(Pixabay)
La majoria de les víctimes de ciberviolència pateixen al mateix temps varies formes de ciberviolències

Detectar el ciberassetjament a les xarxes socials a través d'un sistema informàtic

Investigadors flamencs l'han desenvolupat en anglès i neerlandès, però diuen que es pot adaptar fàcilment a altres idiomes

Xavier DuranActualitzat

Un sistema informàtic permet detectar a les xarxes socials casos de ciberassetjament. Els investigadors han aconseguit una alta fiabilitat amb un programa que rastreja paraules i expressions que indiquen l'activitat d'un assetjador, la reacció d'una víctima o els comentaris de testimonis.

L'equip, format per lingüistes de les universitats de Gant i d'Anvers, a Flandes, ha estat encapçalat per Cynthia Van Hee. L'estudi es publica a la revista "PLOS One".

Els autors assenyalen que el ciberassetjament és un problema creixent a diversos països. Una enquesta feta a dos mil estudiants flamencs d'entre 12 i 18 anys revelava que un 11% havien patit assetjament online almenys una vegada els sis mesos anteriors. I un estudi a gran escala de la Unió Europea, anomenat Kids Online Report, mostra que el 20% dels nois i noies d'11 a 16 anys havien rebut missatges d'odi. L'exposició dels joves a aquest risc era un 12% superior en comparació amb el 2010.

Els investigadors han creat un corpus en anglès i en neerlandès, després de recollir dades a la web ASKfm, on els usuaris poden crear perfils i plantejar o respondre preguntes, amb l'opció de fer-ho de forma anònima. En total, el corpus conté més de 113.000 posts en anglès i més de 78.000 en neerlandès.


Assetjadors, víctimes i testimonis

La selecció es basava en quatre possibles rols: víctima, assetjador, testimoni que defensa la víctima i testimoni que ajuda o encoratja l'assetjador. Els criteris per seleccionar-los incloïen diverses expressions o paraules. En el cas de l'assetjador eren: amenaces físiques o psíquiques, insults, atacs a familiars o amics de la víctima, missatges racistes o sexistes, difamacions o assetjament sexual.

Pel que fa a la víctima o als seus defensors, es tenien en compte expressions que li donaven suport, que intentaven descoratjar l'agressor o bé missatges de la víctima, ja fossin en sentit d'afirmació o d'impotència.

Un cop elaborat, es van fer una sèrie d'experiments complexos per analitzar la fiabilitat del sistema. Es va obtenir un percentatge màxim del 64,32% en anglès i del 61,2'% en neerlandès. Els autors també afirmen que el sistema es pot adaptar fàcilment a altres idiomes.

Entre els aspectes que s'han de millorar, els investigadors destaquen que alguns falsos positius van ser provocats per un llenguatge irònic que el sistema no capta. Un altre és que la detecció de les víctimes no és senzilla, perquè la reacció és molt diversa i, en alguns casos, agressiva.


Iniciatives contra el ciberassetjament

A diversos països hi ha iniciatives per combatre el ciberassetjament. Una de les més valorades és el programa de prevenció desenvolupat a Finlàndia i anomenat KiVa. També s'ha dut a terme la campanya francesa "Non au harcèlement", i diverses iniciatives del govern belga, com ara Clicksafe, i la guia de la Generalitat de Prevenció i Detecció del Ciberassetjament.

ARXIVAT A:
CiènciaXarxes socials BullyingTecnologia
Anar al contingut