera ministra no pot acceptar-ho, llavors ha de marxar, no en una data indeterminada futura, sinó ara perquè puguem decidir el futur d'aquest país a través d'unes eleccions generals."

Donald Tusk convoca una cimera europea el 10 d'abril

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha convocat aquest divendres una cimera extraordinària perquè els líders dels països de la Unió Europea debatin els pròxims passos en el procés del Brexit després que el Parlament britànic hagi rebutjat per tercera vegada l'acord de sortida.

"Vist el rebuig a l'acord de sortida a la Cambra dels Comuns, he decidit convocar un Consell Europeu el 10 d'abril", ha escrit Tusk al seu compte de Twitter:

In view of the rejection of the Withdrawal Agreement by the House of Commons, I have decided to call a European Council on 10 April. #Brexit

— Donald Tusk (@eucopresident) 29 de març de 2019

Què implica l'acord de sortida del Regne Unit de la Unió Europea?

El tractat de sortida tombat aquest divendres cobreix algunes de les qüestions clau per establir el "divorci" entre el Regne Unit i la Unió Europea. Es tracta d'un text de 585 pàgines on, entre les mesures, destaca la factura que el país ha d'abonar a la Unió Europea, fixada al voltant dels 39.000 milions de lliures (uns 45.000 milions d'euros).

Quan s'acabi el període de transició, el país posarà fi a la lliure circulació de persones i crearà un nou sistema d'immigració. Així mateix, també recull com quedarà la situació legal dels ciutadans britànics que resideixin en qualsevol altre país comunitari, alhora que també ho farà dels comunitaris que viuen al Regne Unit.

Inclou una "salvaguarda" irlandesa, un mecanisme conegut com "backstop" ideat per evitar que hi torni a haver una frontera física entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda amb el Brexit. El mecanisme permetrà que el Regne Unit segueixi a la unió duanera de la UE i Irlanda del Nord seguirà acatant algunes normes del mercat únic. Només es podrà anul·lar la clàusula si totes dues parts hi estan d'acord.

El període de transició serà fins a finals del 2020. Durant aquest temps, el Regne Unit seguirà dins el mercat únic i haurà de seguir la legislació comunitària, si més no, mentre Londres i Brussel·les segueixin negociant una relació comercial.

El protocol davant la situació de Gibraltar preveu una cooperació administrativa entre Espanya i el Regne Unit davant els drets dels ciutadans. Uns acords que hauran de comptar amb la conformitat de les dues parts.

Aquestes són algunes de les mesures, entre altres qüestions importants sobre el medi ambient, el transport aeri, la seguretat, la salut i la jurisdicció.

Què contempla la declaració política?

Es tracta d'un document de 26 pàgines, molt més breu que el tractat, en què s'explica a grans trets com podria quedar la futura relació comercial del país amb la Unió Europea. D'entrada, no és legalment vinculant, però sí que ho seria si acaba sent ratificat. El text hauria de ser aprovat pels líders dels 27 països comunitaris.

S'hi remarca la intenció de les dues parts a mantenir una "associació ambiciosa, ampla, profunda i flexible" en àrees com la cooperació econòmica i comercial, amb un equilibri que garanteixi l'"autonomia del poder de decisió de la UE i ha de ser consistent (...) amb la integritat del mercat únic de la unió duanera", així com la "sobirania del Regne Unit (...), respectant la decisió del referèndum del 2016".

Manifesta el desig de les dues parts de tenir "una relació comercial de bens el més estreta possible, amb vista a facilitar el comerç legítim" i la creació d'una "àrea de lliure comerç".