El cel d'Albanyà, un dels llocs amb certificació a Catalunya (Juan Carlos Casado)

Mapa dels millors llocs de Catalunya on observar les llàgrimes de Sant Llorenç

Tot i l'augment de la contaminació lumínica, a Catalunya hi ha uns quants llocs on el cel es manté prou fosc per gaudir d'observacions astronòmiques, sovint guiades per especialistes, i per assistir a l'espectacle dels Perseids

Actualitzat

Cada any, al voltant del 10 d'agost, es pot veure l'espectacle dels Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç. Una pluja d'estels que es pot gaudir des de qualsevol lloc on no hi hagi llum, sobretot si no és a prop de la costa.

El punt àlgid de la pluja d'estels serà entre dijous 11 i divendres 12 d'agost.

Enguany, la lluna plena del dia 11 pot fer una mica la guitza en el que hauria de ser el punt àlgid del fenomen, però les Llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure des d'uns dies abans i fins a quatre o cinc després, asseguren els meteoròlegs.

A més, el Parc Natural de la Serra de Montsant està tancat pel risc d'incendi. Això impedeix gaudir d'un dels millors llocs per veure el fenomen.


Els millors llocs 

A Albanyà, un poble de l'Alt Empordà que no arriba als 200 habitants, es pot tenir una de les millors visions del firmament de tot Catalunya. A només vint quilòmetres en línia recta, a Figueres i a certs pobles de la plana, la contaminació lumínica barra el pas a bona part de l'espectacle que ofereix l'univers de nit.

El municipi d'Albanyà, que té un observatori astronòmic amb equipament d'última generació, és l'únic de l'estat espanyol que té el reconeixement de Dark-Sky Park, emès per la International Dark-Sky Association (IDA). També té el certificat de la Fundació Starlight.

A Catalunya hi ha altres llocs amb aquesta darrera certificació. Un és el Parc Astronòmic del Montsec, el segon del món a aconseguir-la. A finals del 2012 i principis del 2013, l'àrea del Montsec i el seu cel van ser avaluats amb les auditories astronòmica i turística establertes per la Fundació Starlight. Al final, un total de 24 termes municipals van ser certificats, totalment o parcialment, com a destinacions turístiques Starlight, i 11 més van ser certificats, totalment o parcialment, com a reserves Starlight, cosa que significa que hi ha cels excel·lents. La conclusió final és que l'àrea del Montsec i el seu cel són un dels millors llocs del país per a l'observació astronòmica i per gaudir de la llum dels estels.

Dos llocs més amb certificació Starlight són el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i el Montsant (tancat pel risc d'incendi) i el parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que juntament amb el municipi de Saldes també disposen del certificat d'espai amb un cel nocturn de qualitat, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Pujalt és un dels llocs on observar el firmament a ull nu (Observatori de Pujalt)

Altres llocs estan en curs de sol·licitar aquesta acreditació. Un és l'Hotel de la Cala Jóncols, al parc natural del Cap de Creus, que, en cas d'aconseguir-la, obriria la porta a una major protecció d'aquest espai. Un altre és l'Observatori de Pujalt, a l'Anoia. És a 750 metres d'altitud i per fer observacions poden apagar els llums del poble de Pujalt. Tenen el segon telescopi més gran de Catalunya.

I també hi ha llocs que ni tenen certificació ni l'han demanat, però que són molt bons per observar el cel amb finalitats científiques. Un és l'entorn de Santa Maria de Montmagastrell, un poble de l'Urgell, agregat a Tàrrega, on hi ha dos observatoris. Un altre és l'espai Món Natura Pirineus, a Son, al Pallars Sobirà, on a banda de fer-s'hi activitats de divulgació públiques hi ha també un observatori astronòmic.

En aquest mapa mostrem els principals llocs on el cel té prou qualitat per observar estels, si bé és possible que hi hagi alguns altres punts prou allunyats de fonts lluminoses també amb bones condicions. A més, hi ha diversos observatoris que no mostrem al mapa però que es poden trobar en aquest enllaç. Ara bé, la intenció és destacar zones on els aficionats i els curiosos poden anar pel seu compte sense cap telescopi.

 

 

El greu problema de la contaminació lumínica

La contaminació lumínica va augmentar a tot el món almenys un 49% en 25 anys, del 1992 al 2017, segons un estudi de la Universitat d'Exeter publicat l'agost de l'any passat a Remote Sensing.

Com que la dada només té en compte la llum visible captada per satèl·lits, els autors creuen que l'augment pot haver estat molt més elevat, fins a un 270% global, i un 400% en algunes regions.

I no es tracta d'un problema que hagi començat a preocupar fa poc. L'associació Cel Fosc, que lidera la lluita contra el fenomen, va començar a funcionar el 1996 com una comunitat virtual. El 2005 es va convertir en una associació d'àmbit estatal sense ànim de lucre. A la seva web deixa ben clar el seu objectiu d'influir per millorar l'enllumenat públic i privat:

"Volem enllumenar millor tot i respectant el medi ambient i la salut, estalviar recursos naturals, augmentar la seguretat i vetllar pel bon ús dels impostos malbaratats en instal·lacions lumíniques ineficients, inadequades i contaminants."

Per tant, la dificultat per observar el firmament és només una de les conseqüències de l'excés de llum nocturna, que té altres derivacions. Una d'òbvia és el malbaratament d'energia per un excés innecessari de llum.

Al Montsec hi ha un observatori i un planetari (Ramon Vilalta)

Però la llum artificial nocturna també altera els ritmes biològics marcats per l'alternança llum/foscor. Un estudi fet a Corea del Sud amb més de 52.000 persones i publicat el 2018 al Journal of Clinical Sleep Medicine mostrava que la llum artificial augmentava o agreujava els casos d'insomni i això duia els metges a receptar molts més fàrmacs per dormir.

També provoca perjudicis a moltes espècies animals, terrestres, aèries i marines, que veuen alterat el seu mode de vida, el seu repòs o les seves estratègies de camuflatge. I de vegades té conseqüències inesperades o sorprenents. Un estudi publicat el gener del 2021 a Current Biology per investigadors d'Israel i de les Filipines demostra que la contaminació lumínica afecta també organismes que viuen sota l'aigua, com és el cas dels corals.

Precisament l'any passat es va publicar el primer atles mundial de la contaminació lumínica submarina, que demostra l'abast del problema molt més enllà dels territoris terrestres.


Progrés lent en legislació

Catalunya va ser la segona comunitat, després de les Canàries, que va aprovar una llei sobre aquest problema. Va ser el 2001 i el 2005 es va aprovar el primer reglament que la desenvolupava. El 2015 es va aprovar el segon.

El progrés en la seva aplicació ha estat i és lent. El 2018, el Departament de Territori i Sostenibilitat va aprovar el nou Mapa de protecció envers la contaminació lumínica.

El mapa mostra les quatre zones en què es divideix el territori en funció de la vulnerabilitat del medi nocturn a la contaminació lumínica. Té en compte la necessitat d'il·luminació a les àrees on es desenvolupa l'activitat humana i també "la protecció --tanta com sigui possible- dels espais naturals i la visió del cel a la nit".

En el mapa es veu que les aglomeracions urbanes i part del seu voltant es troben amb un grau de protecció moderada i que bona part del territori està en la zona de protecció alta.

Catalunya té també una figura de màxima protecció i qualitat: el Punt de Referència de qualitat de cel nocturn que ostenten Montsec i Montsant.

Però això no assegura que la situació general sigui positiva, tant per a la salut com per al medi natural o l'observació astronòmica, atès que la llum artificial, en especial la blanca blavosa dels leds, es dispersa amb molta eficàcia en l'atmosfera i també en el medi marí. Així, arriba a molts quilòmetres de distància i afecta els espais naturals protegits per la llei.


Un reglament molt criticat

A més, per sobre de la llei catalana hi ha la legislació espanyola. El reial decret que regula la il·luminació exterior es va aprovar el 2009 i l'any passat es va presentar un projecte d'actualització. Però els experts són molt crítics amb aquest reglament. Al mes de març, tres físics i socis de Cel Fosc, Susana Malón, Alejandro Sánchez de Miguel i Carlos Herranz, publicaven un article a la revista Astronomía en què deien que la principal mancança del reglament "ha estat abordar el pro­blema de la contaminació lumínica en el contex­t energètic i no com un problema ambiental en si mateix".

Per als autors, el nou reglament "segueix ignorant l'evidèn­cia científica" tot i que alguns dels investigadors més destacats en aquest camp treballen en ins­titucions espanyoles:

"En contrast, una de les decepcions d'aquest procés ha estat constatar que en cap dels organismes promotors existeix un coneixement cabdal sobre el fenomen de la contaminació lu­mínica, els seus impactes i les seves mesures de prevenció."

Malgrat que, segons ells, no se'ls faci cas, la recerca segueix endavant. Cel Fosc tenia molt clar que no es podia avançar en aquets tema sense investigar i per això va promoure la Xarxa Espanyola d'Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), de la qual formen part, entre d'altres, la Universitat de Barcelona, la de València, la Politècnica de Catalunya, la Rovira i Virgili i el Parc Astronòmic del Montsec.

En opinió de Pere Horts, un dels fundadors de Cel Fosc, malgrat les evidències, "fins ara a l'estat espanyol ha prevalgut la incultura de la il·luminació, i s'ha privilegiat l'interès econòmic de la indústria per damunt de la racionalitat científica i s'ha ignorat interessadament el dany mediambiental i sobre la salut".

En declaracions al 324.cat, considera que això "és una rèmora que tardarem a revertir i que pagarem cara". Lamenta que no existeixi consciència ciutadana sobre la gravetat del problema. I conclou que això no es deu només a la manca d'informació:

"Som animals diürns i la llum ens agrada, i perdem de vista que allò que potser és bo per a nosaltres pot ser nefast per als habitants de la nit. Si la llum artificial exterior ens ofegués com el fum, el problema ja no existiria."

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut