Any nou, Codi Penal nou: així serà l'any judicial 2023

L'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, el judici a Laura Borràs i les sentències europees sobre la immunitat marcaran el 2023

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

A mitjans d'aquest gener, ja s'aplicarà el nou Codi Penal, sense sedició i amb penes més baixes per malversació, si no hi ha ànim de lucre. Això marcarà el nou any judicial, juntament amb el judici a Laura Borràs per suposada prevaricació i falsedat documental i les sentències europees de les causes del president Puigdemont.

 

Cau la sedició i es redefineixen els desordres públics

Amb el nou Codi Penal, cau la sedició. Això vol dir que desapareix el delicte principal pel qual van ser condemnats 9 líders del procés a penes d'entre 9 i 13 anys de presó. Ara, els 9 estan indultats. Però segueixen inhabilitats.

Durant aquest gener el Suprem haurà de revisar aquestes penes d'inhabilitació. 13 anys per a Oriol Junqueras, 12 per a Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 11,5 per a Carme Forcadell, 10,5 per a Joaquim Forn i Josep Rull, i 9 per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

També s'ha redefinit un delicte que ja existeix, el de desordres públics. La pena màxima de presó baixa dels 6 als 5 anys. Però el nou redactat és més extens i descriptiu. Això ha alertat alguns partits polítics, com Junts i la CUP, i també diverses entitats. Consideren que, amb el nou text, es poden criminalitzar les manifestacions.

Es rebaixen les penes per malversació sense ànim de lucre

El nou Codi Penal estableix que la gravetat del delicte de malversació vingui determinada per l'ànim de lucre. És a dir, per la voluntat d'enriquir-se un mateix, o una tercera persona.

Per a algú que s'ha embutxacat els diners públics, les penes de presó es mantenen fins als 12 anys. Però si no es pot demostrar aquest ànim de lucre, es rebaixen fins als 4 de màxima i només si s'ha causat un dany o entorpiment greu del servei públic. Si això no s'acredita, ja no hi ha pena de presó, només d'inhabilitació.

Ara, caldrà veure quina interpretació en fan els jutges. Hi ha 36 polítics i càrrecs de govern amb causes judicials per l'1 d'Octubre que es veuran afectats per aquesta reforma de la malversació.

La seu del Consell General del Poder Judicial, a Madrid
La seu del Consell General del Poder Judicial, a Madrid (Europa Press/Carlos Luján )

Durant el gener en tindrem una primera pista. S'espera que la Fiscalia presenti el seu escrit de petició de penes per als dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Seran jutjats per malversació, entre d'altres delictes, pel seu paper en l'organització de l'1 d'Octubre i en la creació d'unes hipotètiques futures estructures d'un estat independent.

 

La repetició del judici a la mesa del Parlament de Forcadell

Del 14 al 16 de març, està programada la repetició del judici als membres independentistes de la mesa del Parlament de l'1 d'Octubre, presidida per Carme Forcadell.

Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet ja van ser condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a 20 mesos d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa, cadascun. Però el Suprem va ordenar la repetició del judici per manca d'imparcialitat de dos dels jutges: Jesús María Barrientos i Carlos Ramos.

Sentències europees en la causa del president Puigdemont

El 31 de gener el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre les euroordres del Suprem espanyol per extradir i jutjar l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

El TJUE és la màxima autoritat en matèria d'euroordres i fixarà quin marge té un país receptor per aplicar-les o tombar-les. Tot això ve d'una consulta del magistrat instructor de la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, després que Bèlgica rebutgés l'entrega de Lluís Puig.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí durant una roda de premsa al Parlament europeu
Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí durant una roda de premsa al Parlament europeu (ACN/Natàlia Segura)

Durant el 2023 la justícia europea també s'ha de pronunciar sobre la immunitat que el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí tenen com a eurodiputats. Ara és una immunitat cautelar, provisional fins que es resolgui la causa. I això, ara mateix, els blinda davant de qualsevol acció del Suprem espanyol.

Les sentències de la justícia europea sobre aquestes dues qüestions faran que el 2023 sigui un any clau per al futur del president Puigdemont i dels altres exiliats per l'1 d'Octubre.

El judici a Laura Borràs

La data d'inici que s'ha fixat és aquesta: 10 de febrer, a les 10 del matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La Fiscalia demana per a la presidenta del Parlament suspesa 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros. Sospita que hauria fragmentat 18 contractes públics per poder-los adjudicar a dit a un conegut, sense cap concurs. Tot això, en l'època que Borràs va estar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

Borràs manté que és innocent i que és víctima del que considera una persecució política.

Laura Borràs en l'ofrena de Junts a la Tomba de Macià el Nadal de 2022
Laura Borràs en l'ofrena de Junts a la tomba de Macià el Nadal del 2022 (ACN/Laura Busquets)

El cas del 3% i de la família Pujol, pendents de data

L'Audiència Nacional ja ha obert judici per dos suposats casos de corrupció política. S'espera que el 2023 en fixi les dates.

Per un costat, el jutge Santiago Pedraz ha enviat a judici 30 polítics i empresaris i 16 persones jurídiques, entre les quals el PDeCAT, pel cas conegut com el 3%. Es tracta d'una suposada trama per finançar, de forma il·legal, l'antiga Convergència Democràtica a canvi d'adjudicacions d'obra pública. El període investigat va del 2008 al 2015, amb Artur Mas al capdavant del partit.

De l'altre, el mateix jutge Pedraz també ha enviat a judici l'expresident Jordi Pujol i els seus 7 fills. Estan acusats d'associació il·lícita i de blanqueig de capitals.

El cas investiga l'origen dels diners que la família Pujol va tenir, durant molts anys, a Andorra sense declarar. Per la defensa, aquests diners procedeixen de la deixa de l'avi Florenci. La Fiscalia sosté que provenen d'actes corruptes. En concret, de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

ARXIVAT A:
Judicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut