El Parlament basc no acatarà, de moment, l'ordre de dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak
La decisió del Suprem d'ordenar al Parlament basc la dissolució del grup Sozialista Abertzaleak ha desencadenat un altre enfrontament institucional entre Euskadi i el govern espanyol. Els nacionalistes bascos, el PNB i Eusko Alkartasuna adverteixen que no pretenen dissoldre, almenys per ara, el grup de l'esquerra "abertzale", creat i autoritzat de manera autònoma per la cambra basca. Ho ha dit el vicepresident del Parlament basc i secretari general d'EA, Gorka Knorr, mentre que el ministre de Justícia, José María Michavila, ha dit que no toleraran que el govern basc "se salti la llei". Sobre la immediatesa que demana el Suprem, Knorr ha recordat que per dissoldre un grup cal reformar el reglament de la cambra basca, i que per fer-ho fa falta un determinat període de temps i un acord per majoria absoluta.
L'ordre del Suprem d'executar de manera immediata la dissolució del grup Sozialista Abertzaleak ha topat amb tota la resistència de la màxima autoritat de la cambra basca, Gorka Knorr, en absència de Juan María Atutxa. El Parlament basc no té pressa i defensa la seva sobirania per adoptar decisions, en espera de rebre la resolució.
També el govern basc creu que l'última paraula la té la cambra basca, respecte a la qual rebutja fer cap ingerència.
Amb la il·legalització de Batasuna, l'esquerra "abertzale" desapareixeria del govern dels ajuntaments bascos. A la cambra basca, però, no passaria el mateix amb la dissolució del grup Sozialista Abertzaleak. L'esquerra independentista passaria al Grup Mixt i mantindria, per exemple, capacitat per plantejar iniciatives legislatives.
Els set parlamentaris de l'esquerra "abertzale", encapçalats per Arnaldo Otegi, si passessin al Grup Mixt compartirien temps d'intervenció i subvencions amb els actuals tres membres d'Esquerra Unida.
