La tensió política i l'acció judicial que han marcat la dotzena legislatura al Parlament

El Parlament es va constituir el 17 de gener del 2018 encara sota la intervenció del govern espanyol. L'aplicació del 155 es feia visible amb els bancs del govern, per primer cop, buits. És on s'haurien assegut el president Puigdemont i els seus consellers.

Sessió també amb llaços grocs als escons dels que havien estat escollits diputats però que eren a la presó -Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- o a l'exili -Carles Puigdemont i Toni Comín.

Aquell 17 de gener va ser escollit president de la cambra Roger Torrent, el més jove que hi ha hagut mai. Va recalcar que "el primer pas" havia de ser "recuperar, immediatament, les institucions".

4 mesos sense president de la Generalitat

El 30 de gener del 2018, el president del Parlament va deixar en suspens la investidura de Carles Puigdemont "per falta de garanties", va dir Torrent, després de l'advertència del Tribunal Constitucional.

El 12 de març del mateix any, Jordi Sànchez no va rebre el permís del Suprem per poder sortir de la presó i, per tant, no va poder assistir al debat d'investidura.

El 22 de març, Jordi Turull sí que es va sotmetre a un primer debat, del qual, amb l'abstenció de la CUP, no va sortir escollit president. L'endemà, Turull entrava altra vegada a la presó, així com Forcadell, Romeva, Rull i Bassa. Marta Rovira marxa a Ginebra. El dia que hauria tingut lloc el segon debat d'investidura de Turull, el 24 de març, es va convertir en un homenatge als presos i exiliats i als seus familiars.

No va ser fins al 14 de maig del 2018 que Quim Torra va ser investit president de la Generalitat, nou dies abans que s'acabés el termini. Si no, s'haurien hagut de repetir les eleccions.

Més revesos judicials

El jutge del Suprem Pablo Llarena va ordenar suspendre el vot dels diputats, un cop processats al judici del procés.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública la sentència del president Torra per la pancarta el 19 de desembre del 2019: un any i mig d'inhabilitació. Sentència i resolució de la Junta Electoral que va acabar, tot i que el Parlament l'havia ratificat com a diputat i president, amb Quim Torra sense l'escó.

El Tribunal Constitucional, l'octubre del 2019, va declarar inconstitucional la comissió d'investigació sobre la monarquia aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP. L'agost d'aquest 2020, i després que el rei emèrit marxés d'Espanya, el president Quim Torra va demanar un debat sobre la monarquia que va acabar declarant que "Catalunya no té rei". El text, però, no es va publicar sencer al Butlletí Oficial del Parlament. Els lletrats van recordar el criteri del Tribunal Constitucional.

Tensió política

Es debat a fons, per primer cop, on se situa la frontera entre insult i llibertat d'expressió, després d'intervencions a l'hemicicle amb paraules com "supremacista" o "feixista". El president del Parlament va reunir tots els grups parlamentaris per marcar les línies vermelles.

També la presència de llaços grocs a l'hemicicle va provocar tensions entre independentistes i Ciutadans.

Una legislatura curta

La 12a legislatura ha durat 2 anys, 11 mesos i 5 dies, des que es va constituir el 17 de gener del 2018 fins que s'ha dissolt aquest 21 de desembre.

Balanç legislatiu

S'han aprovat 32 lleis, una mica més de les 26 de l'anterior legislatura, però lluny, per exemple, de l'última etapa del president Pujol, quan es van aprovar 107 lleis, i lluny de l'etapa del president Montilla, amb 97.

D'aquestes 32 lleis, més de la meitat, 20, han estat impulsades pels grups parlamentaris. Les altres 12, elaborades pel govern, un govern que no va arrencar fins al 2 de juny del 2018 i que està en funcions des de l'octubre d'aquest any.

D'entre les lleis aprovades, el govern ha aconseguit aprovar la que es considera la més important: els pressupostos de la Generalitat. Aprovats amb els vots a favor dels grups del govern i l'abstenció de Catalunya En Comú-Podem. No hi havia pressupostos des del 2017.

També s'ha aprovat la llei que regula el preu dels lloguers, amb el suport de JxCat, ERC, Catalunya En Comú-Podem i la CUP, en coordinació amb el Sindicat de Llogateres. Els 4 diputats del PDeCAT se'n van desmarcar.

L'últim ple va aprovar 5 lleis, entre les quals la llei d'igualtat de tracte i també una nova llei contra la violència masclista, impulsada pels comuns, amb les aportacions d'ERC per reconèixer les dones trans.

Una de les que més unanimitat va aconseguir va ser la llei contra el malbaratament alimentari, impulsada pel PSC-Units, que contempla poder emportar-se el menjar que ens ha sobrat al restaurant.

També aquest últim ple va aprovar la llei de facilitació de l'activitat econòmica i la llei de les àrees de promoció econòmica urbana, les APEU.

I la llei sobre la desaparició forçada de menors converteix Catalunya en una de les pioneres en la creació d'una oficina de suport a les dones a les quals els van robar un fill, i també als fills i altres familiars, per ajudar en la recerca. Tenen casos detectats des de la Guerra Civil, el franquisme i fins als anys 90.

Els rècords

Rècord de debats monogràfics, 13, més de la meitat impulsats per Ciutadans, primer grup del Parlament. Debats sobre els drets dels infants, sobre les dones, sobre la Covid, dos sobre la corrupció...

Rècord també de comissions d'investigació, 8: sobre els atemptats del 17 d'agost, sobre les residències i sobre la petroquímica de Tarragona, entre d'altres.

La comissió d'investigació del 155 va convidar com a testimonis els líders independentistes a la presó. Van tornar al Parlament el 28 de gener del 2020.

Rècord també de decrets llei del govern convalidats al Parlament, 67, la majoria relacionats amb la Covid, via més ràpida per afrontar la situació de pandèmia. La facultat d'aprovar decrets la va donar l'actual Estatut de Catalunya, del 2006.

La tercera moció de censura votada al Parlament

Ciutadans va presentar una moció de censura contra el president Quim Torra. El 7 d'octubre del 2019, Lorena Roldán es va presentar com a candidata, però no va aconseguir els vots necessaris per ser escollida presidenta de la Generalitat. Se'n va desmarcar, per exemple, el PSC-Units. Miquel Iceta ho va qualificar d'"operació legítima però propagandística" que no era, segons el líder socialista, per la llibertat i la convivència com havia defensat Ciutadans.

Era la tercera que es votava al Parlament i no va prosperar. Les dues primeres van ser contra Jordi Pujol, una de les quals liderada per Pasqual Maragall. Cap va tenir èxit. La moció que va liderar Josep Piqué (PP) el 2005 contra el president Pasqual Maragall no es va arribar a votar.

Assignatures pendents

Ha quedat a les portes d'aprovar-se la llei de les cambres de comerç que tant han reivindicat les cambres. Es va descartar aprovar-la per lectura única, via ràpida, a l'últim ple.

Encara s'arrossega com a pendent una llei electoral pròpia, com tenen les comunitats autònomes, per deixar de regir-se per l'espanyola LOREG. Aquests últims mesos el síndic de greuges han reivindicat una nova llei electoral per donar cobertura a unes eleccions en pandèmia. S'hi podria introduir, per exemple, una regulació per poder votar per internet.

Però una de les grans assignatures pendents és renovar més d'un centenar de càrrecs que estan vacants o caducats, que depenen del Parlament i que, per aprovar-los, cal que hi hagi un consens ampli entre els partits. Seria el cas del síndic de greuges, amb el mandat caducat des del febrer del 2019, de membres de la Sindicatura de Comptes, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, del Consell de l'Audiovisual o del Consell de Garanties Estatutàries. En total, càrrecs d'una trentena d'organismes.

La Covid ha canviat les dinàmiques de la cambra

En els moments de confinament o de més restriccions, s'han hagut de fer virtuals les reunions de la mesa, l'òrgan de direcció, i de la Junta de Portaveus, on hi ha els representants dels grups. També s'han fet a distància les diverses comissions.

Sempre dins de l'hemicicle hi ha hagut només una vintena de diputats i, per votar, s'ha hagut d'activar el vot telemàtic.

La Covid ha deslluït els actes de celebració dels 40 anys que ha complert aquest 2020 el Parlament en democràcia.

La Medalla d'Honor d'aquest 2020 ha estat, precisament, per al personal sanitari.

Les dones al Parlament

Aquesta ha estat la legislatura amb més dones al Parlament, 58, que representen un 43% del total. Tot i que encara no s'ha arribat a la paritat, representa un salt si ho comparem, per exemple, amb les set dones que hi havia en la primera legislatura.

El Parlament ha impulsat el Pla d'igualtat de gènere 2020-2023, el primer, a proposta del president Roger Torrent i amb el suport de tots els grups i subgrups, per promoure la igualtat efectiva entre homes i dones. Segons fonts de la cambra, "un dels més complets i ambiciosos del parlamentarisme europeu".

I a partir d'ara?

Amb el Parlament dels 135 diputats dissolt, qui vetlla pel funcionament de la cambra és l'anomenada Diputació Permanent. Està formada per 23 diputats i presidida sempre pel president de la cambra.

Si les eleccions són el 14 de febrer, hi haurà 20 dies hàbils per constituir el pròxim Parlament. És a dir, el termini s'acabarà el 12 de març. Un cop arrenca la nova legislatura, s'obre un nou període de 10 dies hàbils perquè es proposi un candidat a ser investit president de la Generalitat.