Classes online, més hores i incertesa: la realitat dels mestres en confinament

Aules buides i classes des de casa. Des del 12 de març, l'últim dia de classes presencials, la realitat de molts mestres passa per les classes telemàtiques, videotrucades amb companys i l'ús de noves eines de comunicació. En aquests dos mesos, mestres i professors s'han hagut de reinventar, adaptar-se a una nova realitat i aprendre a assistir i motivar els alumnes a distància.

Una nova aula virtual des de casa, sovint de dilluns a diumenge, que reconeixen que no és fàcil i que, en la majoria de casos, els suposa fer més hores que un rellotge. Als mails i Whatsapps habituals s'hi han sumat programes com Meet, Zoom, Skype o Hangouts, fet que els obliga a estar pendents durant bona part del dia dels mòbils, tauletes i ordinadors amb què es mantenen en contacte amb els alumnes.

Roger Ballús, mestre de matemàtiques: "El fet de no estar a l'escola fa que la jornada no s'acabi mai"

Carla Ricart, mestra d'educació especial: "Estem 24 hores, la feina de casa, més la família"

Carme Torres, mestra d'alemany: "Si no és pel Whatsapp, és pels correus"

Laia Sauret, mestra d'art: "Si he d'escriure a un professor, ho faig a la nit"

Maria Ferragut, mestra de primària: "He arribat a contestar mails a les dues de la matinada"

La situació genera maldecaps al professorat, que veu que, per moltes hores que hi dediquin, no poden arribar a tot i que les eines digitals no tenen la mateixa efectivitat que la presencialitat:

Maria Ferragut: "Angoixes en el sentit que dius... és que no hi puc arribar. No de la mateixa manera. Llavors, em dona la sensació a vegades que els estic com perdent"

Carla Ricart: "L'handicap dels meus nens és que, a sobre, són nens amb necessitats educatives especials. Els pares potser no els poden ajudar, perquè o no en saben o no tenen les hores per dedicar-se a ells"

Amb les classes telemàtiques han arribat també noves metodologies de treball. Alguns mestres han passat a fer vídeos casolans com a eina per ensenyar una matèria. Com en Roger, que fa vídeos per a les seves classes de matemàtiques:

Roger Ballús: "El que abans feies amb 10 minuts, doncs ara, has d'enregistrar un vídeo... ens hem convertit en YouTubers. Això és una hora o una hora i mitja o, fins i tot, dues. I, depèn de quin professor i quines competències digitals tingui, doncs potser encara són més. I això està tensionant molt a la plantilla del professorat."

Igual que en Roger, la Carme també ha hagut de reinventar-se per superar el repte de la pantalla. Però que reconeix que el que més li preocupa de la nova manera de fer classe és arribar a tothom.

El confinament ha posat de relleu una altra problemàtica: la bretxa digital. No tots els alumnes tenen accés a un ordinador ni connexió a internet. I no tots els alumnes saben com fer-ho: hi ha famílies que no tenen capacitat tecnològica ni van a la mateixa velocitat de connexió.

Carme Torres: "No a totes les cases tots els alumnes disposen d'un ordinador per a ells mateixos. Si no puc avançar, perquè no puc avançar amb tothom o no puc estar segura que tothom avança amb mi. Aleshores, el que estem fent, després ho hem de tornar a repetir"

Molts mestres, a banda de la feina, tenen família i han d'ocupar-se, també, dels seus fills. La Laia és mestra d'art i ha buscat en la il·lustració la manera de mostrar aquests sentiments, també els més personals.

Laia Sauret: "Era un moment que estava jo sola amb els meus dos fills a casa, vaig anar a parlar a la videotrucada i... bum, vaig començar a plorar. No podia parar, no podia parlar perquè no parava de plorar. Va ser el dia que vaig petar"

Les classes telemàtiques continuaran fins a final de curs. A partir de l'1 de juny, els centres dels territoris en fase 2 tornaran a obrir les portes, segons estableix el pla de reobertura d'escoles i instituts del Departament d'Educació, per oferir suport a l'alumnat i les famílies.