El comentari de Toni Cruanyes: "Gordon Brown: la primera víctima"

A les eleccions de dijous passat al Regne Unit, els tres partits van resultar perdedors. Els laboristes van perdre les eleccions en nombre de vots i d'escons; els conservadors no van aconseguir la majoria suficient per governar i van quedar molt per darrere de les expectatives que ells mateixos tenien fa tan sols dos mesos; els liberaldemòcrates de Nick Glegg van fer figa, i no només no van recollir els fruits del moment de glòria que els debats televisats havien concedit al seu líder, sinó que van treure menys escons que a les eleccions anteriors.

Quatre dies més tard, l'anunci de dimissió de Gordon Brown és la primera acceptació de la derrota. L'objectiu de Brown és assegurar que els laboristes fan tot el possible per intentar una coalició amb els liberaldemòcrates. Comparteixen ideari, programa polític i amb la retirada de Brown fins i tot coincideixen en els interessos del calendari electoral. Que Brown plegui i permeti que un nou líder laborista es converteixi en primer ministre cap al setembre significa que -en qualsevol cas- un nou govern laborista i liberaldemòcrata seria de transició. Amb els objectius bàsics de fer front a la crisi i canviar el sistema electoral, podríem encarar una nova convocatòria electoral en menys d'un any. Seria el temps suficient perquè el nou líder laborista s'assentés i revertís la tendència a la baixa del seu partit.

Una coalició "de perdedors" seria difícil d'empassar per bona part de l'electorat liberaldemòcrata; però amb la sortida de Brown de l'escenari, el nou líder laborista ja no s'associaria a la derrota a les urnes. Nick Clegg pot no haver aconseguit el nombre de vots o d'escons que hauria desitjat, però està a punt de provocar un terratrèmol polític de dimensions encara desconegudes.