Acord entre el Regne Unit i la Unió Europea per evitar un Brexit dur

Acord per al Brexit, que marca el camí per a una sortida del Regne Unit el 31 d'octubre. La Unió Europea i el Regne Unit han arribat finalment a un acord per al Brexit. Ho han confirmat tant Boris Johnson com Jean-Claude Juncker a través de Twitter.

El primer ministre britànic ho ha dit així:

"Hem arribat a un gran nou acord que ens retorna el control. Ara el Parlament ha d'examinar el Brexit dissabte per poder passar a altres prioritats com el cost de la vida, el Servei Nacional de Salut, la delinqüència violenta i el medi ambient."

We've got a great new deal that takes back control — now Parliament should get Brexit done on Saturday so we can move on to other priorities like the cost of living, the NHS, violent crime and our environment #GetBrexitDone #TakeBackControl

— Boris Johnson (@BorisJohnson) October 17, 2019

Johnson: "Hem arribat a un gran nou acord que ens retorna el control" (Reuters)

Juncker: "És un acord equilibrat i just" (Reuters)

"Quan es vol, es pot"

Per la seva banda, el president de la Comissió Europea ho ha celebrat amb una dita: "Quan es vol, es pot", ha dit. Juncker ha afegit que és un acord "equilibrat i just" i ho presenta com la prova del compromís de la Unió Europea i el Regne Unit per trobar solucions.

🇪🇺🤝🇬🇧 Where there is a will, there is a #deal - we have one! It's a fair and balanced agreement for the EU and the UK and it is testament to our commitment to find solutions. I recommend that #EUCO endorses this deal. pic.twitter.com/7AfKyCZ6k9

— Jean-Claude Juncker (@JunckerEU) October 17, 2019

El text haurà de ser ratificat en la cimera de caps d'estat i de govern dels encara 28 estats de la Unió, que comença a primera hora de la tarda. I, finalment, aquest cap de setmana, el Parlament britànic hi tindrà l'última paraula.

Boris Johnson compta tenir la majoria necessària, però és conscient que Theresa May va arribar també a un acord amb la Unió Europea la primavera passada que va ser rebutjat, en dues ocasions, pels diputats de Westminster.

D'entrada, els unionistes nord-irlandesos del DUP ja han dit que no accepten el text pactat entre Brussel·les i Londres per resoldre els dilemes duaners a Irlanda del Nord. Diuen que no creuen que la solució trobada per controlar els productes que entrin o surtin del seu territori sigui efectiva.

Un cop anunciat l'acord, la lliura esterlina ha remuntat en relació al dòlar i també en relació a l'euro. Aquest migdia guanyava un 0,86% respecte al dòlar i un 0,60% sobre l'euro.

Amb l'acord del Brexit es tanquen gairebé 7 anys d'un procés que va iniciar el llavors primer ministre, David Cameron. El gener del 2013, Cameron va anunciar la seva intenció de convocar, abans del 2018, un referèndum sobre la permanència o sortida del Regne Unit de la Unió Europea si el seu partit, el conservador, guanyava les eleccions el 2015. Així va ser. Van guanyar per majoria absoluta. El primer ministre defensava la continuïtat en una "Europa reformada".

El referèndum es fa el 23 de juny del 2016 i s'imposen els partidaris de sortir d'Europa: un 51,9% davant d'un 48,1%. Cameron dimiteix i la també conservadora Theresa May el substitueix amb la difícil missió d'executar el Brexit.


De May a Johnson

Theresa May va decidir llançar la tovallola (Reuters)

Fa encara no tres mesos que l'excèntric Boris Johnson es convertia en el nou primer ministre britànic. En el seu primer discurs, Johnson prometia complir amb el Brexit abans del 31 d'octubre.

"Complirem les repetides promeses del Parlament fetes a la gent de marxar de la Unió Europea el 31 d'octubre, sense peròs ni condicions."

Enrere quedava el mandat de Theresa May. A principis de juny, May anunciava la seva marxa plorant, després de 3 anys intentant superar el repte de consensuar un acord per deixar la Unió Europea.

"He servit el país que estimo."

Manifestació a favor del Brexit davant del Parlament (Reuters)

Entre els errors del mandat de Theresa May hi ha el d'haver anunciat un Brexit dur i una data de sortida sense tenir un pla concret.

A més, no va dialogar amb l'oposició i, quan ho va voler fer, ja era massa tard. Ni al Parlament, ni amb la societat civil. May va tirar pel dret i va deixar que les posicions d'uns i altres anessin tant als extrems que teixir un consens va ser impossible. Fins a tres vegades el Parlament va respondre no al seu pla.

May va convocar unes eleccions, creient que arrasaria. La realitat va ser que va perdre la majoria absoluta al Parlament i va passar a dependre d'un petit grup de diputats unionistes nord-irlandesos que li van fer la vida política impossible.

I el quart error de l'exprimera ministra va ser la negociació de la frontera irlandesa. Fins i tot l'advocat general de l'Estat va advertir en un informe que per evitar una frontera dura entre les dues Irlandes, May havia arribat a un acord amb Brussel·les que podria deixar tot el Regne Unit atrapat a la Unió Europea.

Durant el poc temps que porta al capdavant del Regne Unit, Johnson no ho ha tingut gens fàcil. Però, tot i els entrebancs, sembla que ha aconseguit l'equilibri suficient per arribar a un acord amb les institucions europees i concretar la sortida del Regne Unit el 31 d'octubre.