El Bisbat de Girona cedeix tres ermites a municipis perquè no les podia mantenir

Les ermites lliurades pel Bisbat són dels municipis Sant Miquel de Campmajor, Sant Julià de Ramis i Sant Joan les Fonts, que aviat es començaran a rehabilitar

Actualitzat

El Bisbat de Girona ha traspassat la titularitat de tres ermites als Ajuntaments per zero euros. Les edificacions s'estaven degradant i l'Església no podia fer front a les rehabilitacions necessàries. Ara se n'encarregaran els municipis.

Fins ara hi havia propietats cedides, però només durant un determinat període de temps, no traspassant la propietat. Ara, el Bisbat vol apostar per aquestes donacions patrimonials als municipis.

En aquest cas, però, el bisbat ha imposat una condició: poder-hi fer missa sempre que els calgui.

Les ermites lliurades a Girona són dels municipis Sant Miquel de Campmajor, Sant Julià de Ramis i Sant Joan les Fonts. Aquestes petites poblacions, com diu Oriol Serrà, l'alcalde de Sant Miquel de Campmajor, són municipis amb gran territori, però "micropobles" amb un pressupost petit.

 Fa anys que l'ermita de Sant Esteve de Briolf, del segle XIII, la rectoria i la torre de defensa es van degradant
Ermita de Sant Esteve de Briolf del segle XIII, a Sant Miquel de Campmajor

L'ermita de Sant Esteve de Briolf, a Sant Miquel de Campmajor, fa anys que està en total desús. Data del segle XIII, i la rectoria i la torre de defensa porten molt temps degradant-se.  

L'Ajuntament fa temps que hi volia fer alguna cosa, però sense ser-ne el propietatri no poden demanar ajudes econòmiques. Ara, després del traspàs del Bisbat de Girona, se'ls ha concedit la primera subvenció per a la rehabilitació

Fins ara hi havia propietats cedides, però només durant un determinat periode de temps, no traspasant la propietat
Capella de Sant Joaquim d'Olivars, a Sant Julià de Ramis,  s. XI-XII(Soniettte)

També ha passat amb la capella de Sant Joaquim d'Olivars, a Sant Julià de Ramis, que es va construir sobre els segles XI i XII. D'aquesta, només en queden quatre parets. De la mateixa manera, l'Ajuntament volia actuar-hi, però no tenia potestat. 

Propietats com aquesta són difícils de mantenir pel Bisbat. Del seu pressupost anual, un terç són per fer obres, però no poden abarcar-ho tot.

Ara que en tenen la propietat, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, assegura que s'hi posaran mans a l'obra.

"La nostra intenció ara és la redacció del projecte de reforma i la primera fase seria la consolidació, que les 4 parets que ara estan dretes no caiguin i poder consolidar aquest espai.."

Només al Gironès, el Bisbat té més de 300 ermites. Moltes tenen conveni amb els ajuntaments, se'ls cedeix l'espai i el seu ús, però només durant 30 o 40 anys. 

La donació de la propietat és una nova fórmula que només s'ha fet servir en aquests tres casos. I, segons el Bisbat, se seguirà fent. Joaquim Giol, previcari general i responsable Patrimoni del Bisbat de Girona, ens explica que és complicat fer-se càrrec d'ermites que no fan funció eclesiàstica. 

"Tenim un patrimoni molt extens i artísticament qualificat. I també és veritat que és dificil intentar mantenir tota aquesta quantitat d'esglésies i ermites que no fan la funció."

 

 

ARXIVAT A:
Església
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut