Barack Obama restableix els tribunals militars per jutjar els presos de Guantánamo
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat la represa de les comissions militars creades pel seu predecessor, George Bush, i així fa marxa enrere en una de les decisions que va prendre poc després d'arribar a la presidència dels Estats Units: aturar els judicis militars als presos de Guantánamo. En aquell moment, Obama va dir que els EUA entraven en una nova era de respecte dels drets humans. Per calmar els ànims de les organitzacions pro drets humans, Obama demanarà al Congrés augmentar les garanties legals dels acusats per fer front als judicis. Per exemple, s'anul·larien els càrrecs basats en rumors o en confessions sota coacció.
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat el restabliment de les comissions militars per jutjar els presos sospitosos de terrorisme retinguts a la presó de Guantánamo.
A través d'un comunicat distribuït aquest divendres per la Casa Blanca, Barack Obama ha assegurat que les noves comissions militars estaran dotades de millors garanties legals i, per exemple, no podran admetre rumors o proves obtingudes mitjançant interrogatoris "cruels, inhumans i degradants".
Segons Obama, els presos tindran més facilitats per escollir el seu advocat defensor i es donarà protecció bàsica a qui es negui a testificar. El comunicat afegeix que els jutges d'aquestes noves comissions militars també podran establir la jurisdicció dels seus propis tribunals.
Al mes de gener, dos dies després de jurar el càrrec, Obama va signar una sèrie de decrets en què exigia el tancament de la presó de Guantánamo en el termini d'un any i suspenia les comissions militars. En aquella ocasió, el president dels EUA va al·legar que el sistema de comissions militars no funcionava, tot i que no va descartar que es pogués reprendre en el futur després d'algunes reformes.
"Aquest és el millor camí per protegir el nostre país al mateix temps que respectem els nostres valors més estimats", ha destacat Obama en el comunicat. I ha promès col·laborar amb el Congrés per afegir reformes addicionals que permetin que aquestes comissions "jutgin de manera efectiva els terroristes i siguin un camí, junt amb els judicis en tribunals federals, per a l'administració de la Justícia".
Les noves comissions no jutjaran tots els presos que hi ha a Guantánamo, actualment 241, sinó a alguns dels sospitosos de pertànyer a la xarxa terrorista Al-Qaeda. A més, les comissions podrien jutjar altres presos sospitosos de terrorisme que es capturin en el futur.
Rebuig de les organitzacions pro drets humans
L'anunci de la represa de les comissions militars, que Obama va descriure durant la seva campanya electoral com "un enorme fracàs", ha causat consternació entre els grups pro drets humans. L'organització Amnistia Internacional ha afirmat que "no es pot reformar un sistema que és bàsicament injust".
Segons ha indicat l'organització, "els Estats Units compten amb un sistema de justícia penal civil que està acostumat a enfrontar-se a casos complexos. Aquest és el sistema que el govern dels Estats Units hauria de fer servir per a cada pres de Guantánamo que vulgui portar als tribunals".
A través d'un comunicat distribuït aquest divendres per la Casa Blanca, Barack Obama ha assegurat que les noves comissions militars estaran dotades de millors garanties legals i, per exemple, no podran admetre rumors o proves obtingudes mitjançant interrogatoris "cruels, inhumans i degradants".
Segons Obama, els presos tindran més facilitats per escollir el seu advocat defensor i es donarà protecció bàsica a qui es negui a testificar. El comunicat afegeix que els jutges d'aquestes noves comissions militars també podran establir la jurisdicció dels seus propis tribunals.
Al mes de gener, dos dies després de jurar el càrrec, Obama va signar una sèrie de decrets en què exigia el tancament de la presó de Guantánamo en el termini d'un any i suspenia les comissions militars. En aquella ocasió, el president dels EUA va al·legar que el sistema de comissions militars no funcionava, tot i que no va descartar que es pogués reprendre en el futur després d'algunes reformes.
"Aquest és el millor camí per protegir el nostre país al mateix temps que respectem els nostres valors més estimats", ha destacat Obama en el comunicat. I ha promès col·laborar amb el Congrés per afegir reformes addicionals que permetin que aquestes comissions "jutgin de manera efectiva els terroristes i siguin un camí, junt amb els judicis en tribunals federals, per a l'administració de la Justícia".
Les noves comissions no jutjaran tots els presos que hi ha a Guantánamo, actualment 241, sinó a alguns dels sospitosos de pertànyer a la xarxa terrorista Al-Qaeda. A més, les comissions podrien jutjar altres presos sospitosos de terrorisme que es capturin en el futur.
Rebuig de les organitzacions pro drets humans
L'anunci de la represa de les comissions militars, que Obama va descriure durant la seva campanya electoral com "un enorme fracàs", ha causat consternació entre els grups pro drets humans. L'organització Amnistia Internacional ha afirmat que "no es pot reformar un sistema que és bàsicament injust".
Segons ha indicat l'organització, "els Estats Units compten amb un sistema de justícia penal civil que està acostumat a enfrontar-se a casos complexos. Aquest és el sistema que el govern dels Estats Units hauria de fer servir per a cada pres de Guantánamo que vulgui portar als tribunals".
