Molts científics consideren que ja estem vivint la sisena extinció massiva d'espècies (Pixabay)
ANÀLISI

COP15: aturar l'extinció massiva d'espècies, imprescindible per a la supervivència humana

La setmana que ve comencen les negociacions per reservar el 30% del planeta per a la vida salvatge. L'aire que respirem, l'aigua que bevem i el menjar que mengem depenen de poder mantenir la diversitat de la vida

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell

Conferència sobre Biodiversitat, COP15

Del 7 al 19 de desembre se celebrarà la quinzena Conferència de l'ONU sobre Diversitat Biològica, la COP15. S'havia de celebrar a la Xina, però s'anava a ajornar per la covid-19, com va passar el 2020 i el 2021, quan el Canadà va proposar organitzar-la a Mont-real.

Cada deu anys, des del 1993, els governs acorden plans estratègics per conservar la biodiversitat. La COP15 revisarà el compliment del pla 2011-2020. Serà una revisió ràpida, no s'ha assolit cap dels 20 objectius acordats.

A la COP15, la ciència i l'ONU proposen un Acord Global per la Natura, un equivalent del que és per a l'escalfament global l'Acord de París, del 2015. L'objectiu central de la proposta d'acord és que el 2030 un 30% de la superfície del planeta siguin reserves naturals.

Un centenar de països, liderats per Costa Rica i França, s'han unit en la High Ambition Coalition for Nature and People, per defensar el 30% de reserves per a la natura el 2030.

Si s'aconsegueix el 30%, seria el pas previ a la protecció del 50% el 2050.

 

Mig planeta reserva natural?

Reserva natural estricta, sense activitats humanes. És l'única manera comprovada de mantenir la biodiversitat: grans reserves naturals on pugui prosperar la vida diversa.

Segons els científics, si deixem per a la vida salvatge el 50% dels oceans i dels continents, un 80% de les espècies s'estabilitzarà i s'evitarà la realimentació d'extincions d'espècies.

S'estima que avui dia estan protegits un 15% dels continents i un 7% dels oceans, però no de forma estricta, sovint es mantenen activitats humanes destructives.

Les taxes de destrucció d'ecosistemes i d'extinció d'espècies indiquen que l'oportunitat per conservar l'estabilitat de la natura s'està tancant ràpidament.

S'estima que un 7% dels oceans estan protegits, però sovint es mantenen activitats humanes destructives (Pixabay)

Sisena extinció massiva?

És el que molts científics consideren que ja estem vivint, la sisena extinció massiva d'espècies. L'anterior va ser la que va acabar amb els dinosaures i va reconfigurar tota la biosfera.

L'actual, que avança 1.000 vegades més ràpidament, posa en risc la pervivència de l'espècie humana, perquè els humans som profundament interdependents amb les altres espècies.

El 2019 l'ONU va publicar el primer gran informe científic sobre l'estat de la biodiversitat mundial.

Va trobar que els darrers 50 anys, des del 1970, les activitats humanes han eliminat el 50% dels ecosistemes i han reduït la vida salvatge en un 69%. Hi ha risc d'extinció, en els pròxims 20 anys, del 12% de les espècies d'ocells, del 20% de les de rèptils o del 40% de les vegetals, per exemple.

Aquest ràpid descens de la biodiversitat "està erosionant els fonaments de les nostres economies, dels mitjans de vida, de la seguretat alimentària, de la salut i de la qualitat de vida a tot el món".

La proposta d'acord per aquest any és que el 2030 un 30% de la superfície del planeta siguin reserves naturals(Pixabay)

La pèrdua de biodiversitat afecta directament la salut humana, per exemple, amb més risc de pandèmies, com la covid-19, per l'aproximació entre humans i altres espècies per la destrucció d'ecosistemes. A més, la pèrdua de biodiversitat desestabilitza l'ecosistema global.

El biòleg nord-americà Edward O. Wilson assenyala la gravetat del problema:

"El pitjor que pot passar no és l'esgotament de l'energia, ni el col·lapse econòmic, ni la guerra convencional, ni l'expansió dels governs totalitaris. Tot això seria tràgic, però es repararia en unes generacions. L'únic procés en marxa i que trigarà milions d'anys a reparar-se és la pèrdua de diversitat genètica i d'espècies. És la bogeria que els nostres descendents menys ens perdonaran." 

Estem subvencionant la nostra extinció

Sí, amb 1,8 bilions de dòlars l'any, el 2% del PIB mundial, en subvencions a activitats destructores de la natura. És la valoració d'un informe publicat el febrer del 2022, elaborat amb el suport de 330 institucions empresarials i financeres de 52 països.

La COP15 té previst discutir la reducció de mig bilió d'aquestes subvencions, quasi un terç del total, per al 2030.

També hi ha un preacord per al finançament dels països rics a la protecció de la natura als països vulnerables. El Brasil, amb suport de països sud-americans i africans, va presentar, a la reunió preparatòria del juny, a Nairobi, una proposta per crear un fons global per a la biodiversitat, el 2023, que es posarà en funcionament el 2025. No hi ha acord en les xifres d'aquest fons, però es parla que podria arribar als 100.000 milions de dòlars anuals fins al 2030.

Aquesta mateixa setmana, l'Agència de l'ONU pel medi ambient ha publicat l'informe Estat de Finances per a la Natura 2022, on destaca que, per aturar la pèrdua de biodiversitat, cal duplicar el finançament actual a la natura per al 2025.

La biodiversitat també és important per a la supervivència humana i la nostra economia (Pexels)

 

La biodiversitat és la base de l'economia

És el que més destaca l'informe de referència sobre la importància econòmica de la natura, "L'economia de la biodiversitat: la revisió de Dasgupta", elaborat per encàrrec del Ministeri de Finances del Regne Unit al professor de la Universitat de Cambridge, Partha Dasgupta, i publicat el 2021.

L'informe Dasgupta conclou: "El sistema econòmic actual és insostenible i posa en perill la prosperitat de les generacions actuals i futures; les nostres economies, mitjans de vida i benestar depenen de la natura, que ha de ser el centre de l'economia; el PIB s'hauria d'abandonar com a mesura de la riquesa per poder protegir la vida salvatge i els humans."

Un altre estudi del 2020 del grup d'assegurances Swiss Re conclou que el 55% del PIB mundial depèn de la biodiversitat i de l'estabilitat dels ecosistemes.

 

Bones experiències

Hi ha moltes experiències dels bons resultats, també per a l'economia, de les reserves naturals estrictes, sense presència humana.

Destaquen les reserves als oceans, on quan una zona es protegeix estrictament es dispara la biodiversitat i al seu entorn és molt més fàcil i abundant la pesca, perquè l'interior de la reserva desborda de vida salvatge.

Les reserves més grans s'han començat a fer aquest segle, tot i que hi ha moltes experiències anteriors, com la reserva marina de les illes Medes, que va crear la Generalitat el 1983.

Destaquen sobretot les reserves oceàniques que ha promogut el projecte Pristine Seas, de National Geographic, fundat i dirigit pel català Enric Sala: des del 2008 ha aconseguit la protecció de 6 milions de quilòmetres quadrats, com dotze vegades Espanya.

La reserva oceànica més gran del món és a Hawaii, el Monument Nacional Papahanaumokuakea. Ampliar-la als 1,5 milions de quilòmetres quadrats actuals, com tres vegades Espanya, va ser l'última signatura com a president dels Estats Units de Barack Obama, el 2016.

Els beneficis de deixar viure en pau la natura es van evidenciar durant el confinament del 2020, quan la vida salvatge es va recuperar i va fer acte de presència a ciutats d'arreu del món.

Entendre qui som

L'origen de l'extinció massiva d'espècies és la incomprensió dels humans sobre el funcionament de la vida al planeta Terra. 

Encara es manté el mite, construït al neolític, que els humans som superiors i que ens han fet un planeta a mida. Un mite que potser va ser útil per desenvolupar-nos al neolític, però que ara és un obstacle per poder evolucionar. 

Fa quasi dos segles que sabem que els humans, i totes les altres espècies, som el resultat de 3.800 milions d'anys d'evolució. Els humans hem sorgit de la vida terrícola, com la resta de mamífers, de vertebrats, de vegetals, de fongs i de bacteris.

Fa més de mig segle que sabem que la vida terrícola regula les condicions del planeta per poder-se mantenir i que el planeta funciona com un ecosistema. Per això totes les espècies som profundament interdependents, per respirar, per beure aigua, per menjar, per eliminar residus. Res no es pot entendre de forma aïllada, perquè totes les accions de tots realimenten l'ecosistema global.

La interdependència dels humans i la natura és una evidència (Pexels)

Ara els humans estem desestabilitzant l'ecosistema global, destruint ecosistemes i provocant l'escalfament global.

Escalfament global i pèrdua d'ecosistemes són dos aspectes d'una mateixa crisi que es realimenta: la pèrdua d'ecosistemes treu capacitat al planeta per refrescar-se i l'escalfament global accelera la pèrdua d'ecosistemes.

El repte dels humans és evolucionar ràpidament cap a societats adaptades a viure al planeta Terra. En altres paraules: aturar ràpidament la guerra contra la natura.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut